Añadir La Ciutat como fuente preferida de Google de forma gratuita
Mantente informado con las últimas noticias de actualidad
El Memorial Democràtic ha impulsado durante el curso 2025-2026 el programa educativo 'Testimonios en el Aula', que ha llegado a un total de 80 centros educativos y casi 1.600 estudiantes de toda Cataluña mediante la realización de 106 talleres. Esta cifra sitúa esta iniciativa como uno de los recursos más relevantes para difundir la memoria democrática entre las nuevas generaciones.
Objetivos y metodología del programa
El objetivo principal del proyecto es proporcionar a los alumnos una experiencia educativa que sea a la vez rigurosa, vivencial y participativa, centrada en los episodios clave de la historia contemporánea. Se pretende estimular una reflexión crítica sobre los valores democráticos y la defensa de los derechos humanos. En este sentido, el Memorial Democràtic manifiesta la intención de ampliar progresivamente este recurso para incrementar su alcance.
Testimonis a l’Aula ofrece un catálogo diversificado de talleres temáticos que abordan aspectos como la Guerra Civil, el exilio republicano, la deportación a los campos nazis, la resistencia antifranquista, así como las diversas formas de represión durante la dictadura franquista y las luchas por las libertades.
Las sesiones son conducidas por testigos directos, familiares o descendientes de estos hechos históricos, junto con historiadores, periodistas y otros expertos especializados que comparten con el alumnado experiencias basadas en fuentes documentales y investigación académica.
Estructura de los talleres y formato flexible
Cada una de estas actividades tiene una duración aproximada de noventa minutos, divididos en dos fases: primero se presenta la historia personal del testigo junto con el marco histórico correspondiente; posteriormente se abre un espacio para el diálogo y debate entre los participantes. Este formato facilita que los estudiantes puedan plantear preguntas, confrontar diferentes perspectivas y establecer conexiones entre los hechos pasados y los desafíos democráticos actuales.
Además, estas actividades pueden impartirse tanto presencialmente en los centros educativos como en modalidad virtual, lo que permite ampliar significativamente su accesibilidad en todo el territorio catalán.
Aportaciones del director del Memorial Democràtic
Jordi Font Agulló, director del Memorial Democràtic, ressalta: "En un context en què els testimonis directes dels grans esdeveniments del segle XX són cada vegada menys presents, iniciatives com aquesta contribueixen a preservar-ne el llegat i a garantir que les experiències vinculades a la guerra, l’exili, la deportació, la repressió i la lluita per les llibertats continuïn interpel·lant les noves generacions".
Afegeix també que "posar els joves en contacte amb testimonis, investigadors i històries de vida permet humanitzar els grans processos històrics i convertir la memòria en una eina de coneixement, reflexió i construcció de ciutadania".
Dades d’assistència segons nivells educatius i àmbit territorial
Més del 50% dels tallers han estat destinats a alumnat d’ESO (50,6%) mentre que gairebé un altre 45%% s’ha orientat cap als estudiants de Batxillerat. També s’han desenvolupat sessions específiques dirigides a universitats així com programes adreçats a grups vinculats amb diversitat funcional o inclusió social.
L’activitat itinerant ha permès estendre considerablement aquest programa fora de l’àrea metropolitana barcelonina: només 20 dels 80 centres participants pertanyen a Barcelona ciutat, mentre que els restants estan repartits entre una cinquantena de municipis distribuïts per totes quatre demarcacions catalanes —entre aquests Badalona, Berga, Cervera, Figueres o Girona; Granollers; Lleida; Manresa; Mataró; Sabadell; Tarragona; Terrassa; Tortosa; Vilafranca del Penedès o Vilanova i la Geltrú.
Diversitat temàtica dels tallers oferits
L’oferta formativa inclou propostes variades amb què es pot abordar des d’una perspectiva múltiple aspectes claus de la memòria democràtica. Entre elles destaquen sessions dedicades a figures rellevants com Francesc Boix —fotògraf català autoritzador dels crims comesos al camp nazi de Mauthausen—; Joaquim Amat-Piniella —supervivent dels camps nazis conegut per ser autor de K.L. Reich—; Salvador Puig Antich —símbol emblemàtic contra la repressió franquista— o Antoni Benaiges —mestre republicà assassinat per falangistes el 1936.
A més d’aquests personatges individuals també es treballen episodis concrets com ara: resistència guerrillera contra Franco; accions repressives exercides pel Tribunal d’Ordre Públic o Brigada Politicosocial; persecució LGTBIQ+ durant el franquisme; rol del periodisme en contextos bèl·lics o transmissió intergeneracional de records familiars vinculats amb aquests períodes històrics.
