Anagrama ha defensat en un comunicat el dret a publicar el llibre ‘El odio’, de Luisgé Martín, i afirma que el volum “s’allunya i rebutja” qualsevol intenció que no sigui la de presentar al lector la “maldat de l’assassí”, sense “justificar, ni exculpar el crim”, sinó “mostrant-ne l’horror”. Des de l’editorial asseguren ser “plenament conscients de la monstruositat dels crims” de José Bretón i afirmen “comprendre” la sensibilitat que pot suscitar l’exploració de la condició d’assassí. Amb tot, reiteren el compromís amb la responsabilitat editorial i la llibertat d’expressió, que “han de conviure”. “Entenem que la literatura pot i ha d’abordar aquests temes sense deixar la complexitat que representen, com fa Luisgé a ‘El odio‘”, precisen.
“La literatura sempre ha tractat realitats complexes i doloroses també crims que han marcat societats senceres. Des d’Emmanuel Carrère o Truman Capote, i tants d’altres, els escriptors poden treballar amb materials difícils i controvertits”, asseguren en la nota, on asseguren que esperaran la resolució judicial abans de prendre una decisió.
L’obra de Luisgé Martín esgrimeixen que busca “dilucidar” una violència extrema, les condicions en les quals es produeix i les implicacions “filosòfiques i ètiques de la crueltat com una pulsió d’allò humà“, explorant com la societat i la psicologia individual converteixen en actes que “desafien la moral”. Alhora, Anagrama constata que la Constitució reconeix el dret fonamental a la creació literària.
El llibre, en compàs d’espera
L’editorial Anagrama ha deixat en compàs d’espera el llibre ‘El odio’, en el qual José Bretón confessa l’assassinat dels seus dos fills, pels quals compleix condemna. Ho fa per fer consultes legals, segons van explicar a l’ACN fonts de l’editorial. De fet, Ruth Ortiz, la mare dels dos nens, havia demanat empara a la justícia perquè es paralitzés la distribució del llibre i la Fiscalia de Barcelona, on es troba la seu de l’editorial, ha demanat mesures cautelars per a la suspensió de la publicació del llibre. El Servei d’Atenció a Víctimes d’Andalusia (SAVA) va presentar prèviament un escrit a la Fiscalia tot demanant “ajuda, auxili i empara”, signat per Ruth Ortiz, en el qual considera il·legal la publicació.