‘Façanes revestides d’un innovador material d’alumini’: una frase extreta del vídeo promocional que el 2005 la promotora FBEX feia servir per a vendre pisos en l’edifici sinistrat ahir.
L’empresa assegurava que s’havien aplicat “rigorosos controls de qualitat durant tot el procés d’edificació” de la promoció de 138 “habitatges privilegiats”. FBEX venia les seves façanes revestides amb un “alumini tipus alucobond”, que assegurava que era “difícilment inflamable o no inflamable”.
En un post a X de l’arquitecte David Calvo, es mostra el vídeo promocional d’aquesta construcció que ara, a toro passat, sona ple de cinisme. I és que sota la capa d’alumini de mig mil·límetre de gruix, hi havia cinc mil·límetres de poliuretà, un material que s’utilitzava com a aïllant, però que es va deixar de fer servir per ser un material altament inflamable.
De fet, FBEX té d’altres promocions a València, on les façanes podrien estar fetes seguint el mateix sistema, segons fan notar diversos usuaris de xarxes socials.
En una entrevista a la televisió valenciana À Punt, la vicepresidenta del Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de València, Esther Puchades, va explicar que la presència d’aquest material va ser clau en propagació de l’incendi perquè és molt inflamable.
“El problema és que sota l’alumini, que és el que es veu des de fora, hi ha poliuretà. Això és el que ha fet que l’immoble s’hagi incendiat en menys de mitja hora”, ha explicat.
FBEX A LA RUÏNA
Fbex va créixer molt durant la bombolla immobiliària i la seva caiguda va ser igualment vertiginosa amb l’anomenada ‘crisi del totxo’. Darrere seu deixa un deute d’uns 500 milions d’euros –fonamentalment amb entitats de crèdit, que el van refinançar posteriorment– i de 27,7 milions amb administracions públiques.
L’empresa, fundada el 1918 a Barcelona, va experimentar una ràpida expansió fins al 2008 amb activitats centrades a Catalunya, País Valencià, Illes Balears i Múrcia. El 2010 va entrar en concurs de creditors i l’extinció va arribar el 2017 per inexistència de béns.
