L’Ajuntament d’Olot ha fet fora del padró municipal 1.300 persones per frau en el primer any de funcionament de l’Oficina del Padró, encarregada d’inspeccionar habitatges sospitosos i detectar irregularitats en l’empadronament.
Segons el consistori, les dues pràctiques més habituals detectades són, d’una banda, empadronaments en domicilis on les persones no resideixen per accedir a serveis o ajudes municipals, i de l’altra, el que defineixen com a casos en què alguns particulars “fan negoci” empadronant tercers a canvi de diners.
En aquests darrers casos, la Policia Local treballa conjuntament amb els Mossos d'Esquadra i la Policia Nacional per identificar tant les persones empadronades com les que ofereixen el servei de manera irregular. El consistori ha detectat situacions amb fins a vuit persones empadronades en un mateix domicili sense residir-hi.
700 inspeccions en un any
Des de la posada en marxa de l’oficina, l’Ajuntament ha fet unes 700 inspeccions, que han permès detectar els 1.300 casos irregulars. L’alcalde d’Olot, Agustí Arbós, ha valorat positivament el funcionament del servei i ha assegurat que s’ha pogut corregir una situació que afectava els recursos públics.
Arbós ha afirmat que s’ha actuat contra persones “que estaven cometent frau i, per tant, desequilibrant els recursos públics del consistori”.
Dues formes principals de frau
El consistori identifica dues modalitats principals. La primera consisteix a mantenir l’empadronament a Olot sense residir-hi per accedir a serveis públics. La segona és el que l’alcalde descriu com a pràctiques en què alguns ciutadans “fan negoci” amb el padró, empadronant persones —principalment immigrants— a canvi de diners sense que aquestes visquin realment al domicili.
En aquest segon cas, la Policia Local ha treballat amb la Policia Nacional per poder actuar tant contra qui s’empadrona de manera fraudulenta com contra qui facilita l’operació.
“Ordenar i endreçar” el padró
Segons Arbós, l’objectiu del dispositiu és “ordenar i endreçar aquesta situació, perquè teníem sospites que hi havia frau al padró, que és la porta als serveis públics de la ciutat. Per tant, si hi ha frau, vol dir que hi ha gent que accedeix a serveis que no li pertoquen i gent que hauria de beneficiar-se’n i que no ho pot fer”.
L’alcalde ha anunciat que el consistori continuarà actuant en la mateixa línia per “dimensionar els recursos al nombre d’habitants que realment viuen a Olot”.
Altres pràctiques detectades
El batlle també ha explicat que s’han detectat casos puntuals de persones que es donaven de baixa del padró en períodes relacionats amb convocatòries d’habitatge públic per modificar els ingressos familiars declarats. Segons Arbós, es tracta d’una pràctica minoritària que ja s’ha pogut identificar.
Crítiques a la normativa del padró
Arbós s’ha mostrat crític amb alguns aspectes de la normativa vigent, especialment amb l’obligació d’empadronar persones que ocupen habitatges.
“No pot ser que hàgim d’empadronar ocupes, però la llei ens hi obliga. Per tant, seguirem la llei, però ho farem per a tothom i això vol dir que els qui fan frau els hem d’enganxar i ho han de pagar”, ha remarcat.
Finalment, l’alcalde ha celebrat que altres municipis adoptin mesures similars i ha advertit que els creixements poblacionals actuals són “insostenibles”, reclamant una millor regulació del sistema de padró.
