La nova Rambla Ferran de Lleida, una de les zones més importants i d'entrada a la ciutat, va agafant forma del que serà en un futur des que van començar les obres el passat 4 de novembre.
Tot i que aquesta fase de les obres es preveia que acabessin a finals de maig o juny, encara hi ha operaris treballant en el marge dret pel que fa a les noves rajoles de la vorera que s'han fet amb granit rosa Porriño i que doblarà l'amplada, així com també s'ha convertit en una plataforma única perquè la calçada estigui a la mateixa altura que la vorera.
L'Operació Rambla es va presentar al maig del 2024 i abasta quatre àmbits: urbanisme, turisme i comerç, ocupació i cultura amb unes obres finançades amb fons europeus Next Generation, amb un cost d'1.539.405 euros i amb la previsió que les obres duressin uns 8-9 mesos, sempre que les trobades arqueològiques que puguin sorgir ho permetin. Durant la presentació del projecte també es va anunciar que s'implantarien 39 nous arbres, 32 bancs, 10 papereres, 25 jardineres, 6 estacionaments de bicis, dues marquesines d'autobús i 24 columnes amb 48 il·luminaries noves. La reforma comportarà també suprimir un dels tres carrils de circulació en direcció a l'avinguda Blondel.
Durant aquests primers mesos ja s'han col·locat gran part de les noves rajoles de la vorera i s'han plantat nous arbres al principi de la Rambla. Durant aquest matí els diferents operaris han estat fent tasques pel que fa a la renovació de la xarxa d'aigües i clavegueram, que se sufragarà amb fons propis. El canvi de la vorera ja s'ha fet fins a la Diputació de Lleida, on encara s'està treballant en el canvi de la vorera.
Cal recordar que aquestes obres han generat importants talls de trànsit dels vehicles que es dirigeixin a Blondel que ara ho han de fer seguint per Príncep de Viana, la rampa d'enllaç amb l'avinguda del Segre i continuar per Riquer i Francesc Macià.
L'alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, va anunciar al gener que la reforma de la Rambla Ferran es replicarà també en el sentit contrari cap a l'estació de trens quan s'acabi l'ampliació de la vorera del costat de l'Eix Comercial. Més endavant, es preveu l’última fase a tot el lateral de la rambla del costat de Correus, entre el carrer Riquer i l’estació de trens. Així, gairebé tot Ferran serà de plataforma única, la qual cosa “permetrà convertir-la en una gran plaça quan es tanqui per raons de programació de ciutat, festes o esdeveniments de qualsevol tipus”, va indicar l’alcalde.
Dinamització econòmica, comercial, turística i cultural
L’estratègia de dinamització econòmica busca convertir la Rambla i la seva zona d’influència en un districte cultural, comercial i de creativitat.
S’incideix en l’obertura de locals a peu de carrer i el foment d’iniciatives comercials i de serveis que permetin donar vida a aquesta zona fora dels horaris de treball dels negocis que ara hi tenen més presència (activitats financeres i assegurances, sanitàries, administració pública i activitats professionals).
Per això, es pretén incentivar l’obertura de locals amb un component artístic, cultural i gastronòmic o de comerç singular. Un dels sectors a prioritzar serà de la restauració, amb productes de qualitat del territori. S’hi programaran esdeveniments gastronòmics periòdicament per a promoure l’afluència de públic interessat.
D’altra banda, l’alcalde va destacar que nou establiments de la rambla i dels carrers adjacents van resultar beneficiaris durant el 2024 dels ajuts per implantar-se a la zona. Dos han estat noves obertures i la resta, reformes. A més, el pressupost del 2025 preveu augmentar de 130.000 a 150.000 euros aquests ajuts.
L'origen de la rambla Ferran
La rambla de Ferran, o fernando, com en diuen alguns lleidatans, es va urbanitzar a finals del segle XVIII però no fou fins al 1861, amb l’enderrocament de les muralles i la conseqüent connexió amb la resta de la ciutat, que comença a convertir-se en una artèria important de Lleida. I així s'allargava fins al que avui és l'estació de trens. L'any 1960 es va fer la darrera pavimentació, que eliminava les llambordes i els grans plataners per deixar pas als vehicles.
La rambla està dedicada al rei Ferran VII, el Desitjat i el Felló (traïdor, malvat, infame segons la RAE), en honor a la visita que va fer a la ciutat. Avui és un passeig catalogat i protegir com a Bé Cultural d'Interès Local.
