Catalunya tanca la participació a l’Exposició Universal d’Osaka diumenge després de set dies i un centenar d’accions amb un balanç “molt satisfactori”. Un total de 138.192 persones han passat pel pavelló espanyol coincidint amb la Setmana Catalana de l’Exposició, i la gran majoria era públic japonès. Entre les opcions de la proposta catalana, hi havia activitats artístiques dirigides per la Fundació Joan Miró, amb gairebé 800 participants, o tallers de vi i cuina catalana, amb més de 500 persones apuntades i 3.600 comensals que han gaudit de plats catalans al restaurant del pavelló. Pel que fa a les xerrades organitzades pel Govern durant la Setmana Catalana, hi han participat prop de 350 persones.
Els concerts, espectacles de dansa i les demostracions tecnològiques també han rebut un flux constant de visitants, però no es compta amb la dada exacta d’assistents.
La delegada del Govern al Japó, Mònica Castellà, ha valorat de manera “molt positiva” la resposta del públic nipó a les propostes que la Generalitat han dut a aquest esdeveniment massiu, que aplega 158 països i regions i que espera rebre 28 milions de visitants en sis mesos.
Amb un pressupost de 500.000 euros, les accions estaven especialment pensades pels locals i que buscaven “presentar Catalunya des de les seves arrels i tradicions, però també com a país innovador i d’avantguarda”, apunta Castellà, que recorda que el Japó és un “soci estratègic” per l’Executiu. Precisament, la presència a l’Exposició Universal ha coincidit amb un viatge institucional de president del Govern, Salvador Illa, que ha inaugurat la setmana d’activitats.
Al llarg d’aquests set dies, la gastronomia i la tecnologia han tingut un paper central. En l’àmbit gastronòmic, a banda dels tastos, ha destacat la conferència de dues de les figures més internacionals de la cuina catalana: Carme Ruscalleda i Joan Roca.
En el vessant més tecnològic, Catalunya ha mostrat als visitants tres demostracions interactives: un viatge turístic amb ulleres de realitat virtual, una interfície que capta ones cerebrals i genera una imatge artística de forma personalitzada i una altra que il·lustracions de còmic inspirades en les emocions que mostra l’expressió facial de l’usuari.
A més, s’han organitzat activitats divulgatives per explicar mapes captats per nanosatèl·lits a Osaka, comparant-los amb obres d’art d’artistes com Gaudí, que han servit per explicar com els satèl·lits han transformat la manera d’entendre el territori. En el marc tecnològic també destaca el debat amb la prefectura de Kyoto en favor d’un nou pacte social per a una intel·ligència artificial ètica entre els governs del món.
“Estem molt satisfets amb el resultat, més de 120 accions i l’acollida de públic ha estat molt satisfactòria”, ha dit la delegada del Govern al Japó.
El programa d’activitats busca donar a conèixer Catalunya entre el públic que s’acosta a l’illa artificial de Yumeshima per la fira internacional, majoritàriament japonès. Actualment, el país nipó és un dels 20 principals països d’origen del turisme estranger que rep el territori català.
Entre les accions, hi ha hagut actes per fer valdre els ponts entre Catalunya i el Japó, amb un col·loqui amb catalans que viuen a l’arxipèlag i japonesos vinculats al territori català. “Aquest idil·li que té Catalunya i Japó s’ha pogut veure aquests dies”, ha dit Castellà.
Un altre dels eixos de la Setmana Catalana ha sigut l’art i la cultura, especialment a través de la figura de Joan Miró, que va realitzar una pintura i un mural per l’exposició universal d’Osaka del 1970, exposat al Museu Nacional d’Art de la ciutat. L’artista Mari Ito ha conduït tallers basats en la tècnica de l’artista i en els seus elements més típics com ara les carabasses o les garrofes, a partir de les quals s’han fet barrets decorats pels més petits.
Un dels vincles més curiosos que s’ha vist en aquesta Setmana Catalana ha sigut el del cantant de rumba japonès Yoshi i el seu grup Comoestanuki que han compartit escenari -per sorpresa- amb els artistes catalans.
I és que la música i la dansa també han tingut un espai destacat de la mà de la rumba catalana, de les cançons en occità i la dansa d’arrel amb un toc contemporani. A l’escenari exterior del pavelló d’Espanya, que recrea un paisatge amb el sol ponent-se, han presentat espectacles musicals de la cantant aranesa Alidé Sans i la rumba de Muchacho & Los Sobrinos. Els rumberos van ser els encarregats de posar música a la inauguració i de posar a ballar la comitiva del president del Govern, Salvador Illa.
La franja del vespre ha continuat ocupada per l’actuació de flamenc que organitza la delegació espanyola, que cada dia aplega una munió de públic japonès.
Al final de la gran escalinata de ceràmica, elaborada per Ceràmiques Cumella -a càrrec de la Sagrada Família-, han actuat els espectacles de dansa. El dansaire Pere Seda ha portat una reinterpretació de l’Hereu Riera, amb un ball pla amb tocs contemporanis; mentre que la Wonderground Company. Al mateix espai, per amenitzar les cues, hi ha hagut un espectacle de clown de Pere Hosta.
A l’espai, a més a més, també s’han projectat diversos audiovisuals per detallar el lligam entre arquitectura i llengua. Un dels vídeos ha estat elaborat, exemple, pel FC Barcelona.
