Comprar un habitatge al mateix barri on es viu s’ha convertit en una opció inaccessible per a bona part de la població de Barcelona. El 65% dels barcelonins resideix en zones on una llar amb la renda mitjana no pot assumir la hipoteca necessària per adquirir un pis de preu mitjà en aquell mateix entorn.
Aquesta és una de les principals conclusions d’un estudi de la Càtedra Grup Tecnocasa-UPF, que calcula que una família barcelonina necessitaria, de mitjana, 7.405 euros nets addicionals cada any per poder accedir a la compra.
La situació, a més, s’ha deteriorat ràpidament. En només cinc anys, els codis postals amb una accessibilitat hipotecària limitada han passat de 16 a 29. A hores d’ara, només dues grans àrees de la ciutat es mantenen en una situació considerada accessible: l’entorn de Vallbona, Ciutat Meridiana, Torre Baró i Canyelles, d’una banda, i la zona de la Guineueta i Verdun, de l’altra.
Un habitatge mitjà de gairebé 388.000 euros
L’estudi compara tres elements: el preu mitjà dels habitatges, la renda neta de les famílies i les condicions habituals d’una hipoteca. El càlcul parteix d’un finançament del 80% del valor del pis a 25 anys i estableix que la quota no hauria de superar el 30% dels ingressos nets de la llar.
A Barcelona, el preu mitjà analitzat és de 387.778 euros, mentre que la renda neta anual mitjana per família se situa en 50.099 euros. Per poder afrontar la hipoteca d’un habitatge d’aquest preu sense superar el llindar recomanat d’endeutament, la llar hauria d’ingressar 57.504 euros nets anuals. La diferència és de 7.405 euros.
Aquesta distància situa la ràtio mitjana d’accés hipotecari de Barcelona en el 115,8%. Quan l’indicador supera el 100%, significa que els ingressos mitjans del barri no són suficients per comprar-hi un habitatge de preu mitjà.
Vallvidrera i el centre de Barcelona, entre les zones més inaccessibles
Les diferències dins de la ciutat són importants. Les situacions més extremes es troben a Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes, on la ràtio arriba al 230,7%.
També registren nivells molt elevats l’entorn del passeig de Gràcia i la rambla de Catalunya, amb un 226,6%; Tetuán i Urquinaona, amb un 211,1%; Diagonal-Provença, amb un 194%, i Verdaguer-l’Eixample, amb un 191,7%.
L’estudi també posa el focus en barris que fins fa pocs anys encara es consideraven assequibles. És el cas de la Verneda i la Pau, on ara una família amb la renda mitjana ja no pot comprar un habitatge mitjà del mateix barri.
El problema s’estén arreu de l’Estat
La pèrdua d’accessibilitat no és exclusiva de Barcelona. Al conjunt de l’Estat, el 30% de la població viu en zones on comprar un habitatge està fora de l’abast d’una família amb ingressos mitjans.
El percentatge s’ha més que triplicat des del 2021, quan era del 9%. Al mateix temps, les àrees considerades accessibles han passat d’agrupar el 53% de la població a només el 22%.
Les Illes Balears són el territori amb més dificultats, seguides de la Comunitat de Madrid, Catalunya, el País Valencià i el País Basc.
Menys marge també per als petits inversors
L’increment dels preus també està reduint la presència dels petits inversors. Segons Tecnocasa, comprar un pis per posar-lo en lloguer o reformar-lo i vendre’l posteriorment ofereix actualment una rendibilitat molt inferior a la d’altres etapes.
La presentació de l’estudi ha coincidit amb el debat al Parlament sobre la proposta per limitar les compres especulatives d’habitatge en zones tensionades.
En aquest context, el catedràtic d’Economia de la UPF José García-Montalvo ha advertit que restringir la compra de pisos destinats al lloguer podria acabar reduint l’oferta disponible. Com a precedent, ha citat les limitacions aplicades a Amsterdam i Rotterdam, on, segons ha explicat, alguns estudis han detectat una contracció del mercat de lloguer a les zones afectades.