L’Audiència de Barcelona ha absolt un subinspector dels Mossos d’Esquadra de Vilanova i la Geltrú jutjat per suposadament haver col·laborat amb una banda de narcotraficants. En l’anomenat ‘cas Macedònia’, iniciat el 2009, el subinspector i 16 acusats més s’enfrontaven a penes de fins a deu anys de presó. No obstant, el tribunal ha absolt bona part dels encausats, inclòs el Mosso d’Esquadra. L’acusació en aquest cas era per organització criminal, tràfic de drogues, suborn, omissió del deure de perseguir delictes, revelació de secrets i tinença il·lícita d’armes, amb l’atenuant de dilacions indegudes.
El tribunal ha condemnat vuit dels 17 acusats a penes d’entre un any i mig i dos anys i mig de presó per tràfic de drogues, amb multes de 2.600 a 35.000 euros. A tres acusats els ha condemnat a mig any de presó per tinença il·lícita d’armes. A tots se’ls ha reconegut l’atenuant de dilacions indegudes. En canvi, el tribunal ha absolt tots els 17 acusats del delicte d’organització criminal i suborn. A un dels principals acusats, el confident policial, Manuel Gutiérrez Carbajo, l’han absolt de tots els delictes. A més, Ranea també ha estat absolt dels delictes de tràfic de drogues i de revelació de secrets.
La fiscalia demanava fins a onze anys de presó per un dels caps de la banda, un antic confident policial, i deu i mig pel subinspector dels Mossos d’Esquadra i exnúmero 2 de la comissaria de Vilanova i la Geltrú. Cinc dels 17 acusats van acceptar la pena pactada amb la fiscal.
Segons la fiscalia i els investigadors de la Divisió d’Afers Interns (DAI) dels Mossos que van investigar el cas, bona part dels acusats es dedicaven al tràfic de drogues, sobretot cocaïna, marihuana i haixix, i obtenien informació policial privilegiada d’algun agent a canvi de suborns. La investigació, iniciada el 2009 va créixer i va arribar a diversos jutjats. Algunes peces, que també van afectar la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, han acabat arxivades, altres estan pendents de judici i algunes ja tenen sentència.
Els dos màxims responsables de la DAI encarregats del cas van explicar que mentre investigaven un grup de traficants, que legalment es dedicaven a la compra i venda de vehicles, van descobrir que tenien contactes amb el subinspector Ranea, que era el número 2 de la comissaria de Vilanova i la Geltrú, i un caporal. Aquest diu que tenia alguns contactes amb ells com a confidents, però el que els va semblar estrany és que el policia donava més informació als confidents que a la inversa. A més, els traficants li demanaven favors com treure multes, informació sobre vehicles o sobre detencions. Fins i tot un dels sospitosos va demanar al subinspector que l’ajudés a entrar al cos dels Mossos d’Esquadra, cosa que no va aconseguir.
Durant el macrojudici, que va durar diverses setmanes, policies nacionals, guàrdies civils i mossos de la DAI van refermar les acusacions, mentre que el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, i un exresponsable anticorrupció de la policia catalana van defensar el subinspector de Vilanova i van criticar la investigació judicial.
El tribunal ha exclòs diverses proves per vulneració de drets fonamentals, com diverses trucades telefòniques intervingudes i escorcolls domiciliaris. També s’han anul·lat les declaracions que van fer diversos detinguts a comissaria, perquè les detencions van durar més de les 72 hores legals, se’ls va mantenir incomunicats i van declarar sense conèixer cap acusació concreta. Finalment, els magistrats han anul·lat la declaració que un testimoni protegit va fer durant la instrucció de la causa. L’home va caure en contradiccions i durant la vista oral del judici no va voler tornar a declarar.
