Un informe dels lletrats del Congrés dels Diputats considera “molt difícil, sinó impossible” aplicar la reforma del reglament que ha de permetre utilitzar les llengües cooficials a la cambra baixa espanyola “almenys de forma immediata o a curt termini”. L’informe, al qual ha tingut accés l’ACN, xoca amb la voluntat dels grups impulsors de la proposta, el PSOE, Sumar, ERC, EH Bildu el grup mix i el PNB, que voldrien que entrés en funcionament abans del ple d’investidura d’Alberto Núñez Feijóo, el 27 de setembre. Els lletrats alerten que la reforma afecta “de manera integral” tots els procediments de la cambra, així com tots els terminis reglamentaris i, per extensió, “el funcionament sencer” del Congrés.
Els lletrats consideren que per tal de complir allò que disposa la Constitució i garantir els drets dels diputats la disposició de les llengües cooficials al Congrés “precisa inexcusablement” de mecanismes de traducció i interpretació.
“Des del mateix moment en què es permeti” l’ús de les llengües cooficials “serà precís assegurar, d’una banda, la comprensió del debat i l’objecte del mateix, i de l’altra, dotar de validesa jurídica plena” les iniciatives sobre les quals es discuteixi. Per això caldria, afegeixen, replantejar “tots els procediments parlamentaris”.
Alhora, els lletrats dubten que l’ús de les llengües cooficials permeti complir el “principi d’immediatesa” que determina, al seu parer, l’activitat parlamentària de la cambra. “La traducció seria imprescindible per a la qualificació” de les iniciatives i documents que es presentessin, “per a la distribució entre els diputats i grups parlamentaris i per al debat i aprovació eventual i per a la publicació”.
Finalment, en relació als debats, “no es pot obviar l’esforç logístic” que comportaria assegurar la comprensió dels discursos en llengua diferent del castellà.
Malgrat aquestes consideracions, els lletrats proposen admetre a tràmit la reforma i sotmetre-la al ple en tramitació directa i lectura única, tal com sol·liciten els impulsors de la iniciativa.
