Xavier Garcés entoma el seu segon mandat amb un govern en minoria que podria ampliar-se pròximament. Després de poder aprovar els pressupostos amb comuns i republicans, l’alcalde de Barberà del Vallès anuncia que està en converses per bastir acords amb ells. Parlem de les negociacions i dels principals reptes per aquests quatre anys en aquesta entrevista.
Han aprovat el pressupost de 2024, quines són les principals inversions?
Volem acabar obres importants de desenvolupament de ciutat com són el pont del sector econòmic de Baricentro. També tenim previst a llarg termini la construcció d’un nou edifici pel consistori i, per això, hem d’enderrocar una de les naus. A més, hem de fer una sèrie de millores importants als barris de la ciutat, és el moment de posar-los en valor. Finalment, també hem de millorar les instal·lacions esportives com l’actualització de la pista d’atletisme.
Parla de les reformes als barris. Quines són les actuacions urbanístiques que han de fer-hi?
Des del punt de vista urbanístic, Barberà és bastant reduït. Som una ciutat molt compacta. Tot i això, posem molt d’èmfasi en els barris, que tenen molt sentiment de pertinença. La societat ha canviat. Abans hi havia molta botiga petita i ara cada vegada és més necessària la transformació de petit comerç a habitatge en planta baixa per a persones grans. Els barris han d’estar pensats també per gent de 60 anys, que tenen unes necessitats diferents de les parelles joves que van arribar en el seu moment. Els barris han de ser més acollidors, rehabilitats i sostenibles. S’ha de fer un treball integral: carrers, voreres, la Zona de Baixes Emissions…
Quina és la clau d’aquests barris futurs?
L’important és que han de ser barris amb relacions socials. És bàsic. Abans poca gent superava els 70 anys i gairebé no feien falta casals de trobada. Avui sí. Les cures i la dependència també és un tema en què hem de posar molt d’èmfasi. El concepte de les residències ha canviat i ara es busca que la gent estigui el màxim temps possible a casa amb els serveis que això comporta.
El pacte dels pressupostos ha sigut amb comuns i ERC. Es podria intentar ampliar el govern amb ells?
La idea és ampliar el govern a curt termini. Volem tancar un acord de govern amb ERC i el suport de comuns. Estem treballant intensament. L’anterior mandat vam estar en circumstàncies semblants i amb ERC vam tenir un treball intens i profitós. Aquesta bona entesa es manté i podem aprofundir per buscar la millora de la qualitat de vida de la ciutadania. Per la seva banda, els comuns fan suport a les polítiques d’esquerra que volem posar per davant a Barberà.
Què falta perquè això no succeeixi ja?
Hem d’establir tots els mecanismes de confiança possibles. Ho volem fer tant ERC com amb els comuns.
Per què no entrarien els comuns ara al govern?
És un tema de donar-nos temps. Tard o d’hora s’haurà de produir, però hem de teixir aquestes confiances per les dues bandes.
Hi ha més grups que podrien entrar?
Quan el govern és fort, les polítiques per desenvolupar també ho són. No tanquem la porta a ningú que apliqui les polítiques d’esquerres i progressistes.
Han posat en marxa el Pla Integral del Barri del Casc Antic. Com ha anat la primera fase?
Aquesta primera fase és fonamentalment social. La transformació dels barris ha de comptar amb les persones. Estem desenvolupant una tasca de digitalització enfocada a la gent gran. Són barris on ja no queden entitats bancàries i han de fer els tràmits online. També parlem de l’alimentació saludable. Volem desenvolupar a l’escola del barri una cuina on es pugui fer el menjar, tant pels escolars com per portar-los al domicili de les persones grans. A més, volem que la cuina sigui una escola-taller per a persones desocupades del barri.
L’ordenança de la Zona de Baixes Emissions està al caure. Quines han de ser les claus?
Ho tenim fàcil perquè formem part de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i hi ha una ordenança base, que ens permet adherir-nos amb les petites particulars que hi hagi. Un percentatge molt alt de la mobilitat de la nostra ciutadania es desenvolupa dins de l’AMB. No tindria sentit tenir normes diferents de les de Cerdanyola, Mollet, Sant Cugat… Hem de construir conjuntament.
Tot i això, ens preocupa les informacions que diuen que la Generalitat vol fer una ordenança genèrica per tot el territori. No són el mateix les zones rurals de Catalunya que l’AMB. Veurem com afecta la normativa com a marc global. Si no surt res abans, a l’estiu tindrem finalitzada la nostra ordenança.
Quines particularitats té Barberà?
Tenim molts polígons industrials amb empreses de logística. Hi ha transportistes que viuen o treballen a Barberà i haurem d’analitzar aquesta mobilitat, sobretot les furgonetes de repartiment. Ha d’haver-hi un temps d’actualització sense perjudicar l’economia de les famílies.
Aquest mandat ha aprovat el primer Pla Local de Seguretat. Què s’hi recull?
Era obligatori i no el teníem. Hem volgut donar-li una visió feminista. La consultora que el va fer és experta en feminisme perquè entenem que absolutament el 100% de les polítiques que hem de tirar endavant han de tenir la perspectiva feminista. Per exemple, disposar d’una oficina de l’atenció a la ciutadania exclusiva per a dones que han patit violència masclista. A més, hem d’estabilitzar la plantilla de policies i és necessari que hi hagi més dones al cos. El Pla ens permet tenir un calendari de com dotar la plantilla d’aquestes necessitats i ser cada vegada més professionals.
Què més aborda?
Els joves també són un tema clau. Pel que fa als feminismes, ens preocupa la tendència juvenil i, per un altre costat, posem el focus en l’educació viària. Els patinets i els dispositius de mobilitat personal necessiten gent que sigui conscient del risc que poden causar a altres persones. D’altra banda, amb la nova llei de benestar animal també hem fet formació a la policia local sobre aquest tema. Finalment, prenem mesures per prevenir furts o atracaments a les indústries o la ciutadania i que puguin no fugir de forma ràpida.
La sequera és a l’ordre del dia. Què espera de la Generalitat?
Li demanem a la Generalitat que deixi les coses clares, ja ens va passar amb la covid. No volem recomanacions, sinó que ens diguin què hem de fer en funció de les circumstàncies de cada municipi. Si es deixa obert, tornarem a tenir una competència entre municipis que no entendrà la ciutadania.
Què pot fer des de l’Ajuntament?
Des del punt de vista de Barberà, hem fet molt bé els deures des de fa molts anys. Ara celebrem el 40è aniversari de l’empresa municipal d’aigua, que gestiona tot el cicle de l’aigua. De fet, Barberà és un dels municipis amb menys pèrdua d’aigua a la xarxa. Estem en una cobertura de gairebé del 95% de l’aigua i això ens dona una tranquil·litat. Hem fet diferents campanyes de sensibilització i d’estalvi, però la xarxa municipal ens permet fer inversions i poder enfrontar-ho millor.
A més, posarem en marxa la meitat d’una potabilitzadora a través d’una subvenció de l’ACA. Això garanteix el consum de la quarta part de l’aigua del nostre municipi (domèstica, comercial i industrial). Esperem que l’any 2024-2025 puguem posar en marxa l’altra meitat que permetria que la meitat de l’aigua pogués sortir dels pous del municipi.
