La Plataforma Mercaderies per l’Interior ha reaccionat amb indignació a la decisió del Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible de rebutjar les al·legacions presentades contra el Pla d’Acció contra el Soroll i mantenir la instal·lació de pantalles acústiques al pas del ferrocarril per Tarragona i altres municipis de la costa.
L’entitat denuncia que aquestes barreres, que podrien arribar fins als cinc metres d’alçada, tindrien un fort impacte paisatgístic i urbanístic i acabarien convertint-se en “un autèntic mur davant el mar”. La plataforma insisteix que no s’oposa a reduir el soroll ferroviari, però rebutja que l’única resposta del Ministeri sigui aixecar pantalles de gran alçada sense estudiar prou alternatives menys agressives.
“El Ministeri no resol el problema del soroll; simplement pretén amagar-lo darrere d’un mur de gran alçada”, ha denunciat Mercaderies per l’Interior.
Crítiques a un model ferroviari “obsolet”
La plataforma considera especialment greu que el Ministeri admeti que les pantalles només mitiguen les conseqüències del trànsit ferroviari, mentre manté la circulació de trens de mercaderies pel centre de Tarragona i per municipis del litoral.
Segons l’entitat, el problema de fons no és només el soroll, sinó el pas massiu de trens de mercaderies, alguns amb productes perillosos, per zones densament poblades. Per això, reclama que el trànsit ferroviari de mercaderies es desviï per l’interior i deixi de circular pel mig dels nuclis urbans.
“La seva recepta és molt clara: si hi ha massa soroll perquè passen massa trens, no retirarem els trens; aixecarem murs cada vegada més alts. És absolutament inacceptable”, afirma la plataforma.
Alternatives menys invasives
Mercaderies per l’Interior també retreu al Ministeri que hagi desestimat alternatives tècniques plantejades durant els darrers mesos per experts, arquitectes, enginyers, investigadors universitaris i empreses especialitzades.
Segons la plataforma, existeixen solucions més econòmiques, menys invasives i igualment eficaces per reduir el soroll, incloses barreres acústiques de baixa alçada amb molt menys impacte sobre el paisatge urbà. L’entitat recorda també casos com Badalona o Palència, on la pressió ciutadana i institucional va permetre replantejar projectes similars.
“És incomprensible que el mateix Ministeri reconegui que aquestes alternatives s’estan estudiant i, alhora, condemni Tarragona a suportar la solució més agressiva possible”, lamenta l’entitat.
“Tarragona no necessita murs”
La Plataforma Mercaderies per l’Interior ha reaccionat amb indignación a la decisión del Ministerio de Transportes y Movilidad Sostenible de rechazar las alegaciones presentadas contra el Plan de Acción contra el Ruido y mantener la instalación de pantallas acústicas al paso del ferrocarril por Tarragona y otros municipios de la costa.
La entidad denuncia que estas barreras, que podrían llegar hasta los cinco metros de altura, tendrían un fuerte impacto paisajístico y urbanístico y acabarían convirtiéndose en “un auténtico muro frente al mar”. La plataforma insiste en que no se opone a reducir el ruido ferroviario, pero rechaza que la única respuesta del Ministerio sea levantar pantallas de gran altura sin estudiar suficientemente alternativas menos agresivas.
“El Ministerio no resuelve el problema del ruido; simplemente pretende esconderlo detrás de un muro de gran altura”, ha denunciado Mercaderies per l’Interior.
Críticas a un modelo ferroviario “obsoleto”
La plataforma considera especialmente grave que el Ministerio admita que las pantallas solo mitigan las consecuencias del tráfico ferroviario, mientras mantiene la circulación de trenes de mercancías por el centro de Tarragona y por municipios del litoral.
Según la entidad, el problema de fondo no es solo el ruido, sino el paso masivo de trenes de mercancías, algunos con productos peligrosos, por zonas densamente pobladas. Por ello, reclama que el tráfico ferroviario de mercancías se desvíe por el interior y deje de circular por el medio de los núcleos urbanos.
“Su receta es muy clara: si hay demasiado ruido porque pasan demasiados trenes, no retiraremos los trenes; levantaremos muros cada vez más altos. Es absolutamente inaceptable”, afirma la plataforma.
Alternativas menos invasivas
Mercaderies per l’Interior también reprocha al Ministerio que haya desestimado alternativas técnicas planteadas durante los últimos meses por expertos, arquitectos, ingenieros, investigadores universitarios y empresas especializadas.
Según la plataforma, existen soluciones más económicas, menos invasivas e igualmente eficaces para reducir el ruido, incluidas barreras acústicas de baja altura con mucho menos impacto sobre el paisaje urbano. La entidad recuerda también casos como Badalona o Palencia, donde la presión ciudadana e institucional permitió replantear proyectos similares.
“Es incomprensible que el mismo Ministerio reconozca que estas alternativas se están estudiando y, al mismo tiempo, condene a Tarragona a soportar la solución más agresiva posible”, lamenta la entidad.
“Tarragona no necesita muros”
La plataforma sostiene que la resolución del Ministerio evita responder a las cuestiones de fondo: por qué el Corredor Mediterráneo continúa haciendo pasar mercancías por el centro de pueblos y ciudades, por qué se aplaza una alternativa ferroviaria interior y por qué Tarragona tiene que asumir un impacto paisajístico que considera irreversible.
Mercaderies per l’Interior asegura que el rechazo a las pantallas acústicas es compartido por ayuntamientos, entidades sociales, colegios profesionales y ciudadanía, y anuncia que continuará trabajando en el ámbito institucional, social y jurídico para impedir que el proyecto se ejecute. “La ciudadanía de Tarragona no puede tener que elegir entre soportar un ruido insoportable o vivir detrás de un muro que la separa del mar”, concluye la plataforma.
La entidad reclama al Gobierno español que deje de poner “parches” y afronte el debate de fondo: un corredor ferroviario interior que aleje las mercancías de los núcleos poblados y evite consolidar un modelo que considera perjudicial para la salud, el paisaje y la competitividad del territorio.