L’estudi explica les conseqüències que ha tingut en joves, adolescents i en les seves famílies el període de confinament provocat per la crisi sanitària de la covid-19. Als professionals de la salut mental els preocupen les seqüeles del mal comportament en els adolescents un cop desconfinats. “Quan els adolescents comencen a contestar malament, en molts casos, no és reversible”, ha assegurat Royo.
L’informe conclou que un segon confinament empitjoraria el clima familiar, ja que fins a un 60% dels pares assegura que els hi seria més difícil exercir d’autoritat. Ara bé, en el cas d’un segon tancament domiciliari, un de cada tres enquestats assegura que tindria més predisposició a demanar algun tipus d’ajuda psicològica, educativa o medico-psiquiàtrica.
Més atenció a la violència filio-parental
Amb aquestes dades sobre la taula, el director clínic d’Amalgama7 ha posat de manifest que consideren “molt convenient” desenvolupar escoles de pares, específicament per a preadolescents per tal de donar pautes i atenció sobre com revertir aquest tipus de conducta. En aquest sentit, Royo ha apuntat que les escoles de pares “han proliferat a Espanya durant els últims trenta anys”.
“La violència filio-parental és una violència camuflada”, ha assegurat Royo. Així, ha explicat que la mare o el pare, qui és maltractat, ho viu “com una vergonya i una incapacitat”, de manera que no s’atreveix a revertir-ho. “El que realment necessiten és ajuda”, ha dit. Per això ha demanat sensibilització a les administracions públiques perquè ofereixin més recursos per a les famílies, malgrat ha reconegut que no és la única solució per tractar aquesta problemàtica.
Variable de gènere i edat
Mentre que aquests resultats no mostren diferències significatives en funció de si es tracta de famílies monoparentals o famílies que conviuen en parella, on sí que hi ha canvis significatius és en el gènere i l’edat de l’adolescent. L’informe constata que els nois tenen més tendència que la mitjana a contestar malament i insultar, en qualsevol estadi de temps, i el mateix passa amb la variable edat, on el col·lectiu entre 16 i 18 anys és el que mostra un pitjor comportament independentment del temps que s’estudiï.