Després d’entrar a l’alcaldia de Gavà el 2021, Gemma Badia encara el seu primer mandat sencer al capdavant de l’Ajuntament. Parlem amb l’alcaldessa socialista sobre el futur de l’ampliació de l’aeroport, els nous equipaments i canvis urbanístics que projecta a la ciutat i el Temps d’Espàrrecs que comencen ara.
Quin balanç fa del primer any de mandat?
Ha passat volant. Tenim molts projectes i ara estem assentant les bases del que s’ha de fer durant aquest mandat. De fet, crec que els mandats de quatre anys són curts. Soc partidària d’ampliar-los a gairebé sis anys perquè l’administració va lenta i no dona temps. El balanç és molt positiu. Ja hem fet el Pla d’Actuació Municipal, basat en l’agenda urbana, i tot el que ens ve ara respon molt al que es va començar a fer el mandat anterior. Ara agafa l’embranzida. Estem aconseguint agafar el camí, la qual cosa no és fàcil en el context socioeconòmic i d’eleccions.
Quins són els principals canvis urbanístics que planteja l’Ajuntament?
Tot té un fonament urbanístic. Nous equipaments, habitatge… Gavà és una ciutat tensionada i hem de donar-hi resposta. Hi ha un pla de preparació de construcció d’habitatge assequible. 700 pisos que sortiran en les pròximes promocions. No només en els nous barris de Ponent, sinó també a l’Espai Roca i a la part de Llevant hi ha una part de construcció que hem de tenir en compte. La Generalitat ens demana 10.000 pisos i nosaltres anem fent-ne progressivament i de manera sostenible.
Quina és la demanda d’habitatge a Gavà?
Hi ha una demanda a la borsa d’habitatge de 2.400 persones i a l’últim sorteig se’n van quedar fora 700. Hi ha molta gent en aquesta llista que està empadronada a Gavà o que vol tornar a la ciutat. No parlem només de donar cabuda a la manca d’habitatge de l’àrea metropolitana, sinó dels mateixos habitants de la ciutat. Cada vegada més la segona generació busca pis fora de Gavà. És un problema i hem de donar-hi resposta.
Hi ha prou suport d’institucions com la Generalitat?
No. Hauria d’haver-hi una proactivitat a l’hora de plantejar les necessitats d’habitatge. Està molt bé que m’arribi una carta dient que hi ha una perspectiva de necessitats de 10.000 habitatges i que em plantegi quin espai hi ha la ciutat per destinar-lo a això. Hem de tenir en compte que tres quartes parts de Gavà és espai obert. Hem de tenir una certa contenció per buscar més espais i donar resposta a les necessitats d’una manera mesurada i lògica. Hi ha altres espais de l’àrea metropolitana on es pot fer més habitatge.
Tenim una necessitat d’habitatges dotacionals. Tenim una població cada vegada més gran amb una necessitat de tenir serveis d’infermeria o zones comunes. No parlem tant de llars de jubilats, sinó de gent que té una autonomia i vol tenir aquests serveis accessibles. Després, hi ha una altre grup que és la gent jove, que necessiten un pis assequible per independitzar-se.
“Cada vegada més la segona generació busca pis fora de Gavà. Tenim un problema”
Pel que fa als equipaments, tenen diferents fronts oberts amb alguns de caràcter cultural o esportius. Què veurem aquest mandat?
Intentarem que es pugui veure el màxim possible. És un tema de necessitat de ciutat. Tenim el Casal Cultural, que és una inversió i una aposta de l’Ajuntament. Volem que hi hagi un espai destinat a la cultura, a les entitats i a l’ensenyament. Per fases, el podrem anar definint aquest mandat.
D’altra banda, tenim la part dels equipaments esportius, on també hi ha una mancança. Això és fruit de la gran demanda de l’esport base. Gavà es creu i aposta per l’esport de base i se’ls hi ha de donar cabuda. Abans d’acabar el mandat hem de tenir en funcionament la base nàutica. I, per una altra part, tenim Can Torelló, on hi ha l’aposta per desenvolupar les necessitats esportives en diferents fórmules. A Can Torelló podrem veure alguna cosa amb cara i ulls abans d’acabar el mandat i a les Massotes, on també hi ha una aposta esportiva important, intentarem que la cosa estigui el major definida possible. A més, un dels grans projectes és la piscina descoberta.
Quin ús tindrà aquesta piscina?
La piscina passa per una reformulació del que s’entén com a piscina d’estiu descoberta. Soc una persona que pensa molt en els números, malgrat la solvència que té l’Ajuntament. En el moment en què et planteges una piscina d’estiu com a despesa, la fórmula ha de passar per un altre plantejament. Tenir una despesa únicament per una piscina d’estiu està molt bé com a servei, però s’ha de tenir en compte tot el que implica. Per tant, segurament això passarà per una conjugació dels serveis esportius, que ampliaran l’oferta de la piscina per altres èpoques de l’any i per la part esportiva. Ha de ser solvent i ha d’existir un equilibri econòmic.
El president Aragonès va proposar fa unes setmanes ampliar l’ús de les pistes de l’aeroport en els mesos d’estiu. Com viuen aquest debat sobre l’ampliació de l’aeroport, quan hi ha opcions que els afecten tan directament?
Propostes com les del president en funcions són per no tenir-les en compte. Si no és perquè em dec a la ciutadania i he de mostrar clarament el rebuig per tranquil·litzar els veïns, el cos em demanava no fer-ne ni cas. Nosaltres hem d’estar molt tranquils perquè des de l’Estat, les institucions europees i la mateixa AENA tenen molt clar que la contaminació acústica és un problema de salut. Ni és just ni és un tema per fer-ne broma. No m’acabava de creure que una persona amb aquesta representativitat a Catalunya pogués fer aquestes declaracions i quedar-se tan ample. No és seriós que ens digui que ens posaran finestres de doble vidre i que, si no estem contents, ens compren l’habitatge. Per això vaig enviar-li una carta explicant-li les nostres línies vermelles.
Per on passa la solució?
Crec que a mi no em toca fer una anàlisi tècnica de les solucions. Com a vicepresidenta de l’Airport Regions Council he demanat estudis per tenir una idea de què ens enfrontàvem. Per saber si la meva percepció de tenir un aeroport de primer nivell es contraposava a una ampliació que provoqués més soroll als barris. Em vaig quedar tranquil·la perquè hi ha moltes opcions. El funcionament de les pistes independents mai s’ha de produir.
Hi ha com una balança entre la biodiversitat de la Ricarda o la contaminació acústica. Hi ha alguna tercera opció?
Em costa molt pronunciar-me en temes de medi ambient de la Ricarda perquè sé com es manté i quin ús públic se’n fa. Ho deixaré aquí.
“Estem tranquils. L’Estat, les institucions europees i AENA tenen clar que la contaminiació acústica és un problema de salut”
Com serà l’aplicació de la Zona de Baixes Emissions a Gavà?
Anem de la mà de l’Àrea Metropolitana. És un tema que respon més a la contaminació que al nivell de població. El que no farem és que l’apliqui tothom i nosaltres ens quedem com els receptors de l’aparcament dels municipis veïns. Ens afecta relativament. El gran gruix del centre de la ciutat estarà limitat per la zona de baixes emissions, no com altres ciutats que prenen unes mesures que no es corresponen amb una actuació real i responsable sobre el que significa.
Per la poca àrea que abasten?
Exacte. Si jo poso només la zona peatonal com a zona restringida, compleixo el cupo, em quedo tranquil·la i no afecta ningú. La finalitat no és aquesta. Tenim uns 2.000 vehicles sense etiqueta i d’aquests uns 600 es belluguen. Hem de pensar quins poden accedir i quin ús se’n fa. Apostem per un ús responsable del vehicle privat i l’ús del transport públic, que ha de passar per una millora. Parlo de trens i connexions des de Gavà a altres centres. El transport públic hàbil serà el que motivi a la població a fer-lo servir perquè compleix en temps i trajectes. Si no, la gent preferirà agafar el vehicle privat.
La millora del percentatge de recollida selectiva és un dels altres grans reptes del mandat. Com esperen aconseguir-ho?
El 2025 se’ns demana un 50% de recollida selectiva. Ara hem passat del 30 al 40% gràcies al porta a porta. Fem un pas més amb la recollida porta a porta també al barri del Centre. D’altra banda, crec que és important la conscienciació. Està molt bé la normativa, però la societat ha d’estar mentalitzada i ha de saber quina és la necessitat de passar d’un punt a un altre. Estem forçant a la gent a comprendre com funciona la recollida selectiva porta a porta, què són els contenidors amb targetes intel·ligents… Tot i això, encara no hi ha una mentalitat de fer-se responsable del que generes. Hem de tendir a no generar residus.
Com està el tema del CAP 3?
Aquesta lluita que vam tenir pel CAP3 és totalment justificada i es comença a articular ara. Estem molt contents que se’ns hagi escoltat i que la Generalitat s’hagi posat per fi a gestionar-ho. A partir d’aquí, intentarem fer un pas més per tenir unes urgències nocturnes i una farmàcia de referència. És increïble que al segle XXI no en tinguem una. Esperem què passa el 12M per tenir una Generalitat que escolti més els municipis. A banda de l’habitatge, la salut i l’educació són els dos punts més febles i que no s’han gestionat bé des de la Generalitat. Per exemple, estic molt sorpresa que no es prengui cap mesura amb aires condicionats a les escoles i que fins i tot hi hagi ajuntaments que han de fer aquestes inversions.
“La salut i l’educació són dos punts febles que no s’han gestionat bé des de la Generalitat”
Com el de l’Hospitalet de Llobregat?
És molt complicat estudiar i aprendre quan t’estàs fregint de calor. Des de l’Hospitalet de Llobregat hi ha una capacitat d’inversió i un esforç, mentre que nosaltres com a municipi de menys de 50.000 habitants tenim una altra capacitat d’inversió. L’únic que ens queda és picar a la porta. Tot i això, cada any ens gastem més de 300.000 euros en inversions a les escoles. Tinc ganes que pugui haver-hi un relleu a la Generalitat.
Entrem en Temps d’Espàrrecs. Què preparen aquests dies a Gavà?
De tot. Cada cop està agafant més volada i més embranzida. L’espàrrec és el gran desconegut. Són 69 anys de fira i de suport a la pagesia. Les paneres que s’hi exposen són un concurs formidable i els quadres de llavors també. Fins i tot, hem arribat a fer un Temps d’Espàrrecs, que inclou la restauració, el comerç, la pagesia i un programa musical. Si tothom fos conscient de les propietats de l’espàrrec, seria un dels aliments que no faltaria mai a la cuina de temporada de ningú. Tenim un entorn que dona la possibilitat de la producció d’aquest espàrrec, que aquí a Gavà té un punt de dolç que no el tenen els altres.
Què diria a la gent de fora del municipi perquè vinguessin aquests dies?
Gavà té de tot. Muntanya, platja, el producte agrari, espai per a les empreses, un centre històric brutal i consum de proximitat. Ens agrada molt acollir visitants i ens estem tornant en un referent de celebració de tradicions, sobretot les catalanes.
