.gif)
.gif)
Clara Macaya és una noia que va viure un autèntic infern per intentar arribar a Reus, des de Vic, en transport públic el passat Nadal. El programa ‘Tot es mou’ ha contactat amb ella per explicar la seva història i demanar millores en el transport públic per a la gent que, com ella, necessita transports segurs i adaptats, cosa que no va trobar-se el passat 22 de desembre.
Segons recull el programa, la Clara viu a Vic, però el 22 de desembre va reservar un autobús per viatjar fins a Reus, on viu part de la seva família. L’hora de sortida era a les 08:15 h, que va ser el moment en què va començar el Via Crucis de la Clara per recórrer els 129 quilòmetres en línia recta que separen les capitals del Baix Camp i d’Osona.
L’autobús per anar de Vic a Barcelona no estava adaptat
La Clara va reservar plaça a l’autobús amb 36 hores d’antelació per assegurar-se que podria viatjar en un autobús adaptat i poder pujar-hi amb la seva cadira de rodes. Però l’autobús que va arribar a l’estació no estava adaptat. La noia va demanar el full de reclamacions, però “no li van voler donar” i li van recomanar agafar el següent bus adaptat, que sortia a les 10:45 h, dues hores i mitja després.
Després de superar el primer entrebanc, la Clara va arribar a la Sagrera, a Barcelona, on havia d’agafar un tren que la portaria a Sants, on havia d’agafar un altre tren en direcció a Reus. Però va trobar-se amb un nou problema: els ascensors per baixar a l’andana no funcionaven.
Diversos ascensors sense funcionar per agafar el tren
La jove va haver d’agafar un taxi per poder anar fins a Sants, però allà va repetir-se el problema: els ascensors per baixar a l’andana d’on sortia el seu tren, tampoc funcionaven. La solució que li van donar va ser esperar fins que poguessin canviar d’andana un dels trens que es dirigia al sud de Catalunya, i així podria fer servir uns altres ascensors que sí que funcionessin per baixar.
Quan el tren va arribar, la Clara va trobar-se amb un altre obstacle: el preu d’aquest tren era més elevat que el que ella havia comprat, així que no la van deixar pujar. S’havia d’esperar a un nou tren que tingués els bitllets a un preu similar al que ella tenia. I aquest tren no arribaria fins a les 18:30 h.
No va poder baixar del tren a Reus
La Clara feia 10 hores que havia de començar el seu viatge, però encara era a Barcelona. Finalment, la jove va poder agafar un tren en direcció cap a Reus, però el transport públic encara tenia una nova sorpresa per a ella: li van dir que no podia baixar a Reus per un problema de l’andana i que, per seguretat, s’havia de baixar a Tarragona.
Farta de la situació i dels problemes amb què no parava de trobar-se, la Clara va acabar trucant al seu pare perquè l’anés a buscar a Tarragona: “Em sento amb molta impotència, sobretot per no poder reclamar els nostres drets i deixar-ne constància en un full de reclamacions”, explica la jove.
La Clara ha denunciat el seu cas i els problemes amb què habitualment es troba a l’hora de desplaçar-se en transport públic. Assegura que requereix molta planificació, i que molts cops fins i tot és insuficient per assegurar que després pugui desplaçar-se. Tots aquests entrebancs al final fan que dubti sobre el fet de viatjar. “Em genera ràbia i inseguretat dir, ostres, és que per molt que ho reservi no sé si serà garantia de res, sempre hi ha moltes traves”, explica.
12 hores per anar de Vic a Reus en transport públic amb cadira de rodes. La Clara es va trobar amb ascensors espatllats, transports no adaptats…#TotEsMou3Cat pic.twitter.com/Laoe1fPjGX
— 3Cat (@som3cat) January 30, 2024
