Noemí Llauradó: “Tenim un govern de diàleg, rigor i consens”

temps lectura-Temps de lectura: 5 minuts

Tot apunta que el 2023 Reus tindrà la seva primera alcaldessa. Una de les tres candidates més ben posicionades és la d’Esquerra Republicana, Noemí Llauradó, que actualment ocupa la Vicealcaldia de la ciutat i la Presidència de la Diputació. Precisament, aquest mandat ha sigut l’encarregada de dirigir el pla Reus Horitzó 32, que té l’objectiu de marcar les línies estratègiques de Reus de cara a l’any 2032. Parlem amb la Vicealcaldessa sobre aquest projecte de futur i alguns dels grans temes de ciutat com el comerç, la mobilitat o l’habitatge.

 

En aquest final d’any, han presentat el Reus Horitzó 32, que busca projectar la ciutat més enllà d’aquest mandat. En una situació actual en què estem en constants canvis, podria córrer el risc de quedar-se obsolet en algun punt?
És evident que estem una societat incerta i líquida, però s’han de tenir una sèrie de directrius sobre cap a on hem d’anar com a ciutat. Si no és així i improvisem, es poden perdre oportunitats o podem estar menys preparats per si venen amenaces. És bo tenir quines línies volem seguir i que alhora sigui una eina viva que s’adapti a les circumstàncies.

 

Quins serien els principals eixos?
Hem volgut fer un marc bastant lògic. Tenim quatre eixos amb què el 2032 voldríem ser una ciutat d’oportunitats, amb qualitat de vida, amb talent i per gaudir. Ciutat d’oportunitats vol dir tenir-ne en l’àmbit de l’educació per aconseguir llocs de treball estables i amb retribucions dignes; per estar millor connectats amb l’entorn, i per millorar l’accés a la cultura. Una ciutat amb qualitat de vida no només parla de la salut física, sinó que també ho fa de la salut emocional, la qualitat de l’aire, els espais públics i els serveis públics. En tercer lloc, una ciutat amb talent expressa la intenció de mantenir el talent que s’ha format a casa perquè la inversió pugui repercutir al territori. També perquè aquell talent que en el seu moment va marxar pugui retornar i per atraure’n de nou.

 

Com s’atrau aquest talent?
A Reus hem d’apostar molt per tot el que fa referència a les noves tecnologies i la transformació digital. Hi ha d’haver un esforç de tot el teixit productiu per digitalitzar-se i millorar la seva competitivitat. D’altra banda, hem de fer la transformació energètica, on podem trobar una oportunitat de talent. Som una ciutat que tenim moltes fonts d’energia i, per tant, la transició energètica i la digital són dues vies en què hem d’apostar. D’aquí sorgeixen projectes motors interessants com la city lab, en el qual el teixit productiu i universitari ha de veure la ciutat com un banc de proves per innovar. Finalment, la cultura també és un dels motors de les societats i és un pols de foment de llocs de treball.

 

I l’eix de la ciutat per gaudir?
Volem una ciutat on es pugui viure al llarg de tot el nostre cicle vital. Es parla molt de l’atenció a les persones, les cures, fer xarxa ciutadana, més espais pels ciutadans i refugis climàtics. Tot està molt englobat en una societat que va fer un clic després de la pandèmia. Si s’hagués fet abans, possiblement hi hauria hagut propostes que no haurien sortit.

 

De cara a aquest futur, la mobilitat és un eix important. A Reus sabem poques coses sobre com ha de penetrar el TramCamp a la ciutat. Ens pot avançar alguna cosa?
És una qüestió que hem de fer de manera participada. No només amb els consens de totes les forces polítiques de l’Ajuntament, sinó que també a escala tècnica per veure quina és la manera més eficient. A més, s’ha de consensuar amb tot el teixit social de la ciutat. És evident que aquest tram que connectaria Tarragona i Reus amb la primera fase és el que més gent pot beneficiar i la clau de l’èxit del TramCamp. Hi ha d’haver un bon equilibri entre el rigor tècnic i l’acceptació del conjunt de la ciutadania.

 

Per què a Tarragona tenim tantes pistes de per on hauria de passar i a Reus no?
Segurament, ja sortirà la informació. De moment, es treballa més en l’àmbit tècnic i sempre és bo pronunciar-se un cop ja tinguem una proposta prou travada. A més, hi ha la regidora de Mobilitat, Marina Berasategui, al Departament de Política territorial i segur que això ens facilitarà que hi hagi un bon encaix. Serà una molt bona eina de mobilitat i vull posar en valor el fet que puguem tenir l’empresa de mobilitat catalana per gestionar el TramCamp.

 

En l’àmbit del comerç, des de l’oposició es critica que la dinamització d’aquest va dirigida només al centre i oblida els barris. De quina manera volen que aquest pla arribi a tot el municipi?
El centre de Reus sempre s’ha caracteritzat per ser molt potent comercialment, però creiem que és rellevant que hi hagi comerços a altres barris de la ciutat. Això genera que els barris estiguin vius. Tenim moltes apostes com Reus Espais Vius, que va començar en una raval on teníem molts locals tancats. Tenim bastantes propostes de negocis que s’hi volen instal·lar i ha permès que locals que estaven buits tinguessin vida. Després, vam fer una segona edició per ampliar-ho a la zona del Pallol i la Sang. Actualment, amb el pla d’impuls econòmic i social (PIES) hem posat nous recursos per ampliar-ho a altres zones de la ciutat perquè és estratègic que tinguem comerços a totes les parts de Reus. D’altra banda, és important la feina que fem amb les dues associacions de botiguers. Tot i que hem de preservar el comerç presencial, hem de donar eines als comerços de tota la vida perquè puguin dur a terme una digitalització.

 

Els projectes que s’han anunciat en l’àmbit de l’habitatge a Reus encara estan per executar. Hem anat una mica lents?
Quan es governa, s’és conscient que tots els tràmits necessaris no són immediats. Això no es fa en una setmana, en un mes, ni en un any. A més, s’ha vist afectat en certa part per la pandèmia i potser no s’ha dut a terme en el ritme que volíem. Som conscients, però, que hi ha habitatge. N’hi ha alguns que potser no reuneixen els requisits d’habitabilitat i s’haurien de fer polítiques de rehabilitació. De fet, ens acollim a ajuts de la Diputació per rehabilitar habitatges de l’Ajuntament i destinar-los a lloguer social. Amb tot això, també hem de tenir la ment oberta per parlar de diferents tinences d’immobles. N’hi ha d’altres com la masoveria o les cooperatives.

 

Quins projectes veurem pròximament?
En veurem alguns que aconseguiran dotar el nostre parc de més habitatges com Hispània o el Carrilet. També en tindrem en altres àmbits del centre de la ciutat i haurem de dur a terme processos de rehabilitació en barris per fer-los més accessibles i sostenibles. Els fons Next Generation són una oportunitat a Hispània i altres projectes que tenim al cap.

 

Fa un bon balanç del govern amb Junts i Ara Reus?
Fem un balanç positiu perquè ha estat un govern estable. Ens ha anat molt bé atenent les circumstàncies que hem hagut de viure. Si hagués sigut inestable, possiblement algunes polítiques no s’haurien pogut dur a terme amb la celeritat que han tingut. Hi ha hagut molt diàleg, rigor i s’ha buscat el consens.

 

Si aconsegueix guanyar les eleccions, prioritzaria aquests aliats?
Ara mateix estem centrats a acabar de culminar els projectes que tenim en cartera. La ciutadania ens va votar per quatre anys i hem de tenir dedicació absoluta en els nostres àmbits competencials. Electoralment, volem ser la força més votada i que la gent ens faci encara més confiança. El 2019 ens van permetre triplicar les regidores i creiem que si liderem el govern podrem transformar millor la ciutat de Reus. A més, volem avançar amb tota la societat reusenca. De fet, hem incorporat la participació des del mandat passat i ara és indiscutible fer res sense tenir en compte la ciutadania.

 

El 2019 van tenir l’oportunitat de ser alcaldessa. Pensa encara en aquell pacte que li hagués permès liderar el govern?
No hi penso. Les circumstàncies en aquell moment eren molt diferents, tot canvia d’un dia per l’altre. A més, no érem la força més votada. Creiem que és molt important ser-ho perquè és percebre quina és la voluntat de la ciutadania. Veurem quines circumstàncies ens planteja el 2023, però ara mateix no és la nostra preocupació. La nostra ocupació és continuar treballant de cara a la ciutadania.