La Càtedra ATL de l’aigua potable i el Campus Aigua, de la Universitat de Girona (UdG), han organitzat la 4a Jornada del Campus Aigua: Recerca i Territori i la 2a Jornada Càtedra ATL de l’Aigua Potable, que amb el títol “Aprenentatges d’episodis extrems: sequera i inundacions”, ha reunit experts i investigadors en gestió hídrica que han analitzat els reptes derivats dels episodis extrems i han presentat projectes innovadors desenvolupats al territori.
La Jornada, que ha tingut lloc el 20 de maig a l’Auditori Josep Irla de la Seu de la Generalitat de Catalunya a Girona, ha esdevingut un espai de debat i transferència de coneixement al voltant dels efectes dels episodis climàtics extrems sobre la gestió de l’aigua. Els participants han pogut compartir experiències, resultats de recerca i estratègies d’adaptació davant l’increment de fenòmens com la sequera persistent i les pluges torrencials. L’acte ha comptat amb Josep Calbó, rector de la Universitat de Girona; Clàudia Fontàs, directora científica del Campus Aigua, i Hèctor Monclús, director de la Càtedra ATL de l’Aigua Potable.
Per al rector de la UdG, “els grans reptes del nostre temps —com l’aigua— només es poden afrontar amb coneixement, cooperació i intel·ligència compartida” En aquest context, ha subratllat, “els campus sectorials de la UdG tenen un paper estratègic com a pont entre la universitat i la societat, connectant recerca i formació amb les necessitats del territori.” Calbó també s’ha referit a les càtedres institucionals que ha definit com “una eina clau per impulsar una recerca útil i orientada a resultats”. “La Càtedra ATL de l’Aigua Potable n’és un bon exemple perquè mostra com la col·laboració entre universitat i empresa es tradueix en formació, divulgació i transferència amb impacte”, ha afegit el rector.
Hèctor Monclús, director de la Càtedra ATL de l’Aigua Potable, ha destacat que la jornada vol ser “un espai de trobada entre la recerca, la gestió i el territori” per reflexionar sobre com afrontar un context hídric cada vegada més complex, marcat per la variabilitat climàtica, la recurrència de sequeres i l’augment d’episodis de pluges intenses. Així mateix, ha subratllat que els episodis extrems posen a prova les infraestructures, els models de gestió i la capacitat de planificació, però també generen aprenentatges valuosos per identificar vulnerabilitats, millorar la presa de decisions i impulsar noves solucions basades en la recerca, la innovació i la cooperació.
Finalment, Clàudia Fontàs, directora científica del Campus Aigua, ha recordat que la jornada va néixer amb la voluntat d’obrir un espai de reflexió entorn dels grans desafiaments vinculats a l’aigua. “Les diferents edicions han anat evolucionant al ritme del context que hem viscut aquests darrers anys: primer el canvi climàtic, després la sequera i les inundacions, i ara els aprenentatges que podem extreure d’aquests episodis extrems”, ha assenyalat. Fontàs ha remarcat el paper de la universitat en la generació i transferència de coneixement, i que la jornada també esdevé un espai per donar visibilitat als projectes dels joves investigadors, “que seran clau per afrontar els reptes futurs en la gestió de l’aigua”.
En la primera part de la Jornada, Daniel Meroño, gerent de l’Agència Catalana de l’Aigua, ha explicat la gestió dels esdeveniments extrems, dins d’una presentació titulada “Sequera i inundacions, dues cares d’una mateixa realitat” i Jaume Roquet, director d’operació d’ATL, han abordat “La resiliència del sistema Ter-Llobregat davant situacions de risc hídric i operatiu”. Tot seguit, Jordi Cunillera, cap de l’Equip de Canvi Climàtic del Servei Meteorològic de Catalunya, ha parlat les projeccions climàtiques de llarg termini en la conferència “De la sequera a les pluges torrencials, què diuen els models de llarg termini”.
En la segona part, s’han presentat diversos projectes impulsats des de la UdG i entitats del territori centrats en l’aprenentatge adquirit arran dels episodis extrems viscuts els darrers anys. Entre els casos exposats hi ha l’anàlisi de la gestió de l’embassament de Darnius-Boadella, a càrrec de Laura Ferràndez, investigadora postdoctoral del LEQUIA-UdG; la valorització de les aigües subterrànies i regenerades per afrontar la sequera, a càrrec dels investigadors del GEOCAMB-UdG; i les experiències de gestió de sequeres i inundacions al Baix Ter, a càrrec de Zoë Busser, tècnica del Consorci del Ter.
Així mateix, la jornada ha finalitzat amb el lliurament dels II Premis Càtedra ATL de l’Aigua Potable, amb l’objectiu de reconèixer treballs i iniciatives destacades en l’àmbit de la gestió i el coneixement de l’aigua potable. Enguany, el premi al millor TFG ha estat per a Pablo Usó, de la Universitat Jaume I de Castelló; el premi al millor TFM ha estat per a Paula Vilalta, d’Aigües de Vic S.A. i la UdG; i, pel que fa al premi a la millor tesi doctoral, s’han concedit dos premis ex aequo a Anna Pinar, de la UB, i a Meritxell Valentí-Quiroga, de la UdG.
