Valls acull l’exposició “La guerra de l’Àfrica, la tomba dels pobres”

Aquesta mostra està coorganitzada pel Museu de Valls, l'Arxiu Comarcal de l'Alt Camp, l'Arxiu Municipal de Valls, amb la col·laboració del Museu de Reus i el Centre de la Imatge Mas Iglesias

Biblioteca Popular de Valls Font: Viquipèdia

El centenari edifici de la Biblioteca Popular de Valls al passeig dels Caputxins inaugura, avui
divendres 14 de maig a les 20h, la mostra «La guerra de l’Àfrica, la tomba dels pobres», que podrà visitar-se, de manera gratuïta, fins a finals del mes de juny.

Gràcies a les fotografies del soldat reusenc Macià Ferrando, que va servir al taller mecànic del camp d’aviació de Nador, podem acostar-nos al conflicte viscut fa cent anys en les colònies espanyoles del Nord d’Àfrica.

Igual que Macià, diversos vallencs també es van veure involucrats a la força en aquest conflicte. No coneixem exactament quants van estar destinats a l’Àfrica durant la guerra (1921-1926) però explicarem el periple de tres, d’àmbits socials ben diferents: Jaume Calbet, Josep Piñas i Pere Mialet, prou peculiars per haver transcendit a la premsa.

Per tal de contextualitzar la visió d’aquests testimonis, els textos situen el conflicte en un marc més ampli, que permet explicar com aquella aventura colonial va marcar l’esdevenir de l’Estat, fins al punt que fou una de les principals causes que motivaren el general Miguel Primo de Rivera a encapçalar -primer- un cop d’estat i -després- a proclamar una dictadura militar que duraria set anys.

Pagant, Sant Pere canta! a Valls no gaire

En aquella època, el servei militar durava tres anys, però si eres soldat de quota es podia
escurçar. Pagant 1.000 pessetes a l’Estat el servei es reduïa a 10 mesos i si n’eren 2.000 es
reduïa a 5; a banda el soldat s’havia de pagar l’equip i la manutenció. Com que el sou d’un
obrer rondava les 5 pessetes al dia la càrrega era molt pesada i l’única alternativa en cas deguerra era abandonar el país i ser considerat pròfug. En darrer terme la sort també influïa. Dels tres vallencs que ressenyem, a dos la revolta de les cabiles del Rif els va sorprendre en posicions avançades, mentre que el tercer la visqué amb tota probabilitat a rereguarda.

Jaume Calbet Giró, carlí, pertanyia a la lleva de 1919. Destinat a una posició propera a Annual, caigué presoner i no fou alliberat fins al cap de divuit mesos. Durant el seu captiveri fou tractat amb relativa benignitat, donat que va poder cartejar-se amb la família i rebre paquets de menjar. Tornà a Valls el març de 1923 i com a acció de gràcies es féu una missa a la parròquia del Carme, amb l’assistència de vora cinc-centes persones.

Josep Piñas Serra, sindicalista, que esdevindrà anys després alcalde de Valls en el període de la guerra civil, pertanyia a la lleva de 1920. Destinat a Zeluan, on després d’una resistència d’onze dies només sobrevisqueren dotze dels vora quatre-cents quaranta soldats, fou amagat per un rifeny però acabà pres i obligat a treballs forçats a Nador. Fou alliberat per l’entrada de les tropes espanyoles. Malgrat estar només un mes i escaig captiu, en sortí amb un pes de només 39 quilos. Aleshores encara li quedaven més de dos anys de servei militar, que passà com a cuiner a la base aèria de Nador, on coincidí amb el reusenc Macià Ferrando, autor de les fotografies de la mostra.

Pere Mialet Rabadà, secretari de la Joventut Nacionalista, pertanyia a la lleva de 1921. Destinat a Melilla, mantingué ben activa la seva col·laboració periodística amb el diari El Francolí, on durant aquest període escriví sota pseudònim una seixantena d’articles. En alguns, sota l’epígraf “Dietari d’un soldat a l’Àfrica”, parla de la tragèdia dels soldats de quota, de les madrines de guerra, dels soldats que no sabien escriure… de temes que permetia la censura militar.