L’Observatori d’Ètica en Intel·ligència Artificial de Catalunya (OEIAC) amb seu a la Universitat de Girona (UdG) organitza una nova edició del seu cicle de seminaris, iniciat l’any 2021. Aquesta sisena edició porta per títol 'Mercat de treball i intel·ligència artificial: un nou acord social?'. Amb una clara vocació divulgativa, el programa —que s’allargarà fins al desembre— inclou, de moment, dues sessions en format digital, els dies 14 de maig i 25 de juny, a les 18 h, amb l’objectiu d’apropar al conjunt de la ciutadania els riscos, els reptes i les oportunitats associats a la implantació creixent de la intel·ligència artificial.
Amb aquest cicle, l’OEIAC vol abordar l’impacte de la IA en el món laboral des d’una mirada crítica i allunyada de les narratives simplificadores que sovint polaritzen el debat públic: d’una banda, les visions que anuncien una obsolescència massiva del treball humà; de l’altra, les que presenten la IA com una eina destinada únicament a alliberar-nos de les tasques més repetitives per conduir-nos cap a feines més creatives.
Segons l’Observatori, ambdues perspectives comparteixen un mateix punt de partida problemàtic: considerar que els efectes de la IA sobre el treball són inevitables i exclusivament determinats per la tecnologia. Per això, el cicle proposa situar el debat en un terreny més ampli, que inclogui també qüestions com la governança participativa, els drets digitals o els marcs socials i polítics que condicionaran el desenvolupament d’aquestes tecnologies. L’objectiu és reflexionar sobre com la IA pot contribuir al benestar col·lectiu sense derivar en noves formes de precarització laboral i intel·lectual.
'D’elefants, habitacions i intel·ligències artificials'
La primera sessió, titulada 'D’elefants, habitacions i intel·ligències artificials', anirà a càrrec del compositor i dramaturg Pere Pèries i tindrà lloc el 14 de maig.
La irrupció de la intel·ligència artificial obliga a replantejar no només què fem amb aquesta tecnologia, sinó també quin tipus de societat estem construint al seu voltant. En l’àmbit artístic i cultural, la IA no es limita a automatitzar processos: qüestiona el valor que atribuïm a la creativitat, a l’ofici i a l’experiència humana. Si una màquina és capaç de generar continguts formalment convincents a gran escala, què passa amb la veu pròpia, el temps d’aprenentatge o el reconeixement de qui crea?
La conferència planteja com aquests sistemes tendeixen a concentrar criteris, reorganitzar decisions i diluir les responsabilitats sobre qui controla els processos i amb quins interessos. A través de preguntes aparentment tecnològiques —pot ser creativa la IA?, pot ser conscient?, ens prendrà la feina?— la sessió convida a una reflexió més profunda sobre conceptes fonamentals com la creativitat, la consciència, el treball i, en última instància, sobre la manera com definim la nostra pròpia condició humana.
'Intel·ligència artificial i la reestructuració tecnològica i geogràfica del treball'
La segona sessió, 'Intel·ligència artificial i la reestructuració tecnològica i geogràfica del treball', serà impartida pel professor del Departament de Geografia de la UdG Casey Ryan Lynch el 25 de juny.
La implantació de sistemes d’intel·ligència artificial està accelerant profundes transformacions en l’organització del treball a escala global. Prenent com a exemple sectors com els contact centers, la conferència analitza com la digitalització i la recopilació massiva de dades han afavorit, durant dècades, processos de racionalització i deslocalització laboral que avui es veuen intensificats amb l’adopció de la IA.
Al mateix temps, el desenvolupament d’aplicacions basades en intel·ligència artificial està generant noves formes de treball invisibilitzat i sovint externalitzat, com l’anotació de dades, la supervisió remota o l’operació a distància de sistemes automatitzats. Tecnologies com els vehicles autònoms, els robots humanoides o les botigues sense caixer continuen depenent, en molts casos, de treballadors humans situats a milers de quilòmetres.
Des d’una perspectiva d’economia política geogràfica, la conferència explorarà la relació entre innovació tecnològica, reorganització territorial del treball i drets laborals, posant sobre la taula nous interrogants sobre les polítiques públiques, el desenvolupament econòmic local i les condicions laborals en l’era de la IA.
