Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
L’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) ha posat en marxa a Mas Bové, a Constantí, una planta experimental de biogàs destinada a investigar com transformar les dejeccions ramaderes en energia, fertilitzants i aigua tractada. La instal·lació aprofitarà matèria orgànica procedent de granges de porcí i aviram de la zona i permetrà convertir un residu del sector primari en nous recursos.
La planta forma part de l’estratègia del Govern per impulsar la producció de biogàs a Catalunya, amb l’objectiu d’arribar als 2 terawatts anuals el 2030, una quantitat equivalent, segons les dades facilitades, al 7% del consum català.
Una planta experimental vinculada a una granja
La instal·lació de Mas Bové és la primera d’aquestes característiques de l’Estat gestionada per un institut públic de recerca mentre dona servei a una granja. La investigació serà un dels principals eixos del projecte, amb estudis orientats a incrementar la producció de biogàs i millorar el reaprofitament de l’aigua.
També permetrà desenvolupar projectes pilot que serien més difícils d’implementar en una planta convencional.
L’equipament està preparat per tractar més de 5.200 tones de matèria orgànica cada any. La producció prevista és de 96.000 Nm³ de biogàs anuals, l’equivalent a uns 58.000 litres de gasoil o al consum energètic anual d’unes 165 llars.
"És una planta petita però escalable", ha destacat August Bonmatí, cap del programa de sostenibilitat en biosistemes de l’IRTA. De cara a finals del 2027, l’institut preveu posar en funcionament una segona planta similar a Monells, al Baix Empordà.
De les dejeccions al biogàs i l’aigua recuperada
El procés comença amb les dejeccions procedents d’una granja de porcs i una d’aviram, que es dipositen i es barregen en un tanc d’alimentació abans de passar al digestor.
Aquest digestor és el nucli de la instal·lació. A una temperatura controlada d’uns 37 graus, els bacteris descomponen la matèria orgànica i generen biogàs i digestat.
El biogàs es porta posteriorment a una caldera i s’utilitza principalment per escalfar la nau de les truges de la granja porcina. Una part també serveix per mantenir la temperatura del mateix digestor.
El digestat, per la seva banda, passa per un separador que el divideix en una fracció sòlida i una de líquida. La part sòlida es processa per convertir-la en fertilitzant orgànic, mentre que la líquida passa per un procés de tractament que permet obtenir aigua per a tasques de neteja i reg.
"Al final del tractament tindrem tres productes: el biogàs, el fertilitzant orgànic i l’aigua recuperada", ha explicat Rosa Altisent, directora general d’Agricultura i Ramaderia.
Catalunya vol impulsar el biogàs i reduir les importacions
La planta de Constantí és una de les actuacions incloses en l’estratègia del Govern per incrementar el nombre d’instal·lacions de biogàs a Catalunya.
L’objectiu és que l’any 2030 es produeixin 2 terawatts anuals de biogàs, mitjançant la gestió d’uns 4 milions de tones de dejeccions ramaderes. Paral·lelament, es vol potenciar l’aprofitament del digestat per augmentar la producció pròpia de fertilitzants i reduir-ne les importacions.
Per impulsar les plantes de dimensió industrial, el Govern va obrir el 2024 una convocatòria de 46 milions d’euros en subvencions, que va rebre propostes per valor de 61 milions. Aquest 2026 se n’ha activat una nova línia dotada amb 25 milions d’euros, amb prioritat per als projectes impulsats per associacions de ramaders.
Les futures instal·lacions podran gestionar fins a 150.000 tones anuals de matèria orgànica, que haurà de procedir d’un radi màxim de 35 quilòmetres.
