L’alcalde de Salou, Pere Granados, ens atén amb motiu de l’equador del mandat. Parlem de la Capitalitat de la Cultura Catalana d’enguany, del turisme de la Costa Daurada i de Hard Rock. A més, explica la posició de Salou en l’Àrea Metropolitana de Tarragona.
Després de dos anys de mandat, com valoraria la convivència i la coordinació entre les tres forces que conformen el govern?
Nosaltres durant aquests dos anys de mandat, en què estem governant Sumem per Salou amb PSC, Esquerra Republicana i Sempre Salou, jo crec que hem demostrat, no només en aquests dos anys, sinó en tota la trajectòria que tenim de govern aquí a Salou, que som una força política, Sumem per Salou, que té una gran capacitat de diàleg i també d’arribar a acords. Acords que, a casa nostra, sempre hem buscat amb aquest objectiu: que hi hagi estabilitat, governs estables. I això ho estem demostrant, perquè sense estabilitat és molt complicat, molt difícil que els municipis o els pobles progressin, i que es pugui treballar per tal de millorar la qualitat de vida i el benestar de les persones. Per tant, nosaltres valorem molt positivament, en aquest sentit, aquests dos anys. Però insisteixo, és una trajectòria que ve del nostre partit, Sumem per Salou.
Salou és enguany la Capital de la Cultura Catalana. Quin impacte té i ha tingut?
Bé, l’impacte és molt positiu, no cal dir-ho. S’han organitzat molts actes, en què ha participat moltíssima gent. Ens han servit aquests primers sis mesos per mostrar-nos, per mostrar al món que Salou és el municipi turístic més important de costa de Catalunya i un dels més importants de la península Ibèrica, però que, a part de turisme, també hi ha molta cultura. Salou és un municipi modern, una ciutat moderna, amb una història mil·lenària. I tot això ho estem demostrant, no només amb el nostre patrimoni històric, que és molt ric, sinó també amb les activitats que estem fent. Tenim un patrimoni històric ric, però també un patrimoni humà molt important. Aquest patrimoni viu que tenim, les entitats, les associacions i les persones que es dediquen a la cultura al nostre municipi, s’ha posat molt en valor. No pel que fan, que ja ho feien, sinó per donar-los a conèixer també fora. Per tant, avui Salou és el referent de la cultura catalana. Una referència que quedarà per a la història. Salou sempre serà una Capital de la Cultura Catalana, i això ens reforça molt en la identitat que tenim com a poble.
Què li diuen les associacions i les entitats culturals sobre ser Capital de la Cultura Catalana? Volen que es mantingui la freqüència d’actes culturals?
Primerament, ens vam reunir amb ells per explicar-los que havíem de ser la Capital de la Cultura Catalana i els vam demanar la màxima implicació. Una implicació que s’ha vist que sí, que ha estat real. I bé, una vegada s’acabi aquesta capitalitat del 2025, però insisteixo: continuarem sent una Capital de la Cultura Catalana, molts dels actes que s’han organitzat es quedaran. Aleshores, nosaltres continuarem fomentant la cultura del nostre municipi, la pròpia, i també, com no, qualsevol altre tipus d’activitat cultural que pugui reforçar la nostra oferta.
“Molts dels actes que hem organitzat arran de la Capital de la Cultura Catalana continuaran”
Ha dit que el turisme de la Costa Daurada s’ha de treure la capa del “low cost” i reivindicar-se com a turisme de qualitat. Quines accions concretes considera prioritàries?
Jo crec que és un tema de promoció. La primera qüestió que hem de tenir en compte és que nosaltres ja estem oferint un producte d’alta qualitat. No només a Salou o a la Costa Daurada, sinó que Espanya i Catalunya som destinacions turístiques amb un gran producte de qualitat i molt divers: història, gastronomia, cultura, turisme de salut, turisme d’incentius, turisme esportiu, etc. És tot de qualitat. No hi ha cap altra ciutat com Salou que pugui oferir el que oferim nosaltres. Per tant, això no és un tema de producte, és un tema de promoció. Ens hem d’oblidar de pensar que ens hem de vendre per preu. No ens podem comparar amb Turquia ni amb el Marroc pel preu, això és impensable. Hem de competir pel producte de qualitat, que és el que fa Salou. Per tant, cal promocionar-se com una destinació turística amb producte de qualitat, que és el que ja estem fent.
Parlem del Hard Rock. Coneix de primera mà la situació. Hi ha alguna novetat que doni esperances?
A veure, jo crec que hem de fer una reflexió en sentit contrari. És a dir, si no tenim cap notícia que els inversors hagin desistit de la inversió, això què vol dir? Que continua l’interès. No puc dir res més (somriu).
Pel que fa a l’Àrea Bàsica Policial. S’aconseguirà? Com són els contactes amb Interior?
Recentment, va estar aquí el president Aragonès en visita a Salou i li vaig plantejar aquesta situació. La comissaria de Salou dona també servei a Vila-seca. Entre les dues poblacions sumem més de 60.000 habitants durant tot l’any. A més, Salou rep dos milions de turistes i PortAventura sis. Estem parlant de vuit milions de persones. La comissaria de Salou està suficientment dotada? Tant en agents com en material o serveis? No. És insuficient. I per això el que demanem és que se’ns doti dels mitjans necessaris per tenir un bon servei de seguretat. Hem de prioritzar sempre la seguretat de les persones, protegir els seus béns i garantir l’exercici dels seus drets i llibertats. L’actuació contra el top manta ha estat molt positiva, però per què no s’aplica també aquesta prioritat a la resta de delictes? Salou ha de canviar aquesta comissaria. Això depèn únicament d’Interior. El president va agafar bona nota, i jo estic convençut que, com a exalcalde, és sensible i ens buscarà una solució.
Ha pogut parlar amb la consellera Núria Parlon?
Encara no. Li vaig demanar reunió i la vaig felicitar pel seu nou càrrec. La tindrem properament.
Es plantegen canvis com més patrullatge al carrer per part de la Policia Local si arriben més Mossos?
La mancança de Mossos es compensa amb un increment de la Policia Local. Som una població que s’acosta als 35.000 habitants, i si analitzes el nombre d’agents que tenim a Salou i el compares amb altres poblacions, veuràs que aquí n’hi ha molts més. Per què? Perquè volem tenir un bon servei de seguretat. A l’estiu contractem 16 interins. Ara bé, la Policia Local col·labora, però qui té la competència en seguretat és la Generalitat. Això hauria de ser una col·laboració, però en municipis turístics com el nostre, acaba sent una obligació. I això ho està assumint la ciutadania de Salou, perquè no se’ns dona el servei que hauria de prestar la Generalitat.
“La seguretat acaba sent una obligació nostra, en comptes d’una col·laboració amb la Generalitat”
Es consideren un municipi infrafinançat?
Nosaltres ens considerem un municipi que està donant servei a més de dos milions de visitants. I aquests visitants contribueixen, jo ho he dit moltes vegades, al PIB d’una manera molt important, que va més enllà del mateix municipi. Per tant, entenem que els municipis turístics, i en concret Salou, necessiten un nou model de finançament. Perquè tota la càrrega financera no pot recaure sobre el resident. Ha de ser compartida. El turista també ha de ser solidari, responsable i solidari amb el destí. Això vol dir també ajudar a sufragar les despeses dels serveis que demanda, de la mateixa manera que ho fa un resident. Perquè el turista, al final, no deixa de ser un resident temporal, amb totes les conseqüències. Si nosaltres exigim al resident que pagui el tractament de residus, la neteja viària, etc., el resident temporal també hauria de contribuir. Això s’ha de canviar. S’ha de buscar un nou model de finançament pels municipis. Perquè els municipis turístics hem d’aportar molts més recursos per donar servei als visitants. I entenem que el sistema actual no és ni just ni equitatiu.
És una queixa habitual dels residents?
Això és una reivindicació. Jo crec que ni tan sols molts residents són conscients que la càrrega financera dels serveis que fan servir els turistes recau sobre ells: sobre les persones, sobre els establiments, que també són residents. Fa molts anys que personalment ho dic: una fórmula seria participar en l’IVA que es recapta aquí. Aquest IVA grava el consum. Una part s’hauria de quedar al municipi. I això seria extrapolable a qualsevol municipi. No es tracta de dir “els municipis turístics volen més”, sinó que es podria aplicar a tots. Que els municipis participin d’un percentatge de l’IVA que es recapta al seu territori seria una solució fantàstica. Així, si generem molt consum i riquesa, no cal augmentar la pressió fiscal als residents. El que no pot ser és que la pressió fiscal d’un resident d’un municipi turístic sigui superior a la de qualsevol altre.
I quan es planteja augmentar la taxa turística, el sector empresarial es queixa. Com es troba l’equilibri?
Aquest equilibri es troba des del punt de vista de l’equitat. Parlem de la taxa turística? Jo no l’he mencionada. He parlat de l’IVA. Això no significa incrementar la pressió fiscal. Significa participar d’allò que ja es recapta al municipi. L’empresari sempre es queixarà d’un augment d’impostos. Però tampoc és just que la pressió fiscal recaigui sobre el resident. Si els empresaris estan disposats a pagar més, que ho diguin. Però el que no pot ser és que el resident que no té cap activitat econòmica pagui més per donar servei als turistes. El resident també ha de beneficiar-se de la indústria turística, però no pot ser una càrrega per a ell. És normal que es queixin, però s’ha de reflexionar profundament sobre qui paga. I cal ser justos i equitatius.
Com ha d’estar connectada Salou amb Barcelona?
L’activitat ferroviària s’ha traslladat a l’estació de Salou-PortAventura, i aquesta ha continuat funcionant. Tenim quatre serveis directes d’anada i quatre de tornada, i llançadores que connecten. Ara bé, el que està pendent d’executar és una connexió de dos quilòmetres amb el ramal que ve de Tarragona i s’incorpora a l’eix central del corredor mediterrani. Això ens permetria connectar-nos pel sud amb València i pel nord amb Europa. Per tant, la meva reivindicació és aquesta. I continuarà sent aquesta fins que es faci. Tenim una estació magnífica. Ara cal completar-la amb aquesta connexió.
Funecamp. Ha de ser un exemple del que cal fer a l’Àrea Metropolitana de Tarragona?
És una solució. Nosaltres ja col·laborem amb altres serveis. Tot el que sigui bo per a les persones i pel territori, crec que s’ha d’impulsar. Cal buscar acords i consensos.
Vostès defensaven una ubicació diferent per a la Intermodal. Es tenen en compte totes les opinions dels municipis a l’AMT?
A veure, l’Àrea Metropolitana no existeix. De moment, no existeix. El que existeixen són opinions de diferents municipis que ens sentim afectats, o que volem millorar les infraestructures, tenint en compte el caos que tenim a la província de Tarragona. Nosaltres teníem una estació intermodal prevista des del 2001, tocant de l’aeroport. Fins i tot va ser adjudicada, però no es van començar les obres. I de sobte en surt una altra proposta. Aquí la qüestió és: què volem de cara al present i al futur? Volem una veritable intermodalitat entre connexió aèria i ferroviària o no? A mi m’és igual el lloc. El que vull és que hi hagi una estació que connecti el transport aeri amb el ferroviari i l’alta velocitat. Això és el que defensa Salou, pensant en l’interès general i en la millora de l’aeroport.
Hi ha exemples a Europa d’això.
Jo explicava l’exemple de Luton, al Regne Unit. Quan vaig ser a Londres, tenies dues opcions: o bé volaves a Stansted o bé a Luton. I per què escollia Luton? Perquè sorties de l’avió i tenies el tren allà mateix. A Stansted havies d’agafar un bus, un taxi… No era còmode. Què ha fet Luton? Han fet una inversió important per connectar el tren directament amb l’aeroport. Aquí, al revés. Ho teníem previst i ara ho volem posar en un altre lloc. La gent es posa les mans al cap, i amb raó. El futur passa per la intermodalitat. L’estació de l’AVE direcció Madrid hauria d’estar al costat de l’aeroport. Igual que la que va cap a València. Un territori com el nostre, amb un aeroport com el que tenim, hauria de tenir una intermodalitat real. Aquesta estació que ara es proposa no està al terme de Salou, però la defensem igualment, perquè veiem que és la millor opció per al territori.
Diu que l’Àrea Metropolitana no existeix. Què ha de ser aquesta AMT?
Aquestes coses han de tenir objectius clars i, en primer lloc, és primar l’interès general, el progrés del territori i la millora de la qualitat de vida i el benestar de les persones. Això és el que ha de ser aquesta Àrea Metropolitana o qualsevol altra forma de col·laboració territorial. Si no es donen aquestes finalitats, no té cap mena de sentit.
És correcte començar per les infraestructures? La mobilitat és la principal preocupació del sud del país?
Però quina mobilitat? Si acabarem tenint un altre nyap ferroviari. S’ha de millorar, sí. Però no anant cap enrere.
