.gif)
L’exalcalde de Badalona, Rubén Guijarro, ha assegurat aquest dimecres que “mai” va donar directrius ni va dir quan s’havien d’obrir expedients sancionadors quan va ser regidor d’Urbanisme del consistori. Així ho ha assegurat durant la seva declaració en el judici pel qual la Fiscalia de Medi Ambient li demana, junt amb dos funcionaris més, quatre anys de presó i 16 d’inhabilitació per un delicte contra l’ordenació del territori.
Guijarro ha dit que ell “només signava” els expedients i que no va tenir coneixement dels fets fins que va arribar la denúncia de fiscalia. Els altres dos acusats han explicat que si no van obrir expedients sancionadors des del primer moment era perquè primer s’obria un procés de restauració urbanística.
Els fets jutjats es remunten als anys 2018 i 2019, quan Rubén Guijarro era regidor d’Urbanisme del govern del també socialista Àlex Pastor —Guijarro va ser alcalde després, entre 2021 i 2023. Fiscalia l’acusa, junt amb els aleshores cap de disciplina urbanística i el cap jurídic d’Urbanisme, de no perseguir els responsables de diverses construccions il·legals que els Agents Rurals havien alertat que s’havien fet en parcel·les de l’espai protegit de la Serralada de Marina.
Concretament, els acusa als tres de no obrir expedients sancionadors al mateix temps que s’obria un procés de restauració de la legalitat urbanística per unes actuacions “totalment contràries a la normativa urbanística municipal i autonòmica”.
A més, quan el mes de gener del 2020 finalment ho van fer, un cop rebuda la denúncia de la Fiscalia de Medi Ambient, els retreu que l’expedient sancionador es va incoar contra els propietaris de les finques i no contra els ocupants dels terrenys i responsables de fer les construccions. Un fet que el fiscal ha qualificat de “surrealista”.
Durant la seva declaració, Rubén Guijarro ha reconegut que en el seu moment “no va tenir coneixement dels fets” perquè en un ajuntament com el de Badalona es tramiten milers d’expedients i que la seva feina no anava més enllà de comprovar que els informes tinguessin les firmes pertinents i posar-hi la seva. “A mi em corresponia vetllar pel bon funcionament del municipi i pel compliment del programa, no entrar en la feina tècnica i jurídica del que en saben”, ha afegit.
L’exalcalde també ha dit que no coneixia personalment els altres dos acusats perquè a Urbanisme hi treballaven més de 600 persones i que, per tant, mai es va reunir amb ells per tractar la qüestió. Tampoc ha dit conèixer ni als propietaris ni als ocupants de cap dels terrenys.
El cap de servei de disciplina urbanística, instructor dels expedients, ha explicat que el procediment que utilitzaven era obrir un procés de restauració urbanística abans d’aplicar sancions, i que això ho feien sempre per separat. També que la demanda de restauració la feien tant contra el propietari com contra l’ocupant i que en els 9 expedients oberts en 8 es va restaurar l’espai.
El funcionari tècnic ha defensat la manera d’actuar del seu departament destacant que aplicaven sempre el mateix criteri i que aquest no es podia veure “influït o variat” pels diferents governs municipals. Aquí, ha recordat que voluntàriament va entregar els nous expedients a la Fiscalia de Medi Ambient per demostrar que des del primer moment van perseguir les infraccions detectades i que mai les van voler ocultar.
Al seu torn, el cap jurídic d’Urbanisme, ha explicat que va ser a criteri seu “i sense rebre indicacions de ningú”, que es va sancionar els propietaris i no els ocupants dels terrenys perquè les construccions detectades pels Agents Rurals, d’acord amb la legislació vigent, “no tenien l’entitat necessària”. Aquí, ha recordat que els propietaris “tenen les seves obligacions” encara que siguin a títol de “simple observança”.
El funcionari ha reconegut que, fent la vista enrere, potser hauria d’haver tingut en compte els usos dels terrenys més que no pas la construcció que hi havia, i ha destacat que cap dels nous propietaris sancionats hagi obert un procés contenciós administratiu.
Finalment, els pèrits jurídics han apuntat que normalment les sancions s’incoen contra els propietaris i que la llei no obliga al fet que la demanda de restauració i el procés sancionador es facin de manera “simultània”.
A l’hora de les conclusions finals, la Fiscalia ha mantingut la pena de quatre anys de presó, 16 d’inhabilitació i una multa de 7.800 euros per als tres acusats. Pel que fa a l’advocada de la defensa, Olga Tubau, ha demanat l’absolució perquè entén que mai van amagar les infraccions i perquè mai van intentar beneficiar o perjudicar a ningú.
