La suplantació de personalitats, els anomenats “quiosquets financers” i els continguts de fiscalitat enganyosa són les principals formes de desinformació en l’àmbit econòmic i empresarial, segons l’estudi Les Fakes d’Economia i Empresa elaborat per la Comissió de Màrqueting, Comunicació i Projecció de Negoci del Col·legi d’Economistes de Catalunya. El treball, basat en l’anàlisi de 100 casos reals detectats en entorns digitals, conclou que la suplantació de personalitats representa el 33 % dels casos, seguida pels “quiosquets financers” amb un 23 % i pels continguts de fiscalitat enganyosa amb un 13 %.
L’estudi, presentat aquest dimarts en roda de premsa, alerta sobre la creixent sofisticació dels continguts falsos i el seu impacte en la presa de decisions econòmiques tant de la ciutadania com de les empreses. Els investigadors adverteixen que aquestes pràctiques poden provocar pèrdues econòmiques, confusió i greus riscos reputacionals.
Entre els casos detectats hi ha la suplantació d’identitats d’organismes com l’Agència Tributària, la Seguretat Social o la Borsa de Madrid, així com d’economistes mediàtics com Daniel Lacalle i Marc Vidal.
La presentació de l’informe ha comptat amb la participació del degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Carles Puig de Travy; el president de la comissió impulsora de l’estudi, Víctor Bottini; i l’estudiant de la Universitat de Girona Helena Garcia Mostazo.
Puig de Travy ha advertit que “la desinformació econòmica no és només un problema comunicatiu, sinó un risc real per a la presa de decisions de la ciutadania. Cal reforçar la confiança amb informació rigorosa i contrastada”. En aquest sentit, ha anunciat la creació de l’Observatori de les Fake d’Economia i Empresa, una iniciativa que permetrà seguir l’evolució dels casos a través d’enquestes als col·legiats i d’un canal de denúncies específic. L’objectiu serà impulsar també accions d’educació econòmica i eines de verificació de la informació.
Monitoratge durant un any i anàlisi qualitativa
L’estudi s’ha desenvolupat en dues fases. Durant el 2025 es va dur a terme un monitoratge actiu de xarxes socials, webs i mitjans digitals per identificar una mostra representativa de 100 continguts falsos o enganyosos. Posteriorment, durant els primers quatre mesos del 2026, els investigadors van aprofundir en l’anàlisi qualitativa dels casos i en l’elaboració de ràtios i propostes d’alerta.
Víctor Bottini ha explicat que “aquest estudi neix amb una voluntat pràctica: identificar les principals tipologies de fake i oferir pautes d’alerta i eines concretes perquè professionals i ciutadania puguin detectar-les i evitar-les”.
La IA com a eina de verificació
Un dels apartats més destacats de l’informe és el treball desenvolupat pels estudiants de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la UdG, que han analitzat durant sis mesos un total de 21 programaris d’intel·ligència artificial especialitzats en la detecció de fake news i deepfakes.
Els alumnes van identificar quatre eines especialment útils per a la verificació de continguts: Vastav, Is Fake IA, GPT Zero i Google Gemini. Segons les conclusions de l’estudi, Google Gemini és la plataforma més completa i fiable, gràcies a la seva capacitat de verificació, raonament crític i seguretat davant la desinformació.
Helena Garcia Mostazo ha assenyalat que “avui dia qualsevol persona pot rebre, a través de xarxes socials, pàgines web o missatges, una recomanació financera aparentment fiable, però darrere d’aquests continguts hi pot haver fake news, deepfakes o intents d’estafa”. Tot i això, els estudiants remarquen que “cap eina d’intel·ligència artificial substitueix completament el criteri humà ni l’assessorament professional”, i que aquestes tecnologies només poden actuar com un primer filtre d’alerta.
Recomanacions per combatre la desinformació
Davant l’augment dels continguts fraudulents, el Col·legi d’Economistes de Catalunya reclama reforçar els mecanismes de verificació i educació financera. Entre les mesures proposades hi ha la verificació sistemàtica de la informació econòmica amb fonts oficials com la CNMV o el Banc d’Espanya, l’ús d’eines digitals de verificació com a suport al criteri professional, la promoció de l’educació financera i digital, la consulta de professionals acreditats i la creació de canals àgils de denúncia per detectar i frenar continguts fraudulents
