Parlem amb Redouane Ennajy tot fent una referència profunda sobre el Ramadà, la convivència i la solidaritat a la ciutat de Tarragona. Amb un missatge clar sobre la integració i la importància de combatre els prejudicis tot compartint la seva experiència com a membre de la comunitat musulmana a la ciutat, on la diversitat no és una amenaça, sinó una riquesa.
Per a la gent que no sap res del tema, què el Ramadà, quin significat té, quin simbolisme és?
Moltes gràcies per donar-me l’oportunitat d’explicar algun dels continguts d’aquest mes tan especial perquè a mi em ve a la memòria un cartell que es va penjar un cop, crec que a França, que deia: “1.000 milions de persones demà no menjaran”… quan es tractava del Ramadà. És un mes en què la comunitat musulmana s’absté de menjar, però és un mes amb un gran contingut espiritual, una pausa en què un pot sentir el que està patint un pobre, algú que necessita ajuda i la comunitat es torna més solidària, hi ha més convivència sana. Tant de bo es pogués prolongar més en el temps perquè en nota a Tarragona de forma positiva…
Per tant, tots els missatges d’inseguretat al carrer, d’aglomeracions, de determinats clixés?
Fixa’t, precisament, durant el Ramadà a Tarragona es fan una mitjana de 20-25 iftars col·lectius, a l’hora de la ruptura del dejuni hi ha associacions que fan un iftar perquè es trenqui el dejuni en soledat. En aquest iftar a vegades participa tot el veïnat, és una imatge molt bonica de convivència, és una cadena més de la xarxa de la solidaritat, la comunitat i el civisme que es viu de veritat a la nostra estimada ciutat, Tarragona. En definitiva, és un mes molt especial de la nostra sana convivència entre la comunitat islàmica i la nostra ciutat acollidora que tant ens estimem.
Què els diria a tots aquells que pensen que el cristianisme i la religió islàmica són antagòniques?
Precisament si anem a parlar del vessant litúrgic pràcticament veurem com no hi ha cap diferència. Som religions monoteistes, creiem en Déu, la religió musulmana creu en Jesús, sabem que és un missatger de Déu. De fet, a l’Islam si no creus en tots els profetes, inclòs Jesucrist, doncs no pot ser considerat musulmà. Durant el Ramadà hi ha dejuni, però també a la religió jueva es fa dejunis, també els cristians fan dejuni i no consumeixen determinada alimentació, per exemple, durant la Setmana Santa; i el Ramadà és un mes en què hi ha un paral·lelisme clar amb els rituals que practiquen tant el cristianisme com el judaisme. És un mes de gran espiritualitat, que existeix en totes les religions monoteistes.
A Tarragona quasi un 9% d’habitants es considera de religió musulmana, què li diria a la gent que considera això una amenaça a la seva identitat?
Doncs deixi’m parlar-li de mi mateix. Jo soc d’origen marroquí i la veritat és que sempre em sento com una persona amb una identitat sòlida, he heretat el meu vessant marroquí, però sento que la meva ànima és tarragonina. Ambdós vessants configuren la meva identitat. Jo em sento tarragoní, català, espanyol i marroquí, i això no em perjudica en absolut. De fet, els meus fills han nascut aquí i la meva dona és espanyola, i això no és més que el símbol d’una convivència sana. La veritat és que tenim molta sort aquí a Tarragona, mai he patit un comportament xenòfob contra la meva persona o contra la meva família, és una ciutat acollidora, encantadora. Hi ha irresponsables que alimenten el racisme, sobretot a les xarxes socials, però la realitat és que a peu de carrer es percep una convivència entre totes les cultures. Li poso un exemple, el consolat del Marroc havia organitzat un iftar on van venir representants de l’Església catòlica, representants de la mesquita, representants de la sinagoga, autoritats… es va crear un ambient tan bonic que va afavorir el diàleg interreligiós; la resta són tonteries que queden en un parell de xorrades que es mouen per les xarxes de manera falsa. La realitat és que hi ha convivència i civisme, com no podia ser d’una altra manera en aquesta fantàstica ciutat que és Tarragona.
El que passa és que determinades informacions falses a les xarxes socials poden fer molt de mal, pensi en els joves per exemple. Abordem els temes que generen més recel, si li sembla bé. A la religió musulmana el paper de la dona és inferior al consens feminista que hi ha a les societats occidentals?
La veritat és que aquest mite a veure quan desapareix d’una vegada per totes perquè aquests prejudicis… és veritat que en alguns països si que existeix, però a la societat espanyola també passa, però el que cal és combatre aquestes actituds amb la veritat i no movent-les a les xarxes amb mentides i falsedats que no fan altra cosa que ajudar als més fanàtics a perpetuar aquesta discriminació contra les dones. S’ha de dir que la dona en l’Alcorà està més que present. La persona més important de l’Islam, és la dona de Mahoma. Hi ha moltes dites del profeta sobre les dones, en l’Alcorà sempre hi ha igualtat entre homes i dones; diferencia cap ni una.
Segon mite, la religió islàmica condemna l’homosexualitat i la diversitat sexual… és cert?
Tots coneixeu a Goytisolo, no? Doncs Goytisolo, perseguit pel franquisme, va refugiar-se a Marràqueix i va viure a Marràqueix fins a finals de la seva vida com a homosexual amb total normalitat. Realment això són mites, com el de les dones. Som convivència, som tolerància i tenim la convicció de què a la nostra societat cabem tots i totes, amb igualtat de drets i d’obligacions.
Queda dit, més qüestions, el mite que vincula la immigració procedent de la zona del Magreb amb delinqüència, integrisme, etcètera…
Això també fa molt de mal perquè és el que surt a les notícies i a les xarxes contínuament… no et mentiré, jo cada cop que veig una notícia en la qual veig un fet delictiu m’encongeixo… però qui fa més mal és qui projecta aquestes notícies de manera intencionada, per fer mal a la convivència, ja sabem qui són. I aleshores agafen un cas que l’ha protagonitzat un senyor que es diu Mohammed, etcètera. Qui ha comès un delicte ha de pagar i ha de fer front a la justícia com qualsevol altre ciutadà, els seus actes són mesquins, reprovables i rebutjables, per descomptat que ens desmarquem d’aquesta gent, els instem a què compleixen amb les normes de la societat tarragonina, que els dona l’oportunitat de viure bé sense haver de renunciar a la seva cultura, d’integrar-se sense renunciar a les seves arrels. Queda un percentatge molt minoritari, tot i que s’ha de combatre contra els delinqüents sempre. Ara bé, estigmatitzar una comunitat sencera per uns pocs casos és un absurd.
Una última cosa, jo li dic Tarragona i vostè em diu…
(s’emociona) La meva llar… Tarragona és la meva llar. Tarragona en cap moment m’ha fet sentir estranger o aliè. I ho dic amb tota la sinceritat… m’he casat aquí, aquí han nascut els meus fills i a cada porta que truco sempre l’he trobat oberta. Per tant, la definició que més s’acomoda als meus sentiments és això, la meva llar.
