El Banc d’Espanya situa ja en 750.000 habitatges el dèficit acumulat que arrossega l’Estat entre el 2021 i el 2025. La xifra suposa un increment de 150.000 pisos respecte a l’estimació que el mateix organisme va fer l’any passat i evidencia l’agreujament d’un problema que pressiona tant el mercat de compra com el de lloguer.
Segons l’informe difós aquest dijous, l’oferta d’habitatge no creix al ritme necessari per absorbir l’augment de noves llars, l’encariment dels preus i la demanda no residencial. En aquest context, el Banc d’Espanya proposa que, de manera “transitòria” i en zones concretes, es puguin aplicar mesures per contenir la demanda, com ara limitar determinats usos no residencials.
L’organisme posa el focus especialment en les compres de no residents i en l’habitatge d’ús turístic, que redueixen el parc disponible per viure-hi de manera habitual en zones de la costa mediterrània, les illes i els centres de grans ciutats com Barcelona, Madrid o Sevilla.
Mesures temporals i més oferta
El Banc d’Espanya insisteix que la prioritat ha de ser augmentar l’oferta d’habitatge disponible. Tot i això, admet que algunes mesures sobre la demanda poden tenir sentit si són focalitzades, temporals i van acompanyades d’actuacions per mobilitzar sòl i impulsar la construcció pública i privada.
El director general d’Economia del Banc d’Espanya, David López Salido, ha reconegut que el temps necessari per tancar aquest dèficit dependrà de la capacitat d’incrementar l’oferta. “Si tenim un dèficit de 750.000 pisos, quant tardarem a tancar-lo? Depèn de quant pot créixer l’oferta d’habitatge de lloguer respecte a la creació de llars. Si som capaços de dinamitzar això, tardarem menys. Al ritme actual, tardarem bastant”, ha afirmat.
El 2025 només es van acabar 92.000 nous habitatges, una xifra insuficient davant el ritme de creació de llars. El resultat, segons el Banc d’Espanya, és un dèficit acumulat que gairebé duplica el d’Itàlia i contrasta amb el cas d’Alemanya, on aquest marge s’ha reduït.
Més paper per als ajuntaments
L’informe també reclama reforçar el paper de les administracions locals en la promoció d’habitatge. L’organisme defensa que els ajuntaments han de tenir més protagonisme per facilitar sòl, planificar millor les necessitats residencials i coordinar les polítiques d’habitatge amb la mobilitat i el transport metropolità.
Entre les mesures proposades, el Banc d’Espanya apunta a la construcció industrialitzada, la rehabilitació d’edificis i la mobilització de pisos buits. També demana una simplificació regulatòria per reduir terminis i facilitar que l’oferta pugui créixer amb més agilitat.
Segons l’organisme, la velocitat per corregir el dèficit dependrà de factors com la disponibilitat de sòl, la productivitat del sector promotor i la capacitat de les empreses per incrementar el ritme de construcció.
Un problema social i econòmic
El Banc d’Espanya adverteix que la combinació d’una demanda elevada i una oferta insuficient està generant un “enorme problema social i econòmic”, amb pujades de preus tant en la compra com en el lloguer a bona part de l’Estat.
Tot i això, l’organisme subratlla que el cicle immobiliari actual és “molt diferent” del que es va viure a principis dels anys 2000, quan la bombolla va acabar derivant en una crisi bancària. Una de les diferències és que el mercat del lloguer no presenta una elevada concentració: prop del 90% dels propietaris són particulars i la meitat dels habitatges llogats pertanyen a persones que només tenen un pis.
En canvi, el pes del lloguer turístic sí que és especialment rellevant en alguns centres urbans. Segons l’informe, arriba a representar el 44% al centre de ciutats com Màlaga i Sevilla, mentre que a Barcelona se situa per sobre del 20%.
Comprar un pis exigeix cada vegada més esforç
L’informe també posa l’accent en les dificultats d’accés a la propietat, especialment entre els joves i els residents de grans ciutats. Segons dades del 2024, comprar un habitatge nou exigeix de mitjana l’equivalent a 6,8 anys de renda neta per a les llars que actualment viuen de lloguer.
A Barcelona i Madrid, aquest esforç s’eleva fins als 10 anys de renda neta, una barrera que desplaça part de la demanda cap al lloguer i contribueix a tensionar encara més aquest mercat. El Banc d’Espanya alerta que aquesta situació també pot afectar la mobilitat laboral i la distribució dels fluxos migratoris dins del territori.
