La Fira de Titelles de Lleida clou la seva 36a edició amb un gran èxit de participació en tots els espectacles, tant els de sala com els de carrer. Destaquen els espectacles que han estat estrena absoluta, com: Camelva de la Cia. Campi qui pugui (Lleida), Saeta de papel de la Cia. Javier Aranda Teatro, Dos Llops d’Engruna Teatre o Point de Jordi Bertran. La pluja de la tarda només ha afectat la instal·lació Toc de fusta d’Arrels, instal·lat a la plaça Esteve Cuito.
El Cafè del Teatre va acollir la Nit de Premis, acte de cloenda de la fira, on s’han anunciat les companyies guardonades amb els Premis Drac d’Or. Els guardons han estat atorgats per una trentena de directors i programadors de diferents festivals i fires, els quals han reconegut el talent i la creativitat dels espectacles que hi han participat.
A la cloenda hi ha assistit el regidor de Participació, Roberto Pino, que ha agraït a l’organització “omplir de màgia i creativitat un any més la ciutat i l’oportunitat de poder veure-hi espectacles de primer nivell”. Així mateix, Pino ha destacat que “els titelles són sinònim d’universalitat, pau i felicitat, tan necessaris avui dia” i “una oportunitat de repensar-nos i esdevenir millors”. El regidor ha felicitat i encoratjat als artistes a seguir treballant en el seu ofici “que ens recorda els valors humans més nobles i ens encamina cap a un món i futur millors”.
Les companyies que han aconseguit els Premis Drac d’Or han estat:
- Julieta Agustí al millor espectacle de la fira: Saeta de papel de Javier Aranda Teatro
- al millor espectacle infantil/familiar: Conte de Nadal, de Société Mouffette i COMA 14
- al millor espectacle de carrer: Antipodi, de Dromosofista
- a la millor dramatúrgia: Rumores árticos, de La ruée vers l’or
- a la millor interpretació: Alex Barti, d’Alexander Theatre
- a la millor escenografia: Thauma, de La Mula
- a la proposta més innovadora: Thauma, de La Mula
- Drac d’Or Fecoll, amb la contractació d’una companyia del territori lleidatà, per actuar en un dels actes programats per la FECOLL durant l’any: Camelva, de Campi qui pugui
- Escorxador, amb la contractació d’una companyia per actuar dins la programació del Teatre Municipal de l’Escorxador: Saeta de papel de Javier Aranda Teatro
Enguany, com a novetat, s’ha afegit un nou premi:
- La Mercantil, amb la contractació d’una companyia per actuar dins la programació del Teatre La Mercantil de Balaguer: Point de Jordi Bertran
El jurat també ha fet una menció especial a So de cop d’Arnau Obiols.
Els Premis Drac d’Or es van iniciar l’any 1998 i reconeixen els millors treballs dels creadors i de les companyies de teatre de titelles o teatre visual que participen en la Fira.
Kelly Isaiah ha estat l’encarregat de conduir l’acte, i ha interpretat dos cançons, una d’inici i una altra al final.
Per finalitzar les jornades tècniques d’aquesta edició, aquest migdia els i les professionals acreditats han tingut l’oportunitat de gaudir d’un nou “sTTriPtease”, una trobada per intercanviar idees, créixer i evolucionar en el camp de la producció d’espectacles familiars. La Cia. Engruna Teatre ha estat l’encarregada d’acompanyar el debat, després de presentar l’espectacle Dos Llops.
En total, 30 espectacles de 28 companyies nacionals i internacionals han convertit carrers i places en un gran escenari cultural des de dijous passat, 1 de maig, i han passat per la ciutat més de 150 programadors, que han pogut assistir a 10 jornades tècniques i 8 activitats paral·leles proposades per la fira.
En aquesta edició, la fira ha tornat a agrupar els seus espectacles per franges d’edat. Així doncs, hi ha hagut propostes adreçades a infants de 2 a 6 anys, familiars, juvenils i per a adults. També hi han hagut actuacions obertes al carrer a les places Sant Francesc, Paeria, Catedral, Apòstols (al turó de la Seu vella), Esteve Cuito, la del Museu, el pati del Convent de Santa Clara i l’avinguda Blondel.
La Fira de Titelles és organitzada pel Centre de Titelles de Lleida i l’Ajuntament i té l’objectiu d’esdevenir una plataforma de mercat per als professionals dels titelles i al mateix temps de difusió artística, sense minimitzar la importància del valor festiu que comporta la presència del públic als espectacles.
