Sandra Guaita ha tornat a la primera línia de la política municipal per encapçalar la llista del PSC a Reus. Tot i que va deixar l’acta de regidora el maig del 2021 per centrar-se en la seva tasca com a diputada estatal, assegura que s’ha mantingut connectada al dia a dia de la política reusenca i aspira que el seu projecte de ciutat retorni l’alcaldia als socialistes 12 anys després. Parlem amb l’alcaldable del primer partit de l’oposició sobre les seves propostes de canvi i l’actualitat del municipi.
Agafa el relleu d’Andreu Martín, que ha fet un pas al costat per motius personals. Mantindrà peces del seu anterior equip?
Estem treballant en dos àmbits molts específics. El primer és el projecte i el model de ciutat que volem ensenyar i el segon són les persones que ens acompanyaran. Tant l’Andreu com jo estàvem treballant molt en el model de ciutat i, per tant, és un projecte conjunt previ. Quan ho hàgim definit, decidirem les persones que m’acompanyaran en el trajecte.
Quins haurien de ser els eixos principals d’aquest projecte continuista amb el del seu predecessor?
Ens hem marcat tres potes importantíssimes. Les persones, que sembla un concepte molt genèric, però no ho és. Com a socialistes, les polítiques cap a les persones estan dins del nostre ADN i són un punt primordial. Dins d’aquestes polítiques hi podem trobar el benestar, la salut, l’esport o la cultura. El següent eix important és la transformació econòmica, industrial i empresarial de la ciutat. En aquest cas, la innovació i la tecnologia haurien de ser primordials per rellançar Reus. Finalment, el tercer eix és la sostenibilitat. No parlem només d’una ciutat més verda, sinó també d’una ciutat més pacificada i transitable. Els tres eixos són basos comunicants.
El 2015 van perdre la segona posició i el 2019 es van quedar a prop de la medalla de plata. Què li ha faltat al PSC per mostrar-se com l’alternativa a l’espai encapçalat per Pellicer?
Hem treballat sempre el projecte pensant que érem l’alternativa real. De fet, en aquest moment és més evident que mai que l’única alternativa és el PSC perquè la resta de partits amb possibilitats estan dins del govern. A més, no tot depèn pròpiament de la política municipal. Hem tingut uns anys en què l’àmbit nacional i estatal han fet molt de soroll de fons i la política municipal ha quedat molt tapada. Alhora, potser no hem estat capaços d’acabar d’explicar el nostre projecte. Tot i això, pensem que en aquest moment és necessari un canvi perquè portem 12 anys de paràlisi total i considerem que la ciutadania hi està més disposada que mai.
A vegades, com a oposició costa treure la part positiva del teu contrincant. Sabria dir quin és el millor encert de l’etapa de Pellicer?
És curiós perquè quan li preguntem a la ciutadania que pensi en un projecte de què se senti orgullosa, ningú en diu un de l’alcalde Pellicer. Ha sigut un govern que no s’ha estructurat basant-se en un projecte polític, sinó basant-se a voler governar. Per això, només s’han executat pegats. Han tingut algun encert? Probablement, però han sigut coses molt menors que no han transformat Reus. No ho diem nosaltres, és la ciutadania la que no se sent identificada per cap projecte de Pellicer. De fet, tots els projectes que han intentat dur a terme han sigut un fracàs. Els exemples més recents són la piscina municipal, que no era municipal, o el mercat del carrilet, que no saben encara què faran amb ell.
La piscina municipal és un dels grans cavalls de batalla del seu partit. Què està fallant?
Quan es va decidir que la ciutat necessitava una piscina municipal pública, el PSC hi va estar d’acord. Principalment, pel nombre d’habitants de Reus, pel nostre model esportiu i perquè era el moment de fer-ho. El problema que hem tingut era que es tractava d’una piscina que no era municipal, era de gestió privada i els preus no eren públics. Si dius que la ciutadania et demana una piscina municipal i fas tot el contrari, ho deixa de ser i l’únic que fas és competir amb els clubs centenaris de la ciutat.
Anant al seu projecte de ciutat, com hauria de ser la mobilitat que vertebrés Reus?
Primer, hem de mirar quina utilització es fa del transport urbà d’autobusos, com és el model (per si els vols transformar cap a un sostenible) i quins serveis ofereixes. Tot això crea un model intern de mobilitat que s’ha d’acompanyar d’un model metropolità. En aquest cas, coneixem que els autobusos fins a Tarragona tenen un servei deficitari i encara no sabem quin paper vol tenir Reus en el projecte del TramCamp. Finalment, en l’àmbit més estatal, s’han de sol·licitar i perseguir les infraestructures com la intermodal o Bellissens. Tot i que són tres administracions diferents, s’ha de treballar tot conjuntament perquè hem d’oferir un model de mobilitat sostenible en què cada cop puguem prescindir més del cotxe.
S’ha potenciat molt el transport en bicicleta i segueixen negociant amb la Generalitat com ha d’entrar el Tramcamp a Reus. No li sembla suficient?
Acabes veient si el teu Ajuntament fa coses quan aquests projectes es fan efectius. Al final, l’evidència és el que tens a la teva ciutat. Tenim autobusos públics que no arriben a tots els barris i hi ha molts municipis que ja s’han posicionat en el model de TramCamp, mentre que de Reus no en sabem res. No tenim accions efectives.
El comerç és una senya d’identitat per Reus. Quina valoració fan del seu estat actual?
Hi ha molta feina a fer. Els comerciants tiren endavant perquè tenen l’experiència, però necessiten que l’administració estigui al seu costat per ajudar-los en el seu desenvolupament en lloc de ficar traves. Hi ha aspectes en què l’Ajuntament s’ha mantingut al marge i els comerciants ens diuen que s’han sentit sols durant determinats moments.
Reus es posa a molts municipis com a exemple amb iniciatives com els bons comerç i té altres propostes per omplir locals buits com Reus Espais Vius.
Els bons comerç han sigut probablement una eina útil. La qüestió és que van arribar en un determinat moment en què el govern de l’Estat va abocar molts diners als municipis, que havien de fer accions. Aquesta acció ha funcionat, però no pots basar la reactivació comercial en ella. Més enllà de la cosmètica, els locals segueixen buits.
El projecte de Reus Espais Vius ja té resultats visibles i s’ha ampliat.
No miris només el centre, que també té locals buits. El comerç no acaba al Tomb de Ravals. L’activitat comercial als barris ha baixat en picat de manera preocupant. L’activitat de rellançament comercial de la ciutat no s’ha de vincular només al centre (que també), sinó a tots els barris. El problema del centre són els lloguers, mentre que el dels barris és que la gent no hi veu una oportunitat quan sí que existeix. Les administracions han d’abordar aquestes dues problemàtiques de manera diferent.
Critiquen que el govern ha fet polítiques inexistents en habitatge. Fins a quin punt el municipi pot combatre els problemes d’habitatge?
Tot i que hi ha altres administracions competents, es pot fer política municipal d’habitatge. Tenim infinits ajuntaments a Catalunya de diferents colors polítics que han fet accions de polítiques d’habitatge hiperactives. Aquests municipis han adquirit habitatge públic de diferents entitats bancàries, a través de convenis amb la Generalitat o directament els han construït. En aquest moment, a Reus no s’ha dut a terme cap dels tres exemples. Han fet 0 pisos de construcció nova i encara ens han d’explicar quins són els exemples d’inclusió d’habitatge públic a la xarxa municipal. Van dir unes dades i vam assegurar que les demanaríem. Els qui són incapaços de fer coses s’excusen dient que les polítiques són responsabilitat d’uns tercers.
Quins altres problemes ha detectat el PSC en els últims 3 anys?
La gent es queixa bàsicament de dues coses específiques. Una és la neteja. La gent diu que la ciutat està bruta i aleshores s’enfada. Juntament amb això, a tots els barris ens parlen també de la sensació d’inseguretat. Per exemple, perquè hi ha poca llum.
Quines propostes per millorar la seguretat planteja el PSC?
La política de seguretat s’ha d’abordar des de diferents àmbits. Per començar, falta més policia. No ho diem nosaltres, sinó que ho diuen les comparatives europees i la mateixa policia. En segon lloc, també hauríem d’incorporar més agents cívics. Finalment, parlem de la importància de l’urbanisme feminista en qüestions com la il·luminació per augmentar la sensació de seguretat. Aquests tres eixos ens han de permetre que la ciutadania percebi que té més seguretat i se senti més tranquil·la.
Amb relació als pactes postelectorals, què recorda d’aquell quasi acord amb Noemí Llauradó l’any 2019?
Som súper respectuosos amb el que diu la ciutadania. El 2019 va dir clarament que els grups polítics principals estàvem separats per molt pocs vots i ens havíem d’entendre. Teníem clar que havia acabat el temps d’una manera de fer política liderada per Pellicer i vam fer una aposta perquè hi hagués una manera de fer política des de l’esquerra. Pensàvem que era factible, però la Noemí Llauradó podia ser alcaldessa i va decidir no ser-ho. El 2023 la ciutadania ens tornarà a dir on hem d’estar i nosaltres sortim a guanyar. Els possibles pactes dependran del que digui la ciutadania. El que seguim defensant és que Reus reclama un canvi i la millor opció és el PSC.
Podríem tenir una situació semblant de triple empat. Se sentiria còmode tant amb Junts com amb ERC?
Em sentiria còmode amb aquells partits que decideixin que volen transformar aquesta ciutat. El dia 29 de maig qualsevol partit s’haurà d’asseure amb els altres i parlar sobre què volen per a la ciutat. Alguns tenim un model clar i altres encara l’han d’explicar.
Hi ha alguna línia vermella?
Vox. Ho hem dit des del primer dia.
