L’edició 2026 de l’examen MIR, prova clau per accedir a una plaça de formació sanitària especialitzada al Sistema Nacional de Salut, ha quedat marcada per la controvèrsia. Diversos aspirants han denunciat deficiències greus en l’organització i la vigilància, fins al punt que s’ha reclamat una auditoria per aclarir què va passar realment durant la jornada.
El focus mediàtic s’ha centrat especialment en Bianca Ciobanu Selaru, metgessa de 41 anys graduada a la Universitat Rovira i Virgili, que ha aconseguit una puntuació històrica: 188 encerts sobre 200 preguntes. El resultat ha sorprès una part del col·lectiu mèdic perquè el seu expedient acadèmic universitari és de 6,5, una nota que tradicionalment no s’associa a les primeres posicions del rànquing.
Arran de la publicació dels resultats, han aparegut acusacions a les xarxes socials i testimonis d’antics companys que qüestionen la seva trajectòria durant la carrera. “La coneixen diversos cursos perquè repetidament ha suspès assignatures de tots ells, matèries a les quals es presentava per copiar als exàmens dels seus companys”, recull 'El Confidencial' en la denúncia d’un estudiant. Un altre assegura que “era molt decidida a l’hora de copiar-se i normalment l’enxampaven”.
Alguns relats apunten també a comportaments irregulars durant les pràctiques: “ha estat a punt de ser expulsada i suspesa de les pràctiques en ocasions per fer-se passar per metge adjunt amb els pacients, quan encara era estudiant en pràctiques”.
Defensa pública i anys de preparació
Davant l’allau de sospites, Ciobanu ha defensat la legitimitat del seu resultat i ha negat qualsevol ús de dispositius tecnològics prohibits. També ha desmentit haver-se absentat de l’aula durant la prova. Admet que els primers cursos de carrera no van ser bons, però marca distàncies entre l’etapa universitària i la preparació específica del MIR: "el MIR és una estratègia i la carrera és una altra cosa".
Segons explica en una entrevista a T5, ha dedicat quatre anys de manera intensiva a preparar l’examen en una acadèmia especialitzada, amb simulacres constants: "He dedicat la meva vida al MIR tot aquest temps".
Tot i que inicialment aspirava a Endocrinologia, ara estudia altres opcions com Medicina de Família o Dermatologia.
Crítiques a l’organització de la prova
La Asociación MIR España ha sol·licitat formalment una investigació al Ministeri de Sanitat. L’entitat assegura haver rebut nombrosos testimonis que descriuen l’examen com un "caos complet", amb manca de vocals experimentats en algunes seus i absència d’inhibidors de freqüència, fet que hauria facilitat l’ús de mòbils o connexió a internet.
Des de l'entitat afirmen que s'ha trencat la tendència habitual entre expedient acadèmic i resultats al MIR. “Aquest any, la número u del MIR té un expedient per sota del 6,5; el 2025, la millor puntuació d’un metge amb aquesta nota d’expedient va suposar al MIR el lloc 1.458; i el 2024, el 1.374 i així successivament”, ha afirmat.
Més enllà d’aquest cas, l’associació també denuncia incidències prèvies en el procés d’inscripció, errors en el barem acadèmic que haurien afectat milers d’aspirants i fins i tot la participació de persones que inicialment no constaven com a admeses.
Mentrestant, el Ministeri de Sanitat ha informat que el 99,19% dels presentats han superat la prova, amb 30.170 aspirants aptes segons els resultats provisionals. Les qualificacions definitives es publicaran a finals de mes, en un clima marcat encara per la desconfiança i l’exigència de transparència.
