Una dona mata el seu marit amb una sobredosi d’antidepressius

Ella al·lega que només li donava mitja pastilla diària "perquè dormís millor"

Un home de 51 anys va ser trobat mort al seu domicili. Sense signes externs de violència, amb problemes d’alcoholèmia i antecedents mèdics d’hipertensió i diabetis, tot apuntava inicialment que era una mort natural. Tot i això, l’autòpsia realitzada a l’Institut de Medicina Legal (IML) de València i més concretament l’informe de l’Institut Nacional de Toxicologia de Barcelona, ​​va trobar uns nivells de trazodona –principi actiu de medicaments antidepressius– molt elevats, per sobre del triple de la dosi màxima terapèutica, destapant-se així que era una possible mort violenta d’origen tòxic.

Les investigacions  han portat finalment a judici la vídua del difunt, acusada d’un delicte d’homicidi imprudent per haver acabat presumptament amb la vida del seu marit, sense que consti que aquesta fos la seva intenció, després de subministrar-lo de forma reiterada, sense cap prescripció ni cap control mèdic, un medicament anomenat Deprax, “amb clara falta de diligència i sense tenir en compte el deteriorament físic que li estava generant”, segons manté el Ministeri Fiscal, que sol·licita per a l’acusada una pena de quatre anys de presó.

La forense va explicar al judici, celebrat aquest dimecres en un jutjat Penal, que la concentració de trazodona a la sang del mort era de 3,72 mg/l, el triple de la dosi que es pot prendre sense risc de toxicitat, cosa que equivaldria a uns dotze comprimits, quan segons ha mantingut l’acusada durant tota la instrucció, i també en la seva declaració d’aquest dimecres, ella només li donava mitja pastilla diària abans de dormir perquè el marit pogués descansar.

Per part seva, la defensa de la dona demana la seva lliure absolució en considerar que no està acreditat que el marit de la seva clienta morís com a conseqüència directa de la ingesta dels esmentats antidepressius ja que la dosi que presentava era “tòxica però no letal”, com així va exposar a la vista oral el perit químic aportat per la defensa. En tot cas, si la mort s’hagués produït per aquesta sobredosi, agreujada per les patologies que presentava la víctima, el lletrat va plantejar com a tesi alternativa un hipotètic suïcidi o que l’home s’hagués excedit simplement amb la dosi perquè no aconseguia agafar el son.

Per això una de les qüestions clau sobre les quals es va dirimir en el judici va ser establir si l’home podria haver estat capaç d’accedir a aquesta medicació, que habitualment li donava la seva dona, o la cuidadora que es quedava a les nits – qui ni tan sols ha pogut ser localitzada per acudir com a testimoni–. Inicialment l’acusada va reconèixer que el seu marit no es podia aixecar sol, però ahir va matisar que sí que podia arribar fins a la còmoda de l’habitació –molt a prop del llit– on guardava el Deprax.

Així, pel que fa a la possibilitat que el seu marit hagués decidit posar fi a la seva vida de forma voluntària, la dona va explicar que aquest mai no li va transmetre que es volgués suïcidar, encara que reconeix que des que el van acomiadar el setembre de 2016 els seus problemes amb l’alcohol havien empitjorat, “es posava agressiu si no li donava alcohol”, estava depressiu, postrat en un llit i sense cobrar cap pensió.

L’acusada admet que l’octubre del 2017 va començar a donar aquesta medicació al seu marit “perquè dormís millor, perquè a mi m’anava bé i perquè descansés com jo”. Així mateix reconeix que no ho va consultar amb cap especialista, perquè el seu marit ja ho havia pres abans i mai va pensar que fos perjudicial per a ell. El metge que li va receptar al mort aquest mateix antidepressiu el 2008 –deu anys abans de la seva mort– va indicar que se’l va canviar el 2016 per un altre medicament similar, no perquè segués malament sinó perquè el pacient es queixava que seguia sense descansar bé.

Respecte a un possible mòbil econòmic, la Policia Nacional va descartar aquesta hipòtesi i qualsevol tipus d’intencionalitat en la mort en no existir cap pòlissa ni cap assegurança de mort que es pogués beneficiar l’acusada per la mort del seu marit.