El cap de Govern, Xavier Espot, s’ha mostrat conscient aquest dimecres que d’aquí fins al 2027 o fins i tot abans, quan es preveu l’aixecament de la pròrroga forçosa dels contractes de lloguer, l’executiu haurà d’aplicar “mesures compensatòries suficients” per permetre que no hi hagi un descontrol en el mercat de l’habitatge.
En el marc de l’entrevista que ha concedit a responsables dels mitjans de comunicació i que s’ha emès per Ràdio i Televisió d’Andorra (RTVA), el cap de Govern ha posat en relleu que aquestes mesures podrien passar per una regulació del preu del mercat de lloguer o bé d’altres com disposar d’un parc públic d’habitatge a preu assequible que sigui “prou consistent”.
En aquest sentit, ha reconegut que la pròrroga dels lloguers “no es podrà mantenir indefinidament”, però que desintervenir el mercat completament de cara al 2027 “seria un suïcidi”. Ara bé, el que sí que ha descartat ha estat posar un topall als preus, ja que com s’ha pogut veure en indrets com la Seu d’Urgell, la mesura no ha estat efectiva i, fins i tot, s’ha desincentivat l’oferta.
Tal com s’esperava, el primer bloc de l’entrevista a Espot ha girat entorn de la situació immobiliària del Principat. Al llarg de les seves respostes, al cap de l’executiu ha deixat palès que accions que s’han posat en marxa com ara l’aprovació de la llei òmnibus demostren que la situació de l’habitatge és la “principal prioritat” del Govern. Tot i això, la implementació d’aquesta llei “no vol dir que a banda puguem afegir mesures col·laterals” com ara una reformulació del programa d’avals per a la compra d’habitatges, ja que “no només hem de fomentar que es visqui de lloguer assequible”, sinó que també hi hagi persones que puguin adquirir el seu propi pis.
Precisament, ha avançat que una de les accions que s’ha posat en marxa de manera coordinada amb les entitats bancàries ha estat mirar “on podíem ser més generosos” tant pel que fa al sector privat com al públic i crear un programa “més atractiu” que permeti que més persones s’hi puguin acollir. Aquesta nova política d’avals contempla tipus d’interès més baixos i una aportació inicial més elevada per part de l’erari públic. Això sí, sempre que les persones que estiguin interessades a accedir-hi compleixin amb certs requisits econòmics.
Pel que fa a les poques sol·licituds per accedir al parc públic d’habitatges a preu assequible, especialment en edificis com el de Canillo, el cap de Govern ha expressat que un dels motius ha estat que s’ha volgut treballar “pas a pas” i que a poc a poc s’han anat flexibilitzant els requisits per permetre que més persones s’hi puguin sumar.
De fet, ha manifestat que, si cada vegada “tenim un mercat més desintervingut, podrem ser més generosos des d’un punt de vista reglamentari per donar accés al parc públic d’habitatges”. En aquest punt, també ha destacat els esforços que han de fer els propietaris en no considerar els habitatges com un producte especulatiu i els llogaters a l’hora d’entendre que rere els pisos també hi ha un dret a la propietat privada “que s’ha de respectar mínimament”.
El recompte dels pisos buits ha estat una altra de les preguntes recurrents, un tema que el cap de Govern ha reivindicat la necessitat de disposar de “dades fiables” i, sense voler entrar en acusacions creuades, ha reclamat als comuns que es tracta d’unes xifres que es troben en les seves mans. De fet, Espot ha explicat que encara hi ha un comú que no ha fet arribar les dades sobre els pisos buits, però que amb la resta que sí que ho han fet s’ha pogut començar a dibuixar una radiografia fidedigna d’aquesta tipologia d’habitatges i també del preu mitjà d’arrendament que podrien tenir. En aquest sentit, ha recordat que la suma dels pisos buits i els habitatges d’ús turístic podrien representar l’entrada al mercat de lloguer d’un miler de pisos.
Espot també ha abordat la qüestió de la inversió estrangera immobiliària i ha tret pit del fet que la llei òmnibus també ha permès “posar punt final” a una situació que provocava més tensió sobre el mercat, ja que amb el nou text aquest tipus d’inversions només es poden executar si es tracta de lloguer assequible. Qüestionat sobre les xifres que van sortir publicades darrerament, on es deixava palès per part del departament d’Estadística que durant l’any passat hi va haver un creixement substancial de la inversió estrangera immobiliària, ha reivindicat que amb la llei actual aquestes inversions foranes estaran més acotades i que es tracta d’un nou mecanisme que se suma a la taxa a la inversió estrangera —la qual també ha obert la porta a incrementar si és necessari—, que en el que portem d’any ha permès recaptar uns cinc milions d’euros. Uns diners que, ha afegit, es destinen a incrementar el marc públic de lloguer assequible.
Amb tot, des del Govern es continuen mantenint en una posició de centre: “No podem fer el que diu Montaner de desintervenir el mercat ni tampoc el que reclamen el PS i Concòrdia que és dir d’un dia per l’altre que no hi ha inversió estrangera i aquesta font d’ingressos queda completament aturada. Els que governem intentem trobar un punt d’equilibri que de vegades no agrada ni a un costat ni a l’altre, però són decisions que, a llarg termini, beneficiaran més els ciutadans”, ha sentenciat.
