Andorra fa un pas endavant en el coneixement de la seva història amb la confirmació del primer monument megalític excavat al país, el túmul del Cubil, ubicat a la Ruta dels Orris d’Encamp. Es tracta d’un descobriment d’important rellevància arqueològica que posa en valor el patrimoni cultural andorrà i omple un buit en la comprensió de les primeres ocupacions humanes a l’alta muntanya.
Aquesta troballa s'emmarca dins el projecte de recerca conjunta entre el comú d'Encamp i el Govern, a través del departament de Patrimoni Cultural, sota la direcció de l’arqueòleg Josep Font Piqueras, d’una empresa especialitzada. L’objectiu principal del projecte és aprofundir en el coneixement de l'ocupació de l'alta muntanya, des de la prehistòria fins a l'actualitat, així com en l'aprofitament dels recursos naturals.
La directora del departament de Patrimoni Cultural del Govern, Isabel de la Parte, ha assegurat que, amb aquest descobriment, Andorra consolida l’aposta per la recerca científica, la protecció del patrimoni i la divulgació cultural, situant-se al mapa europeu dels estudis de prehistòria a l'alta muntanya.
Per la seva banda, la directora d’Higiene, Medi Ambient i Agricultura i responsable de l’àrea de Patrimoni natural del comú, Vanessa Carrascosa, ha relatat que aquest projecte també permet posar en valor aquest llegat mitjançant la Ruta dels Orris d'Encamp, un itinerari cultural que connectarà aquests jaciments únics.
El projecte es va iniciar el 2019 amb els primers sondeigs, i entre el 2024 i el 2025 s’ha dut a terme l'excavació en extensió, que ha permès documentar una estructura megalítica imponent, un túmul de 14 m de diàmetre estructurat al voltant d’una cambra funerària coberta per una gran llosa, inèdita al país, que s'integra en la tradició de la del megalitisme del Pirineu. A més, l’arquitectura documentada respon a una forma singular de megalitisme d’alta muntanya, amb una cambra conformada parcialment per blocs naturals i altres col·locats expressament.
Segons l’arqueòleg Josep Font, la singularitat del descobriment obre una nova via d’interpretació per al megalitisme pirinenc i podria explicar l’aparent buit de megàlits a l’alta muntanya, que el dolmen del Cubil desmenteix de ple.
El pressupost total de les dues intervencions arqueològiques previstes a la ruta dels Orris d’Encamp per al 2025 —el túmul del Cubil i l'Orri de l'Estany Forcat— és de 80.000 euros, finançats a parts iguals entre el comú d'Encamp i el departament de Patrimoni Cultural.
Una construcció de més de 4.000 anys d’antiguitat
L’excavació del túmul del Cubil, a banda d’aportar diversos fragments ceràmics fets a mà, ha permès recuperar material orgànic, que ha estat datat radiocarbònicament. Els resultats de les datacions aporten un horitzó de construcció entre el 2340 i el 2064 AC (neolític final/calcolític-edat del bronze inicial) i una remoció molt puntual i limitada d’una petita zona del túmul que dataria entre 1187-929 AC (edat del bronze final). Mentre que, l’ocupació prèvia a l’ocupació del túmul, se situa entre 2850- 2488 AC (neolític final/calcolític).
Els treballs també han permès acreditar que la cambra sepulcral va ser espoliada, amb un desplaçament mínim de la llosa de coberta per accedir a l’interior del sepulcre. L’espoli, segons Font, és un indicador de la naturalesa sepulcral del monument, ja que només s’espolia allò que es presumeix que conté un dipòsit. Alhora, aquest espoli és la causa més probable de l’absència d’aixovar.
A banda, tampoc s’hi han localitzat restes òssies, igual que ha passat a les intervencions fetes a la Ruta dels Orris. L’arqueòleg encarregat del projecte ha indicat que l’absència d’ossos en aquesta troballa s’explica per l’elevada acidesa del sòl, amb valors de pH entre 4,5 i 5,1, combinada amb la dinàmica hidroclimàtica extrema i l’activitat biològica d’aquest entorn, factors que acceleren la degradació dels materials ossis. En aquest context, si el sepulcre va ser espoliat a l’edat del bronze, és probable que les restes humanes ja haguessin desaparegut, ha assegurat Font.
