El PSC és la candidatura millor posicionada per guanyar el 12 de maig i inclús podria aconseguir un triomf històric a la província. Entrevistem amb la candidata dels socialistes a la demarcació, Rosa Maria Ibarra, per conèixer les prioritats de la seva formació en els temes que afecten el Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre.
Com ha viscut la decisió de Sánchez?
Ho he viscut amb molt de respecte cap al president Sánchez. Quan et toquen la família, és molt complicat. Aquesta reflexió personal ens ha de portar a una reflexió col·lectiva. Quin tipus de representants polítics volem? Aquells que només enfanguen o aquells que volen treballar amb propostes positives? La dreta d’aquest país ens ha demostrat que són dels primers quan no podem governar. En canvi, nosaltres vam guanyar les eleccions fa tres anys i no vam governar per un pacte d’ERC, Junts i la CUP, que es va anar desintegrant. En cap moment hem posat en dubte la seva legitimitat. Al revés, hem allargat la mà perquè al país li convenia.
Les enquestes els donen uns grans resultats, però al PSC sempre li ha costat treure els seus adeptes a participar en les autonòmiques. Els bons auguris pot fer que el votant socialista es relaxi i es desmobilitzi?
Esperem que no. Les enquestes són enquestes. Està molt bé veure les tendències, però el partit s’ha de jugar. El diumenge tenim l’oportunitat de passar pàgina d’aquesta dècada perduda. Diuen que farà un dia fantàstic. Que ningú doni res per fet, que vagi a votar i després vagi a passejar, a la platja o la muntanya.
Estem en eleccions anticipades pel Hard Rock. Coneixien el moviment d’Aragonès de renovar el compromís?
El tema del Hard Rock és una excusa de comuns i Esquerra per anar a eleccions. Els comuns no es poden excusar perquè no hi ha cap partida pressupostària el 2024 i van aprovar pressupostos on sí que n’hi havia. D’altra banda, a Esquerra se li estava fent la legislatura costa amunt. Problemes amb la sequera, manifestacions de la pagesia…
Però ha quedat demostrat l’acord entre PSC i ERC pel Hard Rock.
És una informació que va sortir a la premsa. Nosaltres estem on sempre hem estat. Quan Convergència ho va posar sobre la taula, hi érem. Quan Junqueras va donar la llicència, hi érem. I ara també hi som. És un projecte que donarà ocupació al Camp de Tarragona i desestacionalitzarà el turisme. Evidentment, el Camp de Tarragona té moltes més fortaleses. Tenim un pol industrial important, centres de recerca excel·lents o un sector primari potent. Totes elles han de fer que aquest sigui un territori pròsper.
“El Hard Rock donarà ocupació, però tenim moltes més fortaleses com la indústria, la recerca o el sector primari”
La patronal del turisme diu que estem arribant al límit. És necessari el Hard Rock?
Aquest projecte juntament amb altres ens ha de permetre diversificar i desestacionalitzar. A la zona del Priorat hi ha un projecte important d’enoturisme, tenim un patrimoni cultural a les comarques de l’interior amb la ruta del Cister o tenim fets culturals com els castells. El Museu Casteller a Valls ha de ser un reclam turístic. És a dir, tenim moltes potencialitats turístiques que ens ha de permetre desestacionalitzar. Està molt bé que tinguem una gran afluència els mesos d’estiu, però hem d’oferir altres propostes.
Alguns dels detractors asseguren que Tarragona es pot convertir en Macao o Las Vegas de la Mediterrània. Correm aquest perill?
S’ha volgut magnificar tot. A Las Vegas hi ha molts casinos i aquí estem parlant-ne d’un. Hi haurà centres comercials, zones de restauració o espais per fer congressos. El tema del joc serà una part petita respecte al complex en si. Sempre dic que el major casino del món és això (assenyala el mòbil). Als mòbils no hi ha filtres, mentre que als casinos hi ha mesures de seguretat. En qualsevol cas, el Hard Rock ha de complementar l’oferta turística, però tenim un turisme molt potent en altres aspectes. Serà un element més.
Des del Parlament també han defensat l’ampliació de l’aeroport del Prat. S’ha parlat poc de l’aeroport de Reus en tot aquest debat. Quin paper ha de jugar?
Reus forma part d’aquest sistema aeroportuari, però són coses diferents. Tenir un hub internacional amb vols intercontinentals és un fet que només es pot fer a Barcelona. Ara Barcelona és el sisè aeroport d’Europa i, si no fem l’ampliació, baixarem llocs i acabarem competint amb aeroports com Gènova. Els catalans hem d’aspirar a tenir una altra posició al món. A més, els vols que han d’arribar a Barcelona no són de turisme, sinó de gent que ve a fer negocis i crear prosperitat. Es pot fer l’ampliació amb els màxims condicionants mediambientals i, en un futur no gaire llunyà, els avions es mouran amb combustibles que contaminaran menys que ara. Evidentment, l’aeroport de Reus s’ha de potenciar amb el turisme potent i la indústria química.
En campanya parlen molt de “girar full” d’aquests últims deu anys. Què ha fallat en aquest periode?
A vegades, la frustració de moltes persones per la situació econòmica fa que busquem escenaris on pensem que ens pot anar millor. Qui fa un determinat discurs, ens crida més l’atenció. Si li sumem també un govern del PP a Madrid que buscava més la confrontació que la mà estesa, la situació s’enrareix cada vegada més. Els últims deu anys no ens han portat res de bo. Estem a la cua en educació, en l’execució dels fons Next Generation, en sanitat, en inversió social, en energies renovables… Tenim tendència a només mirar a Esquerra, però també hem de mirar Junts, que ha tingut tres dels últims quatre presidents. Hem de passar pàgina i recuperar el potencial que té Catalunya.
Quines han de ser les prioritats d’un futur govern d’Illa?
Bàsicament, la lluita contra la sequera, les energies renovables, la seguretat, l’habitatge, l’educació i la salut.
En qüestions d’habitatge, què ha de fer la Generalitat?
Ha de crear habitatge perquè fa molt de temps que no se’n fa. Hem plantejat 200 mil habitatges en set anys. 150 mil de regeneració i 50 mil de nova construcció. Això s’ha de fer de la mà del sector privat.
“Plantegem 200 mil habitatges en set anys. 150 mil de regeneració i 50 mil de nova construcció”
La sequera és la principal preocupació dels catalans. Quan parlem de sequera, sempre es mira cap a l’Ebre. Què planteja el PSC?
No hem de mirar a l’Ebre, sinó les infraestructures que toquen fer a la resta de Catalunya. Regeneració de l’aigua de les depuradores, potabilització i dessalació. En els darrers deu anys no hem fet cap infraestructura d’aquestes. Salvador Illa va dir que el primer que faria seria prendre mesures d’execució de les obres que s’han de fer perquè la situació és molt complicada. Si no prenem aquestes decisions ja, tenim un problema molt greu.
Es pot plantejar un ministransvasament cap a Barcelona?
Nosaltres no plantegem aquest ministransvasament, sinó aquestes inversions necessàries. Fins i tot si plou, les hem de fer igualment. Tenim un canvi climàtic que ens afecta i les sequeres seran més freqüents i intenses. El que ens passa a Catalunya, passa a altres indrets del món. A Califòrnia o a Israel fa molt de temps que han actuat, però inclús a altres zones de l’Estat espanyol com Múrcia tenen una regeneració i dessalació d’aigua molt potent.
“(Sequera) No hem de mirar a l’Ebre, sinó les infraestructures que toquen fer”
Un govern liderat per Salvador Illa mantindrà el projecte del tramvia?
Sí. De fet, és un dels projectes importants que hem plantejat: àrea metropolitana, tramvia i acompanyament dels sectors productius. El tramvia connecta ciutats i és important perquè és una inversió rellevant, és un pas endavant en la mobilitat sostenible i cohesiona territorialment. Tot i això, s’ha de fer bé i escoltant els alcaldes. Ells saben quins barris tenen més necessitat d’aquesta connexió. Ha d’haver-hi un lideratge de la Generalitat i un consens territorial. Pel que sé, les prevencions que tenen alguns alcaldes són pel tema de les catenàries. No pot ser una ferida a la ciutat i una barrera arquitectònica. Per això, plantegem que els combois tinguin catenària entre ciutats i a les ciutats vagin amb bateria perquè quedi més integrat.
Darrerament, hi ha hagut moltes queixes del servei de Renfe. Vostès estan al govern de l’Estat. En són responsables?
El Partit Socialista és responsable d’invertir com mai a la xarxa ferroviària catalana. Ho diuen els números. Amb anterioritat, hi havia una desinversió i això va sumant. L’important no és buscar culpables, sinó buscar solucions. Ha d’haver-hi un diàleg i un acord entre Estat i Generalitat per veure com posar solucions el més ràpid possible. Per exemple, la Generalitat és competent en posar més combois i en les freqüències.
“El tramvia és una inversió rellevant, però s’ha de fer bé i escoltar els alcaldes”
En un principi, les línies vermelles per pactar eren l’extrema dreta, però després han dit que no es veien governant ni amb Junts ni amb el PP. Ho deixa tot molt encarat a dos partits.
L’escenari és el que és. L’extrema dreta, tingui la bandera que tingui, no és una opció per arribar a cap acord. I amb la resta de partits, el normal és que vulguis acordar amb qui tens un full de ruta coincident. Les prioritats de Junts són tornar a fer la independència. Aquestes no són les nostres prioritats. Hem de buscar un acord amb un govern liderat per Salvador Illa que posi el focus en unir i servir. És a dir, buscar allò que tenim de denominador comú. La sequera, la sanitat o l’educació ens uneix? Segur. Si fem aquest exercici, ens posarem d’acord i la ciutadania hi guanyarà.
En negociacions, han plantejat com a prioritaris el quart cinturó, l’ampliació de l’aeroport i el Hard Rock. Són temes que no acaben d’unir amb comuns i Esquerra. Què podem fer?
S’ha de buscar la manera de trobar aspectes que ens uneixin. Les coses no són mai blanques o negres, sempre hi ha una gamma de grisos que ens permet que temes encallats acabin sortint. Hi ha temes molt importants sobre la taula. Mai com ara havíem estat tan malament en educació i és un problema de present i futur. A les nostres comarques, tenim una indústria química molt potent. El centre de descarbonització i la vall d’hidrogen han de ser l’aposta número 1. La continuïtat de la indústria passa per la descarbonització.
Ha estat consellera en aquest govern alternatiu que va plantejar Salvador Illa. Es veu de consellera de la Generalitat?
El govern a l’ombra el vam fer per treballar temes concrets i ens ha permès visitar tot Catalunya i reunir-nos amb tots els sectors. Portava Agricultura, Ramaderia, Pesca i Món Rural, i he vist els ramaders del Berguedà, els musclaires del Delta o els pagesos de Riudecanyes. Estic molt satisfeta de la feina que he fet i puc fer al Parlament, però, més enllà d’això, la decisió de formar un govern serà de Salvador Illa.
