Alba Barnusell arriba a l’equador del seu primer mandat complet com a alcaldessa de Granollers amb el 70% del Programa d’Acció Municipal en marxa. Parlem amb ella per conèixer els principals projectes que tenen entre les mans i el rumb de la capital del Vallès Oriental.
Quin balanç fan de la primera meitat del mandat?
Són dos anys en què hem fet molta feina. Molts dels projectes que vam explicar a inici de mandat ja estan en marxa i algun està finalitzat. Gairebé el 70% de les actuacions estan iniciades. Veníem d’una projecció amb els 14 milions de fons Next Generation que vam obtenir el mandat passat i aquests projectes ja s’estan materialitzant. Precisament, els coordinava jo com a regidora l’anterior mandat. A més, tenim un nou equip de govern amb quatre persones noves i hem innovat delegacions. Estem en ple rendiment.
Urbanísticament hi ha dos grans projectes: l’avinguda Sant Esteve i l’anella verda del riu Congost. Quins canvis han de generar a la ciutat i com avancen?
Els grans projectes de transformació urbana i d’ànima de la ciutat avancen a molt bon ritme. A final d’any els veurem acabats. La pacificació i la transformació de l’avinguda Sant Esteve suposa que es converteixi en un carrer més habitable, amb voreres més amples, arbres, carrils bici… perquè la gent pugui fer la seva vida tranquil·lament. D’altra banda, hi ha la renaturalització del riu Congost, la connexió del riu amb el parc i l’entrada del verd a la ciutat. S’han aixecat gairebé 900 metres lineals d’asfalt amb terra drenant i ja hi hem plantat la meitat dels arbres, 450. Aquest espai es reconverteix en una zona per passeig, anar en bici i fer esport. A més, la renaturalització del curs del riu ens permet drenar de manera més efectiva en episodis de riuades.
“La renaturalització del riu Congost ens permet drenar de manera més efectiva en episodis de riuades”
Fa més de mig any que va entrar el nou Govern de la Generalitat. Com ha afectat Granollers el canvi a l’executiu?
Estem contents amb aquests sis mesos de Govern. S’han materialitzat temes concrets, però en continuem reivindicant d’altres. D’entrada, el curs vinent es creen 90 places noves de Formació Professional (FP) en l’àmbit de cures i sociosanitari. Quan va venir la consellera li vam posar sobre la taula i ara comencem amb aquests dos cicles.
En habitatge tenim un acord amb Incasòl per 57 pisos al barri del Lledoner i hem posat a disposició solars per construir-hi més habitatge. Hem presentat 8.000 m2 de sòl, on aproximadament surten 200 pisos de lloguer assequible. Esperem que en els pròxims mesos la Generalitat concreti de quina manera. L’habitatge és una necessitat i un repte de país.
I la residència?
És l’altre tema que hem posat sobre la taula i el continuarem reivindicant. Com a Granollers i com a comarca necessitem més places públiques de residència. Tenim terrenys i els tornem a posar a disposició de la Generalitat. D’altra banda, la setmana passada vam tenir la visita de la consellera de Salut, Olga Pané, i vam anunciar l’inici del projecte executiu per duplicar el nombre de quiròfans de l’hospital de Granollers. Aquest 2025 farem el projecte executiu amb la voluntat que el 2026 hi hagi pressupostos i es pugui dur a terme la seva construcció.
“Hem posat a disposició de la Generalitat 8.000 m2 de sòl on surten 200 pisos de lloguer assequible”
En una entrevista a La Ciutat comentava que potser haurien de replantejar les polítiques per la gent gran si la Generalitat no se n’ocupava. Quina és la posició del Govern respecte a la residència?
Em consta que des del departament de Drets Socials estan reorientant les polítiques. Des de Granollers hem posat sobre la taula la necessitat d’una residència pública i la disposició d’un solar al centre de la ciutat. Paral·lelament, com a Ajuntament estem treballant un nou model d’atenció a la gent gran. Vam augmentar el 2024 l’aportació municipal perquè la gent pugui viure a casa seva i tenir atenció domiciliària. Estem treballant també en un projecte d’habitatge dotacional. Serien habitatges compartits i sobretot amb serveis per a persones grans o dependents.
La cobertura de les vies comença a caminar amb el pla urbanístic. Com ho visualitzen i quins tempos tenim?
Els tempos són llargs, però estan en marxa. Hem aprovat el pla d’ordenació urbanística que ens permet fer moviments de terra i permet a Adif començar la urbanització a l’entorn de l’estació. Allà hi surten aproximadament 315 habitatges, dels quals uns 100 seran de protecció oficial. Sobretot, per la ciutat el cobriment d’aquest tram suposarà la creació d’un passeig verd que uneixi el barri de la Font Verda amb el parc Torras Villà.
El verd és un dels eixos principals. Ja ho ha esmentat diverses vegades.
És un dels temes estratègics. Bàsicament, per un tema de sostenibilitat, de salut i de fer espais més amables. Hem plantat gairebé 800 arbres. L’objectiu és plantar-ne més i també espècies adaptables al clima actual. Aquests espais són més permeables i baixen temperatures. És una de les apostes de ciutat. Alhora, un dels eixos que ens plantegem aquest 2025 és el manteniment de ciutat, on entrem en el manteniment dels espais verds existents.
“El verd és una de les apostes de ciutat, hem plantat gairebé 800 arbres”
Les Zones de Baixes Emissions també han de reconfigurar les nostres ciutats. A l’Arc Metropolità han apostat per unes ZBE discretes. Tenen sentit?
La Zona de Baixes Emissions té sentit. Ara bé, les ciutats de l’Arc Metropolità estem envoltades de grans carreteres que no depenen dels municipis. L’AP-7, la C-60, la B-30, l’A-2 o la C-17, on passen molt trànsit rodat i de camions. El que demanem és començar a treure aquests vehicles d’aquestes vies i després implementar mesures a les ciutats. Si comencem amb les mesures a les ciutats, la contaminació seguirà sent-hi.
Per això, reclamem la connexió ferroviària entre les ciutats de l’Arc. Una molt fàcil és la dels dos Vallesos que tornàvem a posar sobre la taula l’alcaldessa de Sabadell i jo. És un quilòmetre i mig de via a l’altura de Barberà. També demanem l’augment de freqüències. Tenim l’R8 que agafen molts estudiants de l’Autònoma, però hi ha només un tren a l’hora. ZBE sí, però amb les dimensions que podem. La majoria ja tenim centres històrics que estan peatonalitzats i hi entra poc trànsit. Quan ens toqui implantar-la, ho farem conjuntament perquè tots els ciutadans tinguin el mateix criteri.
De moment, encara no multen.
No perquè encara no hi ha el dispositiu preparat. L’ implementarem quan estigui llest, sempre tenint en compte els ciutadans. És el que demanem. Que quan es facin lleis, tinguin en compte els ciutadans. No tenen sentit certes lleis que es fan des d’un despatx de Barcelona, Madrid o Europa.
“Zona de Baixes Emissions sí, però amb les dimensions que podem”
La connexió entre els dos Vallesos està en estudi informatiu, però encara queda més d’un any per tenir-lo llest. Un cop el tinguem, creu que serà relativament ràpid actuar?
Això no depèn de nosaltres. Com a alcaldes de l’entorn aixecarem la veu i anirem a trucar totes les portes que calgui perquè sigui el més immediat possible. És una inversió que a nivell quantitatiu no és gaire alt i és relativament senzilla.
Podria ser un punt d’inflexió sobre com es relacionen els dos Vallesos.
N’estic convençuda. L’R8 ja ha sigut un punt d’inflexió en com es relacionen els joves, que fa uns anys no podien anar a l’Autònoma en tren. Ara necessitem més freqüències. El benefici de la connexió ferroviària entre els dos Vallesos és molt elevat. Tenim l’estudi informatiu i ara anem a per l’execució.
“Necessitem més freqüències a l’R8, hi ha només un tren a l’hora”
Granollers acollirà una de les sortides d’etapa del Tour 2026. Com es va gestar?
Amb moltes aliances, un treball rigorós de la ciutat de Granollers i una trajectòria de confiança en l’organització de grans esdeveniments. A més, amb aliances estretes amb l’Ajuntament de Barcelona i sent molt fiables. Tenim un club ciclista a la ciutat que el 2027 farà 100 anys. Com a ciutat, estem preparats a nivell d’infraestructures. Tenim planta hotelera, comerços, gastronomia, un teixit social que es bolca amb el voluntariat i un equip tècnic preparat.
Com es posiciona Granollers? Parlant amb Barcelona, el Tour…?
És un treball molt intern que lidera l’equip del Tour de França. En aquest cas, Barcelona ha liderat la sortida i la capitalitat a nivell de Catalunya. Té un nom, una marca i una trajectòria. La nostra relació amb Barcelona i la nostra capitalitat com a seu de diferents esdeveniments ens ha posicionat. Vam ser subseu olímpica, hem acollit mundial d’handbol, copes del Rei i la Reina, la Granollers Cup o una de les mitges maratons més coneguda a nivell estatal.
Quin impacte pot tenir?
Molt gran. És el tercer esdeveniment esportiu a nivell mundial. Treballem amb una mirada d’entorn amb tots els municipis de la comarca. Fem aquesta mirada comarcal en l’atracció de visitants i el coneixement de diferents espais turístics.
“El Tour ha de tenir un impacte molt gran i el treballem amb una mirada comarcal”
En l’àmbit d’infraestructures esportives tenim la piscina coberta. Com avancen les obres?
Les obres de la piscina estan avançant i esperem que a final d’any es pugui reprendre l’activitat ordinària del CN Granollers i els més de 7.000 socis d’aquestes instal·lacions.
Tanca un periple dels últims anys.
Sí. Va ser una obra gran des de l’inici amb una suspensió de pagaments d’una empresa, una pandèmia pel mig i la pujada dels costos a causa de la guerra d’Ucraïna. Hem treballat conjuntament amb el club, els diferents grups municipals i els serveis tècnics de la casa. Tenim molt clar que el benefici és per tota la ciutat. Era imprescindible recuperar el dia a dia.
El comerç és senya d’identitat de Granollers, però s’enfronta a noves formes de consum que l’amenacen. Què poden fer les institucions per evitar que aquesta onada se l’emporti?
El comerç és un dels ADNs de Catalunya, de les ciutats mitjanes i de Granollers. El 1041 neix el primer mercat documentat. Per tant, com a administracions hi hem d’actuar i l’àmbit privat i la ciutadania també. El canvi de models de consum no ajuda els comerços a peu de carrer. Cal apel·lar la ciutadania per la compra de productes de proximitat a comerços del nostre barri. Un consum sostenible i de proximitat, on el que està al darrere del taulell és el nostre veí. D’altra banda, les administracions hem d’acompanyar els joves emprenedors que volen instal·lar-se o el relleu generacional i formar oficis. El dilluns a Reus parlàvem d’una quàdruple hèlix. La implicació de l’administració pública, de la ciutadania, les entitats socials i el sector privat.
Han creat el grup assessor per la promoció del centre històric. Com funciona?
Un dels vectors importants era vetllar i proposar accions innovadores pel que fa a comerç. El treball l’estan acabant i abans de l’estiu tindrem un full de ruta. Hem parlat amb molts comerciants actuals i històrics.
“Cal apel·lar la ciutadania per comprar productes de proximitat a comerços dels nostres barris”
Quines accions es plantegen?
Posar en valor el centre històric arranjant l’illa de vianants o promoure ajudes a qualsevol àmbit de la ciutat pels nous emprenedors que es vulguin instal·lar. Fa poc es va obrir un forn de pa a Can Gili i hem acompanyat aquesta jove emprenedora. També ha obert un nou forn de pa al barri Congost.
Al maig tenim la Fira de l’Ascensió. Com la preparen?
Fa uns anys que vam fer un canvi de rumb i una singularització molt dedicada a l’economia verda i circular. Posar en valor els productes de la terra, que ja era l’origen de la Fira de l’Ascensió, i les empreses que treballen amb l’economia sostenible. Els ciutadans troben també una parada sobre l’eficiència energètica dels habitatges, hi ha elements de mobilitat sostenible i es mostren empreses en l’àmbit de l’economia circular, començant pel Consorci de Residus amb un reciclatge singular a Catalunya. D’altra banda, la Fira s’estén al centre de la ciutat i té fires a les diferents places. Aquest any incorporem la fira de l’oli.
