.gif)
Parlem amb Mónica Ríos, diputada del PSC al Parlament de Catalunya, sobre la nova llei de la gent gran. Ríos ens explica com aquesta llei busca adaptar-se a l’envelliment de la població, garantint drets per a la gent gran i afrontant desafiaments com la discriminació per edat i la perspectiva de gènere. També abordem els temes de la dependència, les mesures per reduir els temps d’espera i el projecte per millorar els serveis domiciliaris.
Exactament aquesta llei de la gent gran que vostè ve a presentar a Tarragona en què consisteix i com es traduirà a la vida diària de la gent?
Bé, per posar un marc de la importància d’aquesta llei cal dir que estem davant d’un repte demogràfic, sabem que hi ha un envelliment de la població que respon a una millora objectiva de l’esperança de vida. És quelcom positiu, però també és cert que les administracions ens hem d’adaptar a aquest canvi, hem de crear serveis per a les persones grans per donar servei a aquest increment poblacional del col·lectiu de la gent gran. I, a més també recollir les necessitats, perquè és cert que la gent gran d’ara no és igual que la gent gran de fa 20 anys.
En quin sentit?
Doncs que avui dia les persones es jubilen i són persones totalment autònomes, amb una vida activa, que consum cultura, oci, que fa esport, que vol formar-se. I després, òbviament, arriba una edat en què podem necessitar recursos més assistencials. Amb un deteriorament físic o cognitiu propi de l’edat, cal tenir aquests recursos i que l’administració estigui preparada per fer-hi front.
I aleshores?
Aleshores la llei de la gent gran recull tot això. A part de drets que ja existeixen, els recull, els ordena, i a part crea uns nous drets que contemplen, per exemple, combatre l’edatisme (o sigui, una discriminació per qüestió d’edat) que queda contemplada en la nova llei. I també una perspectiva de gènere, perquè també les dones pateixen més pel fet de ser dones.
Podem posar un exemple pràctic perquè la gent que ens està llegint ho pugui entendre?
Per exemple, les dones hi ha una edat que no tenen contemplades les revisions ginecològiques, a partir dels 70 no tenen aquestes revisions, això és una discriminació clara per edat. Perquè és cert que hi ha dones que poden patir un càncer més endavant d’aquesta edat, no? És una de les coses que com a novetat també incorpora la llei. Miri, al final seria això: un marc jurídic que agafa uns paraigües amb tots els drets de la gent gran i n’incorpora de nous.
Molt bé, parlem de dependència, si li sembla bé. És una llei de fa uns anys que es venia com una pota fonamental de l’estat del benestar fonamental; en bona mesura és així, però sempre hi ha hagut el hàndicap del temps d’espera…
Sí, és cert que s’està treballant des de l’Estat un projecte de reforma de la llei de dependència que implementa una política centrada en la persona i que aquelles persones que vulguin viure a casa seva puguin viure el màxim temps possible a casa seva amb dignitat. Per tant, es potenciaran els serveis domiciliaris. Ara bé, és cert que hi ha uns problemes amb els temps d’espera, però des de la Generalitat la consellera de drets socials ja ha anunciat un paquet de mesures per reduir un 30% aquests temps d’espera. En un principi era una anualitat, més o menys, tant pel grau de dependència com pel reconeixement de discapacitat, i la nostra voluntat és reduir aquests temps d’espera en un 30%. El pla compta amb una dotació pressupostària de 2’5 milions d’euros, amb la contractació de 50 professionals més, i a més facilitant la tramitació de la gestió burocràtica que és una de les queixes, amb raó, dels usuaris. Per això s’ha creat el visor “Salut social” on, per exemple, les persones que fan les valoracions hi poden accedir directament, amb el que això suposa de facilitació i rapidesa dels tràmits.
Per tant, la ciutadania quan hauria de notar els efectes beneficiosos d’aquest pla de millora?
Amb un any veurem ja les millores en aquest sentit, d’aquest 30% que són uns 90 dies de reducció en les llistes d’espera.
Quin creu que seria el següent pas, tant en termes de dependència com de la gent gran, en termes de benestar…
Un pas important és millorar els serveis domiciliaris i incrementar-los, per evitar que la gent gran hagi de recórrer ràpidament a una residència, volem que hi hagi com una mena de pas entremig que pugui allargar aquesta vida a casa, amb els serveis necessaris evidentment de suport segons el seu grau de dependència.
Dues coses, breument, abans d’acabar. Primera, vostè forma part del grup socialista, és un Govern que està en minoria. Com veu la fortesa del Govern i l’estabilitat política a Catalunya?
Som conscients que som un Govern que està en minoria, tot i això és un Govern que ha entrat amb molta força, amb les prioritats clares, de centrar-nos en les polítiques que l’importen a la gent. O sigui, en reforçar l’estat del benestar perquè si mirem els moviments polítics de l’extrema dreta veiem que posen en risc els avenços i drets socials. Nosaltres el que volem és treballar per millorar-los, sobretot els serveis públics que és el que ens demana la gent. Per tant, som un Govern que dialoga, que busca consensos, i continuarem treballant en aquest sentit per continuar desenvolupant els drets i serveis socials.
Vostè és de les comarques gironines i avui estem a Tarragona, vostè creu que Catalunya és una mena de Barcelona ampliada o bé és una suma de pluralitats territorials que cal respectar i considerar?
Jo crec que per sort som un territori molt divers, el que és molt important. És cert, però, que a Barcelona a vegades es queixen de segons què jo, que soc de les comarques gironines, doncs tenim uns greuges -per exemple- de mobilitat. Tenim uns greuges importants, és obvi. Però, en aquest sentit amb una mirada positiva vull dir que el Govern de Salvador Illa és molt conscient d’això i treballa per una equitat territorial perquè hi ha territoris, i zones rurals on encara hi ha més greuges. Jo sé que dins del Govern hi ha una consciència territorial d’escoltar tothom i de fer polítiques adaptades també al territori. Per tant, tenim un Govern ara mateix que mira Catalunya amb tota la seva diversitat.
