Girona experimenta un increment molt important del sensellarisme. L’últim recompte impulsat per l’Ajuntament, amb el suport de Creu Roja i la participació d’uns 150 voluntaris, ha detectat 201 persones dormint al carrer a la ciutat. La xifra gairebé duplica les 111 persones registrades fa dos anys i triplica llargament les 60 que es van comptabilitzar fa una dècada.
El resultat preocupa el consistori, que admet que els serveis actuals estan tensionats i que caldrà continuar reforçant els recursos per atendre les persones que no tenen cap lloc on passar la nit. La regidora d’Igualtat, Justícia Social i Cooperació, Amy Sabaly, ha remarcat que la Sopa, el centre d’acollida de Girona, està “col·lapsada” i ha confiat que el futur centre de baixa intensitat pugui estar disponible aviat.
Una ciutat amb els recursos al límit
El recompte es va fer durant quatre hores, amb equips de quatre o cinc voluntaris distribuïts per 34 zones de la ciutat. L’objectiu era obtenir una fotografia més precisa de la realitat del carrer i recollir informació sobre les persones localitzades, com l’edat, l’origen, el temps que fa que viuen sense sostre o si estan de pas per Girona.
Sabaly ha explicat que Girona s’ha convertit en un punt de referència per a persones sense llar perquè disposa de serveis com la Sopa, el pla fred i el pla calor, i també per la seva connexió i proximitat amb França. Tot i això, ha admès que el creixement sostingut del nombre de persones al carrer obliga a repensar i ampliar l’atenció.
L’Eixample sud concentra el creixement més fort
El barri on més s’ha disparat el recompte és l’Eixample Sud. En només dos anys ha passat de sis persones dormint al carrer a 56, una quarta part del total detectat a Girona. Al Barri Vell també hi ha hagut un increment notable, amb 33 persones, onze més que en l’anterior recompte.
L’Eixample Nord és el tercer punt amb més presència de persones sense llar, amb 27 casos. La majoria dels barris han registrat increments, amb l’excepció de Santa Eugènia, on la xifra ha baixat de 29 a 18, tot i continuar sent una de les zones amb més persones dormint al carrer.
Salt també fa el primer recompte
Per primera vegada, Salt també ha participat en aquest operatiu amb la col·laboració del Consorci de Benestar Social. En aquest municipi s’han localitzat 34 persones dormint al carrer, amb edats compreses entre els 22 i els 67 anys.
El recuento de Salt se organizó en seis zonas y participaron una treintena de voluntarios. La incorporación de Salt permite ampliar la mirada sobre una realidad que va más allá de los límites administrativos de Girona y que afecta al conjunto del área urbana.
El perfil del sinhogarismo cambia
El Ayuntamiento alerta que el perfil de las personas que duermen en la calle ya no es el mismo que hace diez o quince años. Según Sabaly, cada vez hay más personas que tienen trabajo o incluso algunos ahorros, pero que no pueden acceder a una vivienda o a una habitación.
Es el caso de Frah, de 55 años, que hace nueve meses que duerme en la calle en Girona. Llegó desde Logroño después de sufrir una agresión y, a pesar de tener la situación administrativa regularizada, no encuentra trabajo. También perdió el ingreso mínimo vital porque, con el cambio de ciudad, no tramitó la continuidad de la prestación. “Solo quiero un techo y una cama”, explica. Asegura que el problema no es solo el precio de las habitaciones, sino también la falta de oferta disponible.
Más datos para orientar las políticas
Cruz Roja defiende que el recuento debe servir para conocer mejor la situación y ajustar los recursos. La técnica de la entidad Natàlia Villas ha explicado que la encuesta realizada durante la noche permitirá tener una radiografía más completa de las personas que viven en la calle y de sus necesidades.
Los voluntarios también remarcan la importancia de hacer visible una realidad a menudo ignorada. Salvador Carreras, que ya colabora habitualmente con Cruz Roja, ha participado por primera vez en el recuento y recuerda que “todos podemos acabar en la calle un día”.
El crecimiento del sinhogarismo en Girona sitúa la vivienda en el centro del problema. El consistorio defiende que se necesitan políticas que permitan salir de la marginalidad a personas que, a pesar de tener ingresos o capacidad de trabajar, quedan atrapadas en un mercado residencial cada vez más inaccesible.
