Añadir La Ciutat como fuente preferida de Google de forma gratuita
Mantente informado con las últimas noticias de actualidad
L’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) ha posat en marxa a Mas Bové, a Constantí, una planta experimental de biogàs destinada a investigar com transformar les dejeccions ramaderes en energia, fertilitzants i aigua tractada. La instal·lació aprofitarà matèria orgànica procedent de granges de porcí i aviram de la zona i permetrà convertir un residu del sector primari en nous recursos.
La planta forma part de l’estratègia del Govern per impulsar la producció de biogàs a Catalunya, amb l’objectiu d’arribar als 2 terawatts anuals el 2030, una quantitat equivalent, segons les dades facilitades, al 7% del consum català.
Una planta experimental vinculada a una granja
La instal·lació de Mas Bové és la primera d’aquestes característiques de l’Estat gestionada per un institut públic de recerca mentre dona servei a una granja. La investigació serà un dels principals eixos del projecte, amb estudis orientats a incrementar la producció de biogàs i millorar el reaprofitament de l’aigua.
També permetrà desenvolupar projectes pilot que serien més difícils d’implementar en una planta convencional.
L’equipament està preparat per tractar més de 5.200 tones de matèria orgànica cada any. La producció prevista és de 96.000 Nm³ de biogàs anuals, l’equivalent a uns 58.000 litres de gasoil o al consum energètic anual d’unes 165 llars.
"És una planta petita però escalable", ha destacat August Bonmatí, cap del programa de sostenibilitat en biosistemes de l’IRTA. De cara a finals del 2027, l’institut preveu posar en funcionament una segona planta similar a Monells, al Baix Empordà.
De les dejeccions al biogàs i l’aigua recuperada
El procés comença amb les dejeccions procedents d’una granja de porcs i una d’aviram, que es dipositen i es barregen en un tanc d’alimentació abans de passar al digestor.
Aquest digestor és el nucli de la instal·lació. A una temperatura controlada d’uns 37 graus, els bacteris descomponen la matèria orgànica i generen biogàs i digestat.
El biogàs es porta posteriorment a una caldera i s’utilitza principalment per escalfar la nau de les truges de la granja porcina. Una part també serveix per mantenir la temperatura del mateix digestor.
El digestat, per la seva banda, passa per un separador que el divideix en una fracció sòlida i una de líquida. La part sòlida es processa per convertir-la en fertilitzant orgànic, mentre que la líquida passa per un procés de tractament que permet obtenir aigua per a tasques de neteja i reg.
"Al final del tratamiento tendremos tres productos: el biogás, el fertilizante orgánico y el agua recuperada", ha explicado Rosa Altisent, directora general de Agricultura y Ganadería.
Catalunya quiere impulsar el biogás y reducir las importaciones
La planta de Constantí es una de las actuaciones incluidas en la estrategia del Govern para incrementar el número de instalaciones de biogás en Catalunya.
El objetivo es que el año 2030 se produzcan 2 teravatios anuales de biogás, mediante la gestión de unas 4 millones de toneladas de deyecciones ganaderas. Paralelamente, se quiere potenciar el aprovechamiento del digestato para aumentar la producción propia de fertilizantes y reducir las importaciones.
Para impulsar las plantas de dimensión industrial, el Govern abrió en 2024 una convocatoria de 46 millones de euros en subvenciones, que recibió propuestas por valor de 61 millones. Este 2026 se ha activado una nueva línea dotada con 25 millones de euros, con prioridad para los proyectos impulsados por asociaciones de ganaderos.
Las futuras instalaciones podrán gestionar hasta 150.000 toneladas anuales de materia orgánica, que deberá proceder de un radio máximo de 35 kilómetros.
