La Fundació Arrels ha fet una crida aquest dimarts a l'Ajuntament de Barcelona per ampliar els recursos i facilitar espais on els sensesostre puguin refugiar-se adequadament durant les onades de calor que afecten la ciutat aquest estiu. Entre les demandes destaca l'obertura de més refugis climàtics disponibles al mes d'agost, la creació de petits espais per descansar en cada barri i la retirada de multes relacionades amb l'ús de fonts públiques per a higiene personal.
Dificultats diàries dels sensesostre
L'informe recent revela que el 58% de les persones en situació d'absència d'habitatge estable no troben un lloc adequat per reposar durant el dia. A més, el 50% són despertades freqüentment per la policia o pels equips municipals de neteja, mentre que un 40% han d’emprendre desplaçaments constants.
Propostes immediates i a mitjà termini
A curt termini, Arrels reclama:
- Obrir refugis climàtics de baixa exigència a cada barri, adaptats perquè les persones sense llar puguin descansar durant el dia.
- Més accés a allotjaments d’urgència estables i reduïts en dimensions, distribuïts també territorialment.
- Millor difusió sobre fonts i lavabos públics, així com ampliació dels serveis higiènics i consignes específiques.
- Aprofundir en visites regulars als sensesostre, amb l’objectiu d’avaluar-ne la salut i necessitats.
A mitjà termini, es proposa impulsar un marc coordinat entre les conselleries catalanes responsables dels Drets Socials, Habitatge i Salut. També s’exigeix facilitar l’accés a habitatges amb suport flexible i revisar normatives com les ordenances cíviques que penalitzen conductes vinculades a la supervivència al carrer.
Dades alarmants sobre condicions bàsiques
L’'Informe Viure al carrer a Barcelona 2025', destaca que la necessitat més vulnerada és el descans: “el 58% manifesta tenir dificultats greus per trobar un lloc cobert on reposar”. També assenyala que “una de cada dues persones ha estat despertada pels equips municipals o la Guàrdia Urbana” mentre que “quatre de cada deu han hagut d’allunyar-se del seu lloc habitual”.
Aquesta realitat s’agreuja amb l’exposició constant a temperatures extremes sense accés ni tan sols a sostres, ventiladors o dutxes.
Dificultats pràctiques davant consells oficials
Mientras muchas administraciones recomiendan hidratarse, comer ligero, evitar salir en horas punta o mantener persianas bajadas con aire acondicionado, estas medidas resultan inasumibles cuando se vive en la calle. Además, algunos recursos específicos cierran o limitan horarios durante el verano.
Luca, persona alojada actualmente gracias a Arrels después de una década viviendo en la calle explica: “En verano hay mucha más gente en la calle, te sientes más inseguro y hay noches que no duermes”. Añadiendo: “Se sufre mucho el calor y el frío en la calle y a mí el calor me mata. Para refrescarme iba a la playa y me lavaba en las duchas”.
Sanciones que agravan la situación
Aparte del problema de acceso a los servicios básicos, muchos sintecho son sancionados por intentar mejorar sus condiciones vitales. La ordenanza municipal prohíbe lavarse en fuentes públicas; sin embargo, tres de cada diez personas aseguran haber recibido una multa relacionada con esta práctica. Este hecho impacta negativamente sobre su estabilidad vital ya precaria.
Red insuficiente ante los picos térmicos
Desde 2020 Barcelona dispone de la Red de Refugios Climáticos, formada por bibliotecas, centros cívicos o parques pensados para proteger contra temperaturas extremas. Sin embargo, estos espacios a menudo generan conflictos cuando son utilizados por los sintecho ya que no cuentan con personal capacitado ni están diseñados específicamente para atenderlos. Además, según datos extraídos del estudio 'Sensellarisme i canvi climàtic a Barcelona'', solo un 48% de los refugios están operativos durante el mes de agosto.
El impacto del cambio climático según Arrels
Beatriz Fernández, directora de Arrels subraya: “Se está evidenciando un cambio climático y lo estamos notando tanto en invierno como en verano. Las personas que viven en la calle son las primeras víctimas del cambio climático en cuanto a los efectos del calor extremo, frío intenso o lluvias”. Y añade: “Las políticas públicas relacionadas con el cambio climático deben incorporar esta realidad”.
