Alba Barnusell ha revalidat l’alcaldia de Granollers després que l’abril del 2022 agafés el relleu de Josep Mayoral. El PSC, aquesta vegada amb ella com a candidata, ha aconseguit de nou una majoria absoluta amb què el govern pretén aplicar “una nova mirada” sobre la ciutat. Parlem amb l’alcaldessa reelegida per marcar les prioritats d’aquest mandat.
Els socialistes han guanyat a Granollers aquestes eleccions generals. Com valora els resultats?
Estem molt contents dels resultats del PSC a Granollers i a la comarca, on ha obtingut un suport majoritari. El ciutadà ha entès el missatge d’estabilitat, d’acord, de consens, de diàleg i de frenar aquesta dreta. Sobretot també de voler una Catalunya que avanci socialment, econòmicament i en innovació.
Vostè també va guanyar amb una majoria absoluta les municipals, que va avalar la seva entrada a l’alcaldia. Es tracta d’una nova etapa com a alcaldessa, després de ser refrendada a les urnes?
Estic molt agraïda per la confiança de la ciutat de Granollers. M’han revalidat a mi, a l’equip de govern i a la voluntat d’estructurar aquesta nova mirada sobre la ciutat. Estem en nous temps i la societat avança. Per això, necessitem posar-hi un accent diferent, mantenint els mateixos valors del projecte socialista, però introduint-hi temes com el canvi climàtic, el verd i les persones al centre de tot. Estructurem a 4 i a 10 anys vista.
Li preocupa l’entrada de Vox?
No són bones notícies. Respectem la decisió democràtica, però tenim pocs temes en comú, per no dir gens. Amb l’extrema dreta no acordarem temes de ciutat i globals. En aquest sentit, treballarem posant les persones al centre i esperem que la crispació no arribi ni al consistori ni a la ciutat.
De cara al nou govern, l’independent Martí Pujadas serà una de les persones fortes del seu executiu. Què busca donant-li tant de pes a una persona de fora del partit?
El projecte socialista a Granollers sempre ha anat més enllà d’unes sigles. És un projecte de ciutat conegut i reconegut, que incorpora gent del partit de tota la vida, però també amb aportacions i mirades independents de diferents àmbits. És important la mirada de Martí Pujadas i també ho és la de la Isabel Llorente, la Cinta Aixendri o la resta de gent independent de la candidatura. Els seus papers són actius, intensos i importants. Són tres persones claus, com també les altres. M’agradaria destacar dos projectes transversals: el Pla per la qualitat i l’accessibilitat de l’espai públic al centre i als barris, que el portarà l’Andrea Canelo, o el Pla pel Desplegament de l’Anella Verda, delegat a la regidora Gemma Giménez. A més ens toca implementar aquests més de 12 milions d’euros de Fons Next Generation per fer el salt endavant amb en Jordi Terrades.
En quins àmbits s’ha de focalitzar aquest Pla per la qualitat i l’accessibilitat de l’espai públic?
D’entrada, que les voreres, les places i els equipaments públics siguin accessibles per a tothom. Bancs a l’espai públic, zones més amables i més neteja. Des de la pandèmia ens vam adonar de la importància de cuidar aquest entorn més immediat. Principalment, hi haurà un esforç de l’Ajuntament, però també una demanda de corresponsabilitat de totes les persones per cuidar els petits detalls del nostre entorn proper.
A la seva investidura parlava d’una “suma de mirades”, però vostè té majoria absoluta. En quines qüestions s’ha de buscar aquesta suma de mirades?
És imprescindible sumar mirades en tots els àmbits. Primer, amb la ciutadania: les entitats, les associacions de veïns, les persones a títol individual i la gent del tercer sector. Després amb els municipis del nostre entorn, amb la resta d’administracions supramunicipals (Consell Comarcal, Diputació, Generalitat i Estat) i també òbviament amb la resta de grups municipals, com ja vam fer l’anterior mandat. Sobretot en temes estratègics de consens. Com més consens, més avancem. Amb el sector econòmic també haurem de sumar.
La residència de gent gran entra dins d’aquesta aliança que volen forjar amb la Generalitat?
Primer, és necessari que cada govern assumeixi les seves competències amb execució i recursos pressupostaris. En el cas de la residència, qui té les competències és la Generalitat. Per tant, li pertoca assumir la construcció i la concertació de places. Estem disposats a compartir, si cal, una part dels recursos, però necessitem l’impuls de qui té les competències. No pot ser que constantment ens pertoquin als municipis, quan no les tenim per llei. Són de la nostra incumbència perquè els ciutadans ens preocupen, però necessitem aquesta aliança. Si el Govern de la Generalitat no té capacitat econòmica per fer front a la construcció de residències, hauríem de repensar el model d’atenció a la gent gran i a la dependència. Segurament, passa per ampliar l’atenció domiciliària -des de Granollers ho farem. Ara bé, amb l’expertesa i els recursos de la Generalitat o amb aliança amb altres municipis aniríem més lluny.
Hi ha deixadesa de funcions per part de la Generalitat?
Cal replantejar a tots els nivells quines són competències de l’Estat, de la Generalitat o del municipi. Fer-ho en una mateixa taula per veure on tenim deficiències com a país i on hem d’anar tots junts. L’important són els ciutadans del Vallès Oriental, que haurien de tenir la mateixa atenció en temes com la discapacitat que una persona del Maresme o del Baix Llobregat. Ara mateix, si has nascut al Vallès Oriental i tens alguna discapacitat, tens menys recursos perquè històricament la Generalitat hi ha invertit menys. Soc optimista, sempre és moment de construir ponts per avançar.
L’habitatge és una altra competència de la Generalitat. Quines vies obren per millorar aquest tema a Granollers?
És un tema que no és d’un sol municipi, sinó de tota Catalunya i Espanya. No necessitem només la Generalitat, també necessitem el govern d’Espanya. Aquest últim any hem avançat i espero que anem en aquesta línia. Tenim un acord perquè el govern d’Espanya financi aproximadament un miler d’habitatges de lloguer assequibles a l’Arc Metropolità. Esperem que el govern que surti segueixi amb aquesta aposta perquè és necessari per als ciutadans d’aquest entorn metropolità. Amb el Govern de Catalunya tenim un acord amb INCASÒL per desenvolupar una promoció de 56 habitatges, ja hem signat el conveni. Vam treure també a concurs un habitatge cooperatiu de 33 habitatges i n’estem construint un de propi de 17. En quatre anys, proposem fer un salt de 200 habitatges de lloguer assequible més a la ciutat destinat a joves, famílies, persones grans i gent vulnerable. Demano que tant el govern d’Espanya com el de Catalunya dotin pressupostàriament els municipis de manera directa o amb polítiques seves per construir habitatge de lloguer assequible.
A la Llei d’habitatge estatal hi ha la figura de les zones tensades. Pot ser la solució, un inconvenient o una peça més a l’engranatge?
Per mi tot són peces més en l’engranatge, benvingudes siguin. Però hi ha consens en el fet que es necessita més habitatge públic de lloguer assequible. No hi ha secret, és més inversió. Els municipis podem invertir. El problema és que, per exemple, a Granollers el pressupost d’inversió són 10-15 milions d’euros anualment per tota la ciutat. Per tant, les grans quantitats econòmiques han de venir dels governs que tenen les competències. Estem disposats a posar sòl perquè hi construeixin i ens transfereixin l’habitatge per gestionar-ho des de la proximitat.
El conseller Balcells parlava d’un nou model de governança en l’àmbit sanitari a Granollers. En quin estat es troba?
L’Hospital és una fundació i està regida per un patronat. El que és imprescindible en la governança és aliar-nos i posar bases compartides amb qui en té les competències, el Departament de Salut. Compartir aquesta entesa per avançar i que l’accés a la Salut sigui el mateix per un ciutadà de Granollers que un de Badalona o Manresa. Li reclamem al conseller dotació pressupostària per fer front al dèficit històric i a les ràtios de l’Hospital. Alhora, agraïm que amb els fons Covid hagin apostat en les construccions de les noves urgències i equipaments sanitaris a Granollers que es necessitaven. Hem avançat molt en infraestructura i ara necessitem aquesta transferència econòmica per contractar més professionals. Pel que fa a governança, trobarem l’entesa. Sense les aliances és impossible avançar.
Una de les grans accions transformadores és aquest itinerari verd. Com avança?
Aquesta gran anella verda al voltant de la ciutat comença amb una actuació que és finançada pels fons europeus. A partir de la tardor, veurem com les màquines entren al parc del Congost i aixequen l’asfalt per plantar més arbres i arbustos. Així tindrem un gran passeig al costat del riu. Esperem que en un any i mig estigui acabat.
A partir d’aquí, la feina és acabar de dissenyar l’anella verda que uneixi tots els parcs de la ciutat. És a 10 anys vista. Renaturalitzar aquesta part del riu Congost és la primera part i buscarem més finançament extern per fer la resta de transformacions.
La Plaça Barangé és també una prioritat pel govern. Quins tempos té?
Aquí hi sumem tempos privats perquè el sòl és de diferents propietaris privats. Hem d’establir relacions amb cadascú d’ells per poder transformar l’entorn. L’objectiu és activar-ho aquest mandat.
Què podrem veure aquest mandat?
Començarem els tràmits a la tardor i els tempos els estructuraran les converses amb els privats.
Junts en campanya parlava de revisar alguns aspectes del POUM. Què es podria modificar per adaptar-lo?
Per a nosaltres hi ha transformacions bàsiques com la cobertura de la via del tren. És prioritari i vetllarem perquè és el desenvolupament d’un sector que ens permetrà tenir un passeig verd que cosirà dues parts de la ciutat. A més, el desmantellament i el trasllat de l’estació de mercaderies perilloses, que anirà cap a l’estació de la Llagosta, ens permetrà començar a desenvolupar aquell sector i estructurar. Apareixerà habitatge i espai per empreses. Finalment, un altre espai clau és convertir la Ronda Sud en un passeig de la ciutat i que deixi de ser un carrer de titularitat de la Generalitat.
Quines altres qüestions seran prioritàries en aquests 4 anys?
Les persones. Una ciutat amb igualtat d’oportunitats per a tothom. Per exemple, habitatge i oportunitats laborals pels joves. Que les persones grans hi puguin viure, trobin companyia i xarxa. Que les persones amb realitats diverses trobin oportunitats laborals. Posar les persones al centre és una de les prioritats, paral·lelament a la transformació de l’espai públic i la transició energètica.
