Aurora Carbonell es va convertir el 2019 en la primera alcaldessa de la història de Sitges i la primera batllessa que no pertanyia ni al PSC ni a CiU. En un Ple extremadament fragmentat, ha sigut capaç de formar un govern que des del 2020 compta amb majoria absoluta i la participació de cinc grups diferents. La pandèmia ha dinamitat part de les aspiracions d’aquest mandat, però no ha impedit que propostes per a la sostenibilitat, l’habitatge o la reactivació econòmica tiressin endavant. Ens ho explica Aurora Carbonell en aquesta entrevista per fer balanç del mandat i marcar les prioritats del govern abans d’arribar a les municipals d’enguany.
Quin balanç fa del primer mandat amb ERC al capdavant de l’Ajuntament?
També ha sigut el primer mandat amb una alcaldessa. Crec que encara es veu més la diferència. No et negaré que ha estat un mandat difícil perquè la pandèmia ens ha marcat i no hi ha hagut temps per fer tots els canvis que volíem. Primer va venir el Glòria, que ens va preparar, i després la pandèmia, que ens va trastocar basant. Tot i això, ha estat un oportunitat per poder demostrar que un partit d’esquerres, independentista i republicà pot governar el poble i assumir un moment tan clau i complicat. Ja no som una crossa, sinó que som un partit de govern. A més, el lideratge femení ha permès fer coses de manera diferent i demostrar que les dones podem assumir qualsevol repte.
Quin grau d’assoliment té el Pla d’Actuació Municipal (PAM)?
Bastant gran. Per un costat, hi havia reptes molt globals com prioritzar la sostenibilitat en les nostres polítiques. Aquestes grans línies s’han assolit. En canvi, en les mesures més concretes encara falten coses com la recuperació del Patronat. La pandèmia ens va aturar grans inversions i va trastocar el PAM. Per exemple, al principi Esports tenia un compliment molt baix perquè es va dir que es faria molt d’esport a l’aire lliure i nous esdeveniments, però per la pandèmia no es podia fer. Per aquest motiu, vam haver de fer un annex al Pla.
Quins exemples d’actuacions pot posar en àmbits com la sostenibilitat?
Hem intentat fer un canvi de model que es veu a poc a poc. Per una banda, vam començar amb un nou contracte de la neteja i s’ha notat la millora. L’exemple més clar és el reciclatge, que ha augmentat del 21% fins a prop del 40%. En particular, l’increment d’orgànica ha estat dels més rellevants. Érem una de les poblacions amb un dels reciclatges més baixos de Catalunya i ara ja no ho som. L’altre canvi important en l’àmbit de la sostenibilitat ha sigut la feina que s’ha fet amb espais naturals. La Riera de Ribes i la de Vallbona estaven absolutament abandonades i hem fet una neteja amb visió mediambiental. Per acabar, l’últim punt rellevant és el canvi de model de platges. Hem canviat el pla d’usos, que marca l’activitat econòmica que hi ha, i hem fet una nova concessió, on la sostenibilitat tenia un gran pes.
Què podem esperar dels pressupostos de 2023?
Aquest dimecres fem el ple de pressupostos i d’aquí a un mes es podran començar a utilitzar. Són uns pressupostos que tenen un vessant social, de sostenibilitat i electoral. Hem tingut en compte que estem en un període electoral i, per això, no ens hem endeutat, ni hem demanat un crèdit i tampoc hem plantejat cap gran projecte.
En l’aprovació provisional de les ordenances fiscals s’han congelat els impostos, tot i que s’espera un augment dels costos. Com s’entén que els impostos es mantinguin si la despesa pujarà inevitablement?
Ens ha costat molt quadrar el pressupost perquè la despesa ens ha pujat mentre que els ingressos s’han mantingut o fins i tot han baixat. Hem fet un esforç de contenció. Totes les regidories han hagut d’abaixar la seva despesa en aquells àmbits més superflus. Ara bé, hem tingut alguna partida que potser generarà algun ingrés de més i per això hem pogut mantenir un pressupost similar.
Una de les notícies més destacades d’aquest 2022 ha sigut l’entrega de les claus dels habitatges de protecció oficial (HPO). Quines iniciatives han d’acompanyar a aquesta per millorar la situació de l’habitatge a Sitges?
L’habitatge era un dels nostres principals objectius. En primer lloc, ens centràvem en la construcció d’habitatges i en deixarem construïts 175. És un petit pas, però per a nosaltres és molt important. No volem que el fet que et toqui un HPO sigui una loteria, com ha estat en aquests temps. Tot i que encara ens falta temps per assolir-ho, hauríem d’arribar un punt en què això fos normal. D’altra banda, també hem donat i seguim donant moltes ajudes al lloguer, sobretot durant la pandèmia. I, en tercer lloc, hem rehabilitat les cases dels mestres i ara tenim en disposició 8 habitatges (a la llarga en seran 12) que seran per emergències socials. En la línia de la rehabilitació, també hem fet ajudes per rehabilitacions al casc antic. Possiblement, la política d’habitatge més visible és la nova construcció, però hem fet un ventall molt més ampli.
El Carnaval és una de les festes més esperades pels sitgetans. Com ha afectat la dimissió de la Comissió de Carnaval?
La dimissió va ser de la presidenta i del seu equip, però la Comissió segueix existint perquè hi ha les entitats. Evidentment, ha quedat coixa i s’agraeix molt la feina en els carnavals passats, que van ser molt complicats. De fet, aquest any tampoc era fàcil perquè amb qüestions com les festes ens hem hagut d’estrènyer el cinturó i ells trobaven a faltar disposar d’un pressupost. De totes maneres, l’Ajuntament i les entitats intentarem suplir la feina que feia la presidenta amb el seu equip i no tenim cap dubte que el Carnaval estarà ben organitzat. Sabem que la gent té moltes ganes perquè serà per fi el primer carnaval normal després de la pandèmia.
Quines actuacions ha de fer Sitges per preparar-se per la Zona de Baixes Emissions (ZBE), que s’haurà d’aplicar el 2025?
Abans ho hauran de fer ciutats com Vilanova i en rebrem les conseqüències. És un bon moment perquè tota la comarca ens posem d’acord i ho treballem conjuntament. Un dels problemes que tenim a Sitges és la càrrega i descàrrega de l’interior del municipi i la ZBE serà una oportunitat perquè els camions contaminants hauran de sortir del centre. Com és un tema que havíem treballat, no ens costarà tant aplicar-ho i ja tenim una idea de què volem tancar. Haurem de parlar sobre com ho implementem.
Ho han temptejat amb els municipis veïns?
Encara no s’ha abordat massa, però ho vull tractar al consell d’alcaldesses. Com a mínim, ens haurem de posar d’acord amb Vilanova i Ribes per treballar-ho plegats.
Al desembre va donar suport al projecte tecnològic de Vallcarca. Què ha de representar per Sitges i el territori?
Sempre diem que Vallcarca és una oportunitat per Sitges i el territori. Per a les empreses, es tracta d’un espai geogràficament atractiu. Des de l’Ajuntament i la Generalitat hem posat les bases per avisar als privats sobre què veuríem en bons ulls en aquest terreny industrial. Actualment, la zona industrial ocupa unes 49 hectàrees i unes 19 són de fàbrica. Una de les propostes és rebaixar-ho a 15 i que les 34 hectàrees restants les recuperi el parc. En aquestes 15 hectàrees s’hauria de canviar la qualificació urbanística d’indústria pesant a indústria neta i del coneixement. Per tant, apostaríem per ampliar la zona del Parc del Garraf i perquè s’hi instal·li un sector econòmic de l’àmbit tecnològic, formatiu i audiovisual. Això són oportunitats de treball i formatives.
Hi ha consens en el govern sobre aquest projecte?
Hi ha bastant consens en el fet que serà una oportunitat econòmica i que no s’hi ha d’instal·lar una zona residencial o un nou port esportiu. Així i tot, hi ha partits que demanen que es recuperi encara més parc. També s’haurà de veure quin sector econòmic ve. De moment, el sector audiovisual, el tecnològic i la formació generen consens.
Li preocupa que Guanyem o algunes entitats puguin posar traves al projecte?
No. Hi ha entitats mediambientals que s’han posat en contacte amb nosaltres i aquest mes m’hi reuniré perquè en alguns mitjans de comunicació s’han dit coses que no són certes, com que es construirà al Parc. El millor per Sitges és recuperar el Parc i tenir una petita pestanya industrial que necessitem.
Suposo que l’equilibri dins dels govern és complex. Creu que algunes vegades han hagut d’actuar com a nexe d’unió entre Guanyem i el PSC?
A vegades he hagut de fer d’àrbitre. El PSC té unes idees molt diferents de Guanyem, però s’ha demostrat que podem arribar a acords. Per exemple, amb el tema de la draga va haver-hi molt conflicte i vam poder trobar un consens. Les platges són un entorn natural que s’ha de cuidar, però també és un recurs econòmic per a Sitges. Aleshores, vam trobar un equilibri.
Fa un bon balanç del govern?
Al final, el resultat és que 5 partits polítics diferents poden treballar conjuntament. Sempre que siguin partits polítics democràtics, ens podem entendre i treballar. Passarem a la història com un govern capaç d’arribar a consensos. A vegades, dic que el lideratge femení també té importància en això. Som més pràctiques i tenim una manera d’entendre el diàleg diferent.
Repetiria aliats si a partir del 28 de maig els números els hi són favorables?
No ens tanquem a res, excepte partits com el PP o VOX. És molt important el que diuen els números, que és el que la gent decideix. Si els resultats son diversos, és que la població vol això. El govern ha de ser un reflex del que la ciutadania demana.
Quins són els temes que tancaran el mandat?
Dos dels projectes que estan avançats són l’escola de música, que començarem a veure, i la Masia de Santa Bàrbara, que tenim preparat el projecte. Només s’ha de fer la licitació i les obres. Per tant, els deixarem engegats. A més, han començat les obres del centre cultural de l’Escorxador, iniciarem la reforma dels ascensors del pas de sota la via i també es repararà el pont d’Aiguadolç. Finalment, tenim alguns projectes que potser no tindran licitació, però estan encarats: el nou camp de futbol d’Aiguadolç i el Patronat, ja que hem aconseguit uns fons europeus per finançar la meitat d’aquest equipament cultural.
