Girona viu un increment molt important del sensellarisme. L’últim recompte impulsat per l’Ajuntament, amb el suport de Creu Roja i la participació d’uns 150 voluntaris, ha detectat 201 persones dormint al carrer a la ciutat. La xifra gairebé duplica les 111 persones registrades fa dos anys i triplica llargament les 60 que es van comptabilitzar fa una dècada.
El resultat preocupa el consistori, que admet que els serveis actuals estan tensionats i que caldrà continuar reforçant els recursos per atendre les persones que no tenen cap lloc on passar la nit. La regidora d’Igualtat, Justícia Social i Cooperació, Amy Sabaly, ha remarcat que la Sopa, el centre d’acollida de Girona, està “col·lapsada” i ha confiat que el futur centre de baixa intensitat pugui estar disponible aviat.
Una ciutat amb els recursos al límit
El recompte es va fer durant quatre hores, amb equips de quatre o cinc voluntaris distribuïts per 34 zones de la ciutat. L’objectiu era obtenir una fotografia més precisa de la realitat del carrer i recollir informació sobre les persones localitzades, com l’edat, l’origen, el temps que fa que viuen sense sostre o si estan de pas per Girona.
Sabaly ha explicat que Girona s’ha convertit en un punt de referència per a persones sense llar perquè disposa de serveis com la Sopa, el pla fred i el pla calor, i també per la seva connexió i proximitat amb França. Tot i això, ha admès que el creixement sostingut del nombre de persones al carrer obliga a repensar i ampliar l’atenció.
L’Eixample sud concentra el creixement més fort
El barri on més s’ha disparat el recompte és l’Eixample Sud. En només dos anys ha passat de sis persones dormint al carrer a 56, una quarta part del total detectat a Girona. Al Barri Vell també hi ha hagut un increment notable, amb 33 persones, onze més que en l’anterior recompte.
L’Eixample Nord és el tercer punt amb més presència de persones sense llar, amb 27 casos. La majoria dels barris han registrat increments, amb l’excepció de Santa Eugènia, on la xifra ha baixat de 29 a 18, tot i continuar sent una de les zones amb més persones dormint al carrer.
Salt també fa el primer recompte
Per primera vegada, Salt també ha participat en aquest operatiu amb la col·laboració del Consorci de Benestar Social. En aquest municipi s’han localitzat 34 persones dormint al carrer, amb edats compreses entre els 22 i els 67 anys.
El recompte saltenc es va organitzar en sis zones i hi van participar una trentena de voluntaris. La incorporació de Salt permet ampliar la mirada sobre una realitat que va més enllà dels límits administratius de Girona i que afecta el conjunt de l’àrea urbana.
El perfil del sensellarisme canvia
L’Ajuntament alerta que el perfil de les persones que dormen al carrer ja no és el mateix que fa deu o quinze anys. Segons Sabaly, cada vegada hi ha més persones que tenen feina o fins i tot alguns estalvis, però que no poden accedir a un habitatge o a una habitació.
És el cas d’en Frah, de 55 anys, que fa nou mesos que dorm al carrer a Girona. Va arribar des de Logronyo després de patir una agressió i, tot i tenir la situació administrativa regularitzada, no troba feina. També va perdre l’ingrés mínim vital perquè, amb el canvi de ciutat, no va tramitar la continuïtat de la prestació. “Només vull un sostre i un llit”, explica. Assegura que el problema no és només el preu de les habitacions, sinó també la manca d’oferta disponible.
Més dades per orientar les polítiques
Creu Roja defensa que el recompte ha de servir per conèixer millor la situació i ajustar els recursos. La tècnica de l’entitat Natàlia Villas ha explicat que l’enquesta feta durant la nit permetrà tenir una radiografia més completa de les persones que viuen al carrer i de les seves necessitats.
Els voluntaris també remarquen la importància de fer visible una realitat sovint ignorada. Salvador Carreras, que ja col·labora habitualment amb Creu Roja, ha participat per primera vegada en el recompte i recorda que “tots podem acabar al carrer un dia”.
El creixement del sensellarisme a Girona situa l’habitatge al centre del problema. El consistori defensa que calen polítiques que permetin sortir de la marginalitat a persones que, malgrat tenir ingressos o capacitat de treballar, queden atrapades en un mercat residencial cada vegada més inaccessible.
