La tarragonina María Jesús Puerta torna a mirar amunt. Després de guanyar l’estiu passat el repte Lunar Recycle de la NASA amb una proposta per donar una segona vida als residus a la Lluna, l’enginyera de mines (57 anys) vol presentar-se a una nova competició de l’agència nord-americana. El repte, ara, és diferent, però igual d’ambiciós: el programa Mars to Table, que busca idees per dissenyar el menú i la nutrició d’un equip de 14 astronautes en una missió a Mart.
Puerta ho explica en una entrevista a l’ACN amb una idea clara: encara que no pugui aspirar al premi econòmic per no ser ciutadana dels Estats Units, el simple fet que el projecte sigui acceptat per la NASA ja li semblaria una victòria. “Si el nou projecte és admès (…) ja haurà guanyat”, defensa.
Una recerca centrada en minerals i probiòtics
La investigadora es troba en una fase inicial de recopilació d’informació i assaig. El seu enfocament posa el focus en dos aspectes que poden ser crítics en missions llargues: els minerals dels aliments i el comportament dels probiòtics, que “sembla que donen problemes” en entorns espacials. Per treballar-ho, està entrenant un model d’intel·ligència artificial, amb l’objectiu d’afinar propostes viables per a condicions extremes.
En aquest punt, Puerta reivindica que la IA va molt més enllà de l’ús superficial. “Si pensem en IA com el ChatGPT i en copiar i enganxar estem perduts”, avisa. I insisteix que no és una amenaça, sinó un aliat: “no és una amenaça, sinó un soci”. Segons explica, el seu èxit anterior va ser possible perquè el model “aprèn d’ella mateixa” i, a cada nova iteració, el resultat millorava.
“Fer una mica de soroll” sense premi econòmic
Puerta compagina la recerca amb la seva feina com a freelance i es tornarà a presentar ella sola, amb un objectiu que també és simbòlic: “mirar de fer una mica de soroll”. En el concurs anterior, el guanyador podia optar a fins a 1 milió de dòlars i a desenvolupar la proposta dins la NASA, però amb un límit clau: per accedir a la recompensa i a fases posteriors calia ser nord-americà. Quan Puerta ho va descobrir, va decidir seguir igualment per “enviar un missatge als fills” i demostrar que val la pena treballar encara que no hi hagi recompensa.
Aquesta determinació la va empènyer, després, a buscar visibilitat: assegura que quan va guanyar la primera fase “semblava que no hagués passat res” perquè “ningú ho sabia”. A partir d’aquí va “moure la màquina” perquè es conegués el projecte i perquè quedés clar que des de casa també es poden fer coses. “A vegades ens posem límits (…) com ara perquè ja soc gran, però jo encara tinc ganes de fer coses”, diu.
La Lluna com a laboratori i aplicacions a la Terra
Tot i que la NASA va canviar les regles i això va impedir que ciutadans no nord-americans accedissin a etapes posteriors, Puerta explica que el camí li ha obert portes: han sorgit empreses interessades a aplicar idees semblants a la Terra, especialment en l’àmbit de l’economia circular. Defensa que el valor d’aquests reptes és que l’espai pot actuar com un banc de proves: “La Lluna pot ser el nostre millor laboratori. Si una cosa funciona allà (…) serà més fàcil que pugui funcionar a la Terra”.
La seva història, de fet, va començar per una casualitat: va veure un anunci de la NASA en un diari i s’hi va llençar. Avui, després d’aquell “abans i després” professional, Puerta celebra que aquesta setmana hagi participat com a ponent al Talent Arena, l’esdeveniment per a professionals i desenvolupadors vinculat al MWC. “L’any passat estava a la cua (…) per poder estar aquí en primera fila i ara em toca fer de ponent”, resumeix.
