Els propers divendres 31 de maig a les 19 h al Bòlit_StNicolau i dissabte 1 de juny a les 12 h a la Sala d’Exposicions l’Escorxador s’inaugura l’exposició «Vacances amb Franco. Els meus estius a l’Espanya franquista». El projecte és una coproducció del Museu de l’Empordà de Figueres i del Bòlit. Centre d’Art Contemporani. Girona.
El museu i el centre d’art, s’uneixen per produir una exposició que aplega vuit artistes i que s’ha de visitar en diferit per tenir la imatge completa. Quina és aquesta imatge? D’una banda, la de la infància de la classe mitjana europea, que passa els estius vora mar, és a dir, la del turisme estiuenc.
De l’altra, la de la dictadura franquista, que va usar el turisme per buscar l’aprovació internacional, convertint el turisme en una eina de validació de la pròpia dictadura i d’un model democràtic basat en l’economia de serveis i la subjugació cultural a partir de la folklorització de la cultura pròpia i la inserció d’Espanya en la lògica del capitalisme.
La idea va sorgir de l’artista Monika Anselment, que pensava que havia de resoldre aquesta contradicció: la de recordar uns estius d’infància plàcids a Llançà, però en un context de dictadura que només coneixia pels comentaris que li feien els seus pares. És possible viure en un mateix lloc dues experiències tan oposades? La de l’opressió política i la del gaudi ociós?
La proposta d’Anselment no era fàcil de resoldre i es va optar per fer una crida a artistes que haguessin viscut en situacions similars, és a dir, que volguessin recuperar els seus records d’infància de les vacances d’estiu a l’Espanya franquista. A partir d’una convocatòria pública, es van rebre cap a una dotzena de propostes de les quals se’n van escollir set, juntament amb Anselment. Per poder-ho contextualitzar s’ha comptat, en el comissariat, amb la figura de l’escriptora i periodista, Cristina Masanés.
La selecció final va ser de vuit artistes, dos dels quals treballen conjuntament, per tant la mostra aplega set propostes visuals de Monika Anselment, Denys Blacker, Christoph Otto, Annette Riemann/Tom Theunissen, Stefanie Unruh, Ulrike Weiss i Jörg Zimmer.
Tots ells parteixen de records gràfics, fílmics, d’experiències viscudes, de textos, vivències, postals i material fotogràfic i gràfic de l’època i els reinterpreten a ulls de l’art contemporani i des de la seva mirada com a adults.
El resultat és una exposició coral, amb peces fílmiques, musicals, textuals i plàstiques totes amb aquesta voluntat de generar una reflexió sobre el vincle, no sempre evident, entre el boom turístic que va experimentar el país en aquest moment històric, l’esforç del règim per blanquejar el fet de ser una dictadura i la inserció d’Espanya en la lògica del capitalisme.
Durant els anys 40-50, el franquisme es va aliar amb les democràcies europees per oferir un lloc de vacances pels treballadors del nord del continent, un paradís de sol i
que pretenia disfressar un règim feixista, una dictadura, que va fer execucions polítiques (penes de mort) fins el 1975, quan va morir el dictador Francisco Franco.
D’aquesta aliança entre franquisme, turisme i capitalisme parla un dels textos de la publicació que s’ha editat per acompanyar la mostra: «L’exposició, precisament, no jutja el passat, sinó que es pregunta com va ser a partir del que ha quedat d’ell.
El valor d’aquesta exposició és haver trobat un diàleg entre allò personal i allò polític, i aquesta fantàstica suma d’estrangeries: la d’una costa mediterrània que no és la d’ara; la d’una dictadura que es fa visible a través de les seves pròpies eines de camuflatge; la del turista que s’expressa en altres llengües i altres pàtries; la de l’estiu que nega el treball; i la de l’infant que s’encapsula en una autonomia imaginativa que defuig normes, fins i tot les més prosaiques.»
En el cas del Bòlit, «Vacances amb Franco. Els meus estius a l’Espanya franquista» s’acompanyarà, a partir del 7 de juny, de l’exposició «Forats per a fer un rèquiem», sobre les fosses comunes del franquisme, construint un díptic o ecosistema sobre la reparació democràtica a partir de fets i mirades a la història molt diferents i, per tant, necessàriament complementàries.
OBRES
Partint de les vivències d’infància a Catalunya, Monika Anselment a Die große Spanienreise 1958 [El gran viatge a Espanya 1958] recupera films, fotografies i temes musicals per interpretar-los des de l’art contemporani. Reescriu així la història viscuda omplint les llacunes que en aquell temps, com a turistes, no es podien veure.
Sota la sorra de Denys Blacker és una sèrie de performances gravades al llarg d’una caminada a Sant Martí d’Empúries. Les arrels de l’acció es nodreixen directament de les capes de la història de la colonització començant molt abans del temps de Franco.
Innocència del paisatge d’Stefanie Unruh és un treball en curs que es planteja com una arqueologia de rastres, una recerca sobre turisme, història, memòria i migració on fa visibles les capes de la història dels alemanys a Mallorca.
Interessada en l’autorepresentació i autoescenificació de les dones, Ulrike Weiss pren la imatge de «l’àngel de la llar», que va ser formativa per al franquisme, i que va conèixer de primera mà, per articular composicions intervingudes sobre el paper de les dones a l’Espanya del moment.
Annette Riemann i Tom Theunissen presenten un conjunt de fotografies i dos vídeos que contraposen la població d’Eivissa i Formentera als anys seixanta i l’arribada dels joves hippies nord-americans i europeus, que van arribar a suposar el 25% de la població. A través d’imatges de l’època i els records de l’artista i la seva germana, mostren la convivència entre dues realitats humanes i socials tan diferents.
Christoph Otto presenta una instal·lació amb un conjunt d’entrevistes a espanyols i a estiuejants que hi passaven les vacances com dues aproximacions a una mateixa realitat sovint contraposades. Diferents històries de vida que configuren El camí de la innocència.
Jörg Zimmer construeix una instal·lació escènica amb imatges de l’arxiu familiar, textos i seqüències cinematogràfiques que examina el relat que la memòria ha construït de les vivències del passat. És tan enganyós com la fotografia que es va fer per representar-lo? Qüestiona també la responsabilitat política i moral del viatge turístic.
Finalment, Monika Anselment presenta un conjunt de dibuixos, collage, fotografies, textos i enregistraments sonors que recuperen la memòria d’infància a Catalunya i les ombres i fissures que la dictadura els mostrava.
PROGRAMA PÚBLIC
- Dissabte 8 de juny a les 12 h – Sant Martí d’Empúries
Sota la sorra
Amb Denys Blacker
Performance-itinerari que s’inicia a l’escullera (s. I – II aC.) de la platja de Sant Martí d’Empúries i acaba al mig del jaciment arqueològic d’Empúries, a les recents excavacions de les àrees portuàries, a la vora de l’antic temple de Demèter (s. VI aC). Els records de l’artista de les vacances que va passar-hi als anys seixanta amb
la seva família donaran forma a les accions a mesura que progressi la caminada, es comentaran temes com la llibertat d’expressió, la fiabilitat de la memòria, els efectes del turisme en el paisatge, l’ecologia, el consumisme i la industrialització.
- Divendres 14 de juny a les 19 h
Bòlit_StNicolau
Visita comentada a l’exposició
Amb Monika Anselment i Cristina Masanés
Dissabte 15 de juny a les 12 h
Sala d’Exposicions l’Escorxador
Visita comentada a l’exposició
Amb Monika Anselment i Cristina Masanés
Dijous 20 de juny a les 19 h
Sala d’Exposicions l’Escorxador
Una família
Lectura i comentari del llibre amb l’autor, Toni Sala
Toni Sala, un dels autors de ficció catalana contemporània més consolidats, recupera l’arribada del turisme de masses a la Costa Brava. Una família (L’Altra Editorial, 2021) desgrana les vivències familiars de l’hotel regentat per la família de l’autor a Sant Feliu de Guíxols i Platja d’Aro. A través de la memòria familiar, s’analitza l’arribada del turisme i com aquest va incidir en els hàbits i la mentalitat de la població.
- Divendres 20 de setembre a les 19 h
Centre Cultural La Mercè
El turisme a Espanya: del boom del franquisme als límits ecològics i socials d’avui Amb Joan Buades
Dins el cicle “Tombes, refugis i franquícies: la lluita per un sostre digne”
“El 1951 arribava el turista un milió a territori espanyol. El mateix any, ho feia també el primer ambaixador dels Estats Units. Començava així una aliança entre turisme, franquisme i capitalisme que arriba fins avui”, diu Cristina Masanés. Joan Buades té clar que al franquisme el va salvar el turisme.
Buades és investigador i professor especialitzat en recerca sobre turisme, globalització i canvi climàtic. Ha escrit llibres com On brilla el sol. Turisme a les Balears abans del Boom (2004) Exportando paraísos. La colonización turística del planeta (2006), Do not disturb Barceló. Viaje a las entrañas del imperio turístico (2009) o Educar per a què? Mestres lliures en l’era de l’antropocè (2019). Va ser diputat al Parlament de les Illes Balears (1999-2003) per Els Verds d’Eivissa on va impulsar la fiscalitat ambiental sobre el turisme, l’anomenada “ecotaxa”.
- Dijous 26 de setembre a les 18.30 h
Al Centre Cultural la Mercè de Girona
Zones de sacrifici
Amb Rubén Wagensberg, Marta Tafalla i Irra Rodríguez-Giralt
Dins el cicle “Tombes, refugis i franquícies: la lluita per un sostre digne”
“Zona de sacrifici” és el terme per caracteritzar una regió geogràfica que ha estat subjecta a dany mediambiental o a falta d’inversió econòmica. Segons analistes acadèmics, correspon a zones vinculades amb comunitats d’ingressos baixos i sovint racialitzades que suporten, més que d’altres, aquests efectes ambientals relacionats amb la contaminació, els residus tòxics i la indústria pesada.
En parlarem amb Ruben Wagensberg, activista i portaveu de “Casa nostra, casa vostra”, que ha treballat en camps de refugiats a l’Afganistan, Ucraïna, l’Iraq, Síria o Grècia;
Marta Tafalla, filòsofa, pionera de l’ecofeminisme i experta en drets dels animals, i amb el científic social Irra Rodríguez-Giralt, expert en desastres, que ha treballat amb comunitats afectades per processos de contaminació lenta o crònica a Catalunya i Xile.
