Entrevistem al regidor de Cultura i Política Lingüística tocant Sant Pere. Ens explica com han fet des de la regidoria per cohesionar dues programacions, com s’han aconseguit les novetats d’enguany i també comparteix amb nosaltres els moments més especials per ell de la Festa Major.
Què ens espera a Sant Pere?Tothom té moltes ganes de Sant Pere. Entre el Festival Roses, el Trapezi, el Ganxet Pintxo, la nit dels museus… Hi ha voluntat de sortir al carrer i de festa. S’enganxa molt bé amb corpus i cau molt bé pel que fa als dies de la setmana; crec que ens espera un Sant Pere amb molta presència ciutadana. Sant Pere té dues potes, una és la part més tradicional, de calendari festiu i de cultura popular i, per una altra banda, com a Festa Major, té la part més de lleure i aquesta activitat al carrer de música en viu. Ens espera un Sant Pere amb molta música en viu i, per una altra banda, aquesta festa tradicional amb tots els elements a la seva màxima esplendor i amb moltes petites coses que “seran la primera vegada què” com pot ser tornar a veure al Gegant Indi.
Hi ha una aposta musical bastant potent i, fins i tot, una novetat. El dia de la revetlla sembla que hi haurà oferta per tothom, oi? És un reclam que li feien?Històricament, hi havia una part més electrònica i durant un cert temps també “La Fàbrica” s'hi posava i teníem aquell moment al passeig Mata tan multitudinari. Això ha passat per diverses fases i jo crec que sense que s’hagi perdut, ha anat canviant. Amb la revetlla ens passava que teníem una més generalista i la revetlla per un públic més adult i ens quedava, potser, el públic on va dirigit l’electrònica o la festa jove una mica més penjat. Crec que afegim unes potes més. El Dantz Point relaciona la música electrònica amb patrimoni i sent un projecte internacional, van escollir Reus per posar la pota a Catalunya. Cada cop ens passa més que som un lloc interessant per acollir tota mena d’esdeveniments i això ens agrada i molt.
Corpus i Sant Pere, com encaixa tot plegat? Són dues festivitats amb programes propis.Amb molta feina d’organització i amb una estructura molt treballada. L’equip de festes i festivals, és un equip espectacular (ho dic amb la boca ben gran), un equip molt compromès amb la festa. Hem passat tantes coses que jo crec que no hi ha repte impossible per ells, però diria que segurament a les entitats, quan acabi la festa major, hi haurà un esgotament important. De fet, quan Sant Pere acaba, tothom s’arrossega una mica i si a més a més tenim el Corpus tant junt, només pot significar moltes activitats, molts dies i amb molta intensitat. Hem reconduït horaris i hem estructurat tot d’una forma natural, a partir d’aquí, mentre el cos aguanti.
Creieu llavors que s’ha aconseguit un equilibri força interessant.Sí, sí. El calendari té això. Hi ha aquesta part dinàmica amb el corpus i llavors cíclicament acaba passant. Passa també amb Sant Jordi per exemple, no és el mateix un Sant Jordi entre setmana que el cap de setmana. I després la climatologia que afegeix la sorpresa. Portem uns quants esdeveniments de Cultura que ens plou (que és una sort perquè veníem d’una sequera immensa) però ens plou. Veurem també com tot plegat és prou resilient i àgil perquè funcioni, independentment de la climatologia.
L’òrgan de la Taula de la Festa, continua present? Com s’ha gestat aquest Sant Pere?Amb la Taula de la Festa sovint parlem de model de festa en termes generals. En termes concrets també parlem de qüestions petites que tenen un pes. Al mateix temps, la Taula de la Festa permet poder participar en l’organització i, per tant, aquelles qüestions d’organitzadors treballar-les conjuntament amb diferents representants de les entitats reusenques. En aquestes qüestions trobem el protocol en cas de pluja, hi és i l’estem perfilant. També hi ha qüestions com el marxandatge o coses tan petites com la presència de cotxets en la Festa Major en moments de molta acumulació de persones. En el cas del protocol de la pluja, ens ha de preocupar en el sentit de, tot allò que es pot millorar, que es pot reconvertir o que es pot organitzar, endavant. Al mateix temps, hi ha determinats actes, especialment protocol·laris, multitudinaris i/o complexos en què si plou, plou. I ens hem d’anar acostumant que no sempre pot haver-hi un pla A, B i C.
L’any passat l’accessibilitat va cobrar més importància encara amb el tram tranquil. Com avança Sant Pere per assegurar que siguin dies per tothom?En primer lloc, mirem com es consolida. En el primer moment, el tram tranquil semblava un “invent” i, a més a més, tenia menys adhesió de la que seria lògica. La primera qüestió seria que es vagi consolidant i naturalitzant. Ha d'haver-hi un tram tranquil i també han de ser-hi les tarimes a determinats indrets de la ciutat. Anem mirant si es necessita més espai o si hi havia necessitats que no havíem cobert, doncs les estudiem per afegir-les. Tothom hauria d’entendre la importància d’aquestes mesures, tot i que a vegades puguin siguin contràries a l’essència de la festa. És molt important que ningú se senti exclòs de la festa i passaria si no existissin aquestes mesures. La Festa Major és un molt bon laboratori d’assaig, perquè és molt participada, hi ha molta gent que participa i et permet anar veient si aquestes mesures que funcionen bé a la festa poden funcionar en altres moments del calendari festiu o en altres ubicacions de la ciutat.
Entenc que no hi haurà moltes diferències en un programa que ja funciona.Sovint hi ha la pregunta de quina novetat hi ha o què hi ha de nou quan comentes una novetat. És insaciable, però l’essència és la que ha de ser. Anem incorporant petites novetats com hem explicat, això segur. La realitat és que s’ha incorporat com un element de lleure més el “vespreig”. La ciutat és una ciutat molt de vermut i, per tant, les entitats buscaven aquest lleure, però veurem com el “vespreig” comença a ser més protagonista.
Cada cop veiem més gent.Cada cop som més; podem créixer però sosteniblement. Cada vegada hi ha més gent i potser l’alternativa és contraprogramar perquè així la gent es distribueix, però tampoc volem desdibuixar la festa. Parlem de créixer en el sentit que tenim onze dies de música en viu amb una quarantena d’artistes. Si trobem les fórmules per incorporar coses com la presentació d’un disc d’un artista de la ciutat com potser el Fito Luri, doncs és millor pels artistes i nosaltres també volem donar els espais, perquè són actes nous i perquè són oportunitats.
En quin moment es troba Reus en l’àmbit cultural?Hem anat aconseguint que la programació de cultura s’estiri durant tot l’any. Tenim molta presència d’activitat cultural al llarg de tot l’any i amb moltes fórmules i espais diferents. Hi ha la programació de teatres, festius, museus i biblioteques, però també hem anat incorporant peces noves i així la ciutat es mou en termes de cultura durant tot l’any. No només amb “bolets” com podrien ser els festivals, sinó d’una certa periodicitat. I amb això el que aconseguim és una certa capitalitat cultural i un dels exemples és el Reus Music Festival. La promotora ens escull per fer un festival a la ciutat i això ens hi passa més sovint ara. Estem en un moment molt dolç i, a més a més, hi ha molta gent treballant per això.
Què els hi diria als lectors que no són de Reus de cara a promocionar Sant Pere?Ara mateix, al sud del país, difícilment trobaran una vida cultural com la que hi ha a Reus. I si hi ha un moment en què la ciutat explota, és Sant Pere. Si vens a Reus en aquesta època és impossible que t’escapis de la festa i la cultura.
Per Daniel Recasens, com a regidor, quin és el millor moment de la festivitat?El fet de ser regidor et fa viure-ho amb un cert estrès perquè vols que tot vagi bé. Quan s’acaba és un bon moment també (entre riures). Ara bé, el que et permet ser regidor de Cultura és ser-hi a la plaça del Mercadal quan s'encén la tronada.
I com a persona?També m’agrada viure la festa com a pare. L’any passat, una de les meves filles portava el nano i l’altra tocava la gralla a l’entrada a plaça. Va ser un moment de molta felicitat.
