L’Àliga, la Mulassa, el Lleó i inclús els Gegants Vells. Pràcticament totes les bèsties sense foc del Seguici tenen presència a la concorreguda Baixada de l’Àliga. L’única peça que aquell dia els tarragonins no veuen baixar per les escales de la Catedral és la Cucafera. No per falta d’interès. De fet, en el seu moment l’entitat va fer mans i mànigues perquè aquesta barreja entre drac, tortuga i cocodril fos una més en la mítica baixada.
“L’entitat va reivindicar sortir a la Baixada com les altres bèsties, però l’Ajuntament ho va denegar diverses vegades”, explica Adrià Recasens, membre de la Cucafera. La negativa no es justificava per la possibilitat o no de baixar les escales, ja que l’animal no té cap problema a fer-ho cada 23 de setembre després de l’entrada del braç. Les dimensions, en una nit en què les aglomeracions no fallen mai, eren l’autèntic impediment per la seva presència.
D’indignada a protagonista
L’Adrià reconeix que en el seu moment hi va haver certa “indignació” per aquest veto. Per això, van encetar una campanya per reivindicar la seva presència. El 2012, la Cucafereta va reclamar la participació de la seva ‘mare’ a la Baixada en una protesta a la plaça de la Font amb el cartell “la mama vol baixar”. A més, el mateix dia de l’acte, quan totes les bèsties ja havien passat per les escales de la Catedral, l’entitat va fer baixar una panerola feta per ells en senyal de protesta. “Vam triar fer baixar una panerola perquè a la Part Baixa n’hi havia i n’hi ha moltes”, remarquen.
La situació va forçar l’Ajuntament a oferir una baixada pròpia per la Cucafera, conscients del potencial que podia tenir. “Al principi hi havia indignació. Tot i això, quan la colla es va adonar que era molt difícil participar-hi i l’Ajuntament ens va oferir una baixada pròpia, la proposta va agradar”, relata l’Adrià. Dit i fet, el 20 de setembre de 2013 es va celebrar la primera edició de ‘La Cucafera Baixa!’. Un acte que aquest any compleix 10 edicions i que ha crescut fins a ser un dels imprescindibles del programa festiu.
La princesa, peça diferencial
L’acte, però, no va néixer amb vocació de calcar la Baixada de l’Àliga. L’Adrià recorda que va proposar als seus companys anar més enllà i dotar-lo d’una història. “Perquè no fos simplement baixar les escales i fer una cercavila, vaig pensar que podríem fer la representació de la llegenda”, afirma. Es va posar a indagar en els orígens de les Cucaferes d’arreu del país fins a arribar a una història similar a la que coneixem de Sant Jordi. A diferència d’aquell relat, en el de la Cucafera és la princesa qui actua d’heroïna. Ella domestica la bèstia, que atemoria la població i es menjava tot el que trobava.
La primera princesa de ‘La Cucafera Baixa!’ va sortir del càsting ‘La Cucafera busca princesa’, que es va celebrar durant les festes del Barri del Port. Dos anys després de la primera edició, l’acte va incorporar també el paper de cavaller, encarregat d’atrapar la bèstia. A més, el 2016 el càsting va traslladar-se dins del programa de les festes de Sant Magí.
De fet, aquesta tria també ha evolucionat al llarg d’aquests anys. En un principi, eren nens vinculats a la Cucafera els qui feien els papers. Amb tot, van optar perquè aquest privilegi fos obert a tothom. “Els nens de la Cucafera ja surten amb la Cucafera petita. És una forma de donar l’opció a nens de tota Tarragona perquè visquin l’experiència”, afirma l’Adrià. Així doncs, els papers van quedar destinats a infants d’entre 6 i 12 anys de Tarragona ciutat.
Descentralitzant la festa
A banda de la incorporació del cavaller, ‘La Baixada de la Cucafera!’ ha patit diverses modificacions en les seves 10 edicions. Pel que fa a la relació amb la bèstia, es va afegir durant les festes del Barri del Port la despertada de la Cucafera. Des del 2017, recorre els carrers del barri després d’haver hivernat i converteix aquest acte en un dels més especials per a la colla.
Aquell mateix any, també es va sumar a l’itinerari la captura de l’animal durant la nit de ‘La Cucafera Baixa’. El cavaller és l’encarregat d’enfrontar-se a la Cucafera al Parc de la Casa de la Festa, immobilitzant-li la boca i lligant-la per dur-la cap al Pla de la Seu.
Un cop als peus de la Catedral, des del 2013 la Cucafera baixa per les escales seguida per la Xaranga Tocabemolls. A la plaça de les Cols, la donzella espera la bèstia per domesticar-la i fer que per la boca tiri únicament caramels pels nens.
Després de la representació, la Cucafera continua en cercavila fins a la Part Baixa, on se celebra la Cucafesta. Precisament, aquest acte també s’ha transformat en els últims anys. La baixada va aconseguir una gran acollida des de la primera edició i a poc a poc s’ha consolidat entre les agendes dels tarragonins. En canvi, la Cucafesta ha hagut de patir una redefinició.
Els tres primers anys, la nit musical estava més pensada per a gent de dins de l’entitat i es realitzava al magatzem del carrer Sant Miquel. A més, a mesura que la cercavila creuava la Rambla, el volum de gent que els seguia perdia força. El gir es va donar el 2016, quan una col·laboració publicoprivada va forjar la Cucafesta a la Plaça dels Carros. Una cita que sempre gaudeix d’un gran reclam entre els tarragonins. “Vam ser pioners a descentralitzar la festa, unint la Part Alta amb la Part Baixa”, presumeix l’Adrià.
Una altra modificació ha sigut el dia de l’acte. La primera vegada es va fer un dia abans de la Baixada de l’Àliga, el 20 de setembre. Amb tot, això feia que pogués caure en qualsevol dia de la setmana, llastrant la possible afluència de públic. Per això, la colla va decidir celebrar-la de manera fixa el primer dissabte de festes.
Aquest 14 de setembre, el principal canvi l’experimentarà l’arribada de la Cucafera a les escales. Amb motiu del desè aniversari, tots els nois i noies que en aquestes nou edicions han anat passant pels papers de donzelles i cavallers hi seran presents. Ells seran els encarregats de llegir el poema que anuncia l’arribada de la Cucafera al Pla de la Seu. Escenificant d’aquesta manera com han crescut tant els seus antics protagonistes com la mateixa baixada.
La Cucafera agonitza
La peça de la Cucafera necessita canvis. La colla reivindica una restauració de cara a l’any que ve, ja que la situació de la bèstia és cada vegada més precària. “L’altre dia vam anar a la Canonja i feia pena lluir-la feta pols”, assegura l’Adrià. Encara que es va restaurar fa poc temps, no es va fer de manera “massa acurada” i la situació a la Casa de la Festa tampoc ajuda. “El mecanisme que llença caramels s’encalla des del primer any i les escates de cuir estan malmeses pel sol que li dona des de la finestra de la Casa de la Festa. A més, la porta de l’entrada va molt justa i a vegades esquinça les escates”, recalquen. Per aquest motiu, esperen aconseguir el suport per restaurar-la el 2025, coincidint amb el canvi de vestimenta dels seus membres.
