Patrícia Reche Martínez (Terrassa, 1991) és regidora de Seguretat, Via Pública, Protecció Civil i Medi Ambient de l’Ajuntament de Terrassa i regidora delegada del Districte 5. És llicenciada en Educació Social per la UAB i també té un grau superior en Animació Sociocultural. Però, per damunt de tot, i tal com ella mateixa reivindica és “persona, mare, esposa, filla i germana”.
Parlem amb la regidora Patri Reche de la formació política Tot per Terrassa (TxT) per saber si Terrassa és una ciutat segura, l’estat actual de la multireincidència que pateixen certs barris de la ciutat i les conseqüències que comporta l’auge de l’extrema dreta i la incitació dels discursos d’odi.
Una de les dades més alarmants que es va aportar a l’anterior reunió del Consell Municipal de Seguretat va ser que només 25 delinqüents perpetren el 30% dels delictes de Terrassa, sobretot els de carrer. A què es pot atribuir aquest fet?
Les causes són que no s’aplica la llei ni en la forma ni en el temps en que s’hauria d’aplicar. Judicis que haurien de passar ràpidament, és a dir, en 15 o 30 dies, passen en dos o tres anys. Aquestes persones, mentre no es produeix el judici i no tenen la seva condemna, continuen delinquint. En el cas de les Arenes, La Grípia i Can Montllor es va veure clar, es van detenir 9 persones que són els que havien comès la gran majoria de delictes. La multirreincidencia és una cosa que ens preocupa i intentem abordar, però malauradament els processos judicials no són decisió nostra. Per això exposem i demanem que s’abordi amb urgència.
En aquest sentit, i a causa de l’allau de robatoris que va patir el barri de les Arenes per part de delinqüents multireincidents, des de l’Ajuntament vau demanar a la fiscalia menys impunitat per aquests casos i que s’ajustin les lleis per a acabar amb la multireincidència. En quin punt us trobeu actualment?
Ho hem demanat públicament i en aquests moments els nostres comandaments dels cossos de seguretat estan fent trobades i reunions amb les fiscals d’aquí per explicar la situació en la qual ens trobem. Estem a expenses de veure si realment hi pot haver o no alguna millora en aquest sentit. Realment, si es produïssin les condemnes a 10 o 15 persones d’aquests 30 delinqüents multireincidents, baixarien molt les situacions delictives a Terrassa, parlem d’entre un 15 o 20%. Això ens preocupa perquè provoca situació d’inseguretat i culpar a una sèrie de persones, quan només en són 25. Som conscients que el sistema judicial està col·lapsat, però llavors necessitem que se’ls doti de recursos.
“Judicis que haurien de passar ràpidament, és a dir, en 15 o 30 dies, passen en dos o tres anys”
Quines són les principals vies que permetiren reduir la multireincidència a Terrassa?
Necessitem dotar de recursos al sistema judicial, que s’apliqui realment la llei i que si es veu que ha quedat obsoleta que es revisi i, després, actuar amb les persones que tenen antecedents. Evidentment, soc partidària de que una persona que ha pres una mala decisió pugui reconduir la seva vida. Però una persona que ha comès 53 delictes de segons quin tipus el primer que s’ha de fer és treure’l de la societat i via pública. El que no podem fer és que segueixin al carrer delinquint. Hi ha aspectes de la llei que creiem que cal revisar perquè si no el que es genera és una situació creixent d’inseguretat.
Malauradament, hi ha molts delictes relacionats amb les addiccions i és un problema greu que afecta arreu del país. Hi ha drogues molt addictives, com el fentanil, que ve dels Estats Units. Aquesta droga ja ha entrat a les nostres ciutats i causa un nivell d’addicció molt elevat que porta a la desesperació. De fet, l’intendent dels Mossos va exposar la preocupació per l’augment del consum de fentanil i, a més, sovint la gent que ho compra no sap que es tracta d’aquesta substància. Per aquest motiu, hem de fer un crit d’alerta a la ciutadania.
“Si es produïssin les condemnes a 10 o 15 persones d’aquests 30 delinqüents multireincidents, baixarien molt les situacions delictives a Terrassa”
Fa poques setmanes el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, va visitar les instal·lacions dels antics jutjats que teòricament seran reconvertits en una macrocomissaria de Mossos. Per què s’ha decidit que els antics jutjats acullin una macrocomissaria? Quan està previst que es posi en funcionament?
El que vam demanar és que es fes alguna cosa amb aquest espai, ja que portava en desús molts anys i està deteriorant la zona i l’edifici. Inclús, vam anunciar que sol·licitaríem que s’enderroqués l’edifici en cas que no es fes res.
Des d’Interior ens van dir que necessiten noves seus, i la Generalitat ha decidit destinar aquest espai a un edifici pels Mossos. Una de les propostes que hem fet és que també pugui acollir a Policia Municipal, ja que seria una oportunitat per la fer atenció a la ciutadania de manera conjunta Mossos i ciutadania. Així i tot no hi ha res assegurat ni determinat i el primer pas serà que des del departament d’interior decideixen l’estructuració de l’edifici i posteriorment, ens reunirem per a parlar de com ens podem estructurar de manera conjunta. Per tant, no sabem quan serà una realitat, però el que sí que hem demanat és que no s’entengui en el temps i que sigui al més aviat possible.
“Hi ha aspectes de la llei que creiem que cal revisar perquè si no el que es genera és una situació creixent d’inseguretat”
El passat mes de febrer hi va haver 4 apunyalaments a la via pública a la ciutat de Terrassa. Partits d’ultradreta com VOX, van titllar la ciutat d’insegura i van exigir un pla d’emergència contra la delinqüència. Considera que Terrassa és una ciutat segura?
Terrassa no és una ciutat insegura. I ho diuen les dades, que són objectives. Ara bé, a una persona que pateix una agressió, un delicte, un robatori o un apunyalament, per a aquesta persona Terrassa ja no és segura i és obvi, normal i lícit. Però a Terrassa tenim una elevada activitat policial: passen coses i policia actua. I això no ho dic jo, sinó que les dades ho corroboren i el cos de Mossos d’Esquadra, qui té la competència en seguretat ciutadana ens diuen que hi ha una gran activitat policial. Per tant, quan hi ha aquestes situacions com els apunyalaments, els seus autors estan tots detinguts i no queden coses pendents.
L’extrema dreta s’aprofita de la situació i promouen l’odi i l’agressivitat. Estem en una situació molt difícil pel que fa a sentir-nos exposats. La gent t’insulta com a persona i és totalment lícit estar més o menys d’acord amb la meva gestió, però el que no podem permetre com a societat és que a les xarxes socials arribem a aquest punt d’odi i difamació tan preocupant. Em resulta increïble, irresponsable i ilegal que des de les xarxes socials de partits d’extrema dreta es permetin segons quins atacs. Per aquest motiu, jo començo a bloquejar a comptes que promouen l’odi, perquè soc persona i m’haig de protegir.
El que voldria és que no passes res a Terrassa, però el risc 0 no existeix. Així i tot, qui comet delictes és detingut, i puc dir que estem orgullosos de l’activitat policial. Ara bé, que falten més cossos de seguretat? Evidentment.
“Terrassa no és una ciutat insegura. I ho diuen les dades, que són objectives”
El fet de ser dona i ocupar la regidora de seguretat consideres que ha estat una arma per a promoure aquest tipus de discursos i ser objecte de més crítiques i una arma per a promoure aquest tipus de discursos?
Sí. Quan vaig entrar hi va haver moltes reticències i VOX mateix ha demanat a l’alcalde que porti ell la cartera de seguretat. He rebut comentaris masclistes, paternalistes i discriminatoris i no només per ser dona, sinó també per ser jove. S’ha arribat a dir que no conec els barris de Terrassa, quan he nascut, m’he criat i he treballat a Ca n’Anglada; també s’ha dit que no visc a Terrassa i s’ha boicotejat i insultat a la meva persona. Em sembla que és molt greu i que s’està escapant de les mans del sistema que es permeti tot això. Com pot ser que persones adultes amb un càrrec electe permetin que a les seves xarxes es permetin aquests discursos d’odi i discriminació? Pots estar a favor o en contra però sempre des del respecte. El linxament contra l’alcalde és brutal i des que soc regidora també he començat a rebre atacs.
Darrere una regidora hi ha una persona amb família, amb un fill i amb germans. A la meva família no li he dit com em sento, però hi ha gent que s’oblida d’això. No vull que passi res a Terrassa: no vull multireincidència i pisos ocupats per delinqüents; busquem estratègies i ens reinventem per ser més visibles, però d’aquí a que t’insultin dient segons què és intolerable. Pots criticar la gestió, però hi ha punts que no es poden traspassar i ja s’estan traspassant. Com a persona tinc clara la manera d’aturar això: rebutjar i condemnar totes aquestes agressions. Si contestes, alimentes al monstre. Em preocupa molt que la ciutadania s’ho cregui i que compri el discurs que amb violència s’aconsegueixen les coses.
“Em resulta increïble, irresponsable i ilegal que des de les xarxes socials de partits d’extrema dreta es permetin segons quins atacs”
Dimarts passat treballadors i treballadores municipals es manifestaven a davant dels Jutjats per reclamar més seguretat. Com respondrà el Consistori davant aquestes demandes i augment de casos?
Davant d’això, òbviament des del consistori analitzarem aquesta situació. La societat ha canviat, i ho hem d’assumir i gestionar de forma immediata. Ara, un educador social sovint es troba en perill i amenaçat. S’ha d’analitzar i estudiar i s’ha de buscar l’estratègia perquè només faltaria que els treballadors municipals i sobretot d’aquest sector tan necessari i delicat se sentin desprotegits o insegurs.
Ara bé, s’ha de trobar la manera realment eficaç d’abordar aquesta situació, ja que probablement la solució no serà posar un policia més a cada oficina. És cert és que els sistemes han canviat i que l’agressivitat amb la qual et pots dirigir a un treballador municipal, sigui un policia o un educador, ha augmentat. Ells mateixos se senten moltes vegades desprotegits. Els mateixos policies tenen assumida aquesta situació, la veuen com a normal i no hauria de ser així.
“Darrere una regidora hi ha una persona amb família, amb un fill i amb germans, però hi ha gent que s’oblida d’això”
S’apropen esdeveniments importants i multitudinaris que preveuen grans aglomeracions de gent, com la Fira Modernista o la Festa Major. Hi haurà un pla específic de seguretat per a esdeveniments com aquests? En què es concretaran?
Primer de tot es basa a coordinar tots i cadascun dels serveis que hi estan implicats. En segon lloc, augmentar efectius, ja que aquests esdeveniments no hi ha només la plantilla que treballa en el dia a dia. En aquests esdeveniments, sempre hi ha dispositius especials.
Un fet excepcional de la pròxima Fira Modernista és que hi haurà un augment notori dels dispositius de seguretat, perquè coincideix amb les eleccions. És una casuística pel fet que la fira coincideix amb les eleccions i no creiem que calgui reforçar-la perquè ja ho està i, de moment, ha demostrat funcionar molt bé. Malauradament, que els dispositius, coordinació i estratègia amb la que comptem ha demostrat ser molt eficaç no es garantia que no passi res, ja que, tal com he dit, el risc 0 no existeix. Però millorem i ens reinventem contínuament per intentar que tot funcioni el millor possible.
“A Terrassa tenim una elevada activitat policial: passen coses i policia actua. I això no ho dic jo, sinó que les dades ho corroboren”
