Científics de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) defensen que la Zona de Baixes Emissions (ZBE) és una mesura “necessària” per reduir la contaminació de l’aire a l’àrea metropolitana i protegir la salut, després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) l’anul·lés en una sentència feta pública dilluns. En un comunicat, els científics que integren la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut d’ISGlobal també la veuen una mesura “beneficiosa per lluitar contra les desigualtats socials” i destaquen que estudis que han publicat mostren que la contaminació atmosfèrica causa cada any a Barcelona més de 500 morts prematures, més de 2.000 casos de malaltia severa i més de 1.000 casos d’asma infantil.
Els investigadors alerten que la mala qualitat de l’aire és un problema cronificat de manera molt particular a la ciutat de Barcelona i assenyalen que, a diferència del que passava dècades enrere, ara saben que millorar-la augmenta l’esperança de vida; millora el desenvolupament de diversos òrgans del cos en creixement, com el pulmó, i redueix la prevalença de malalties cardiorespiratòries, així com de casos de certs tipus de càncer.
Els científics recalquen que es tracta d’una “emergència de salut humana” i que “no existeix un nivell de contaminació per sota del qual no es produeixin efectes en les persones”. També adverteixen que és una “emergència de salut planetària”, perquè les persones no són l'”única espècie animal afectada per la contaminació de l’aire”, que, a més, és “un dels sistemes físicoquímics del planeta que es troben a risc de superar el dintell d’emergència, el punt de no-retorn”.
Els investigadors indiquen que el transport és el sector que genera “més emissions de diòxid de carboni (CO2)”, que contribueixen al canvi climàtic, així com altres contaminants emesos pels vehicles a motor com les partícules de carboni negre.
Els científics assenyalen que les ZBE són una “mesura comuna” a les ciutats europees. Apunten que la seva efectivitat depèn del context local i com s’implementi i que en el cas de Barcelona encara és d’hora, pel poc temps que ha passat des que es va aplicar i que, a més, ha coincidit amb la pandèmia. A més, exposen que no s’ha de veure com una “mesura única i rígida” i posen l’exemple de Londres, amb una ZBE implantada el 2008 que ha experimentat diversos canvis en els graus de limitació i els corresponents perímetres.
També asseguren que la ZBE “no genera desigualtats”, perquè els beneficis de la millora de la qualitat de l’aire són “universals, independentment de l’edat, la classe social o l’estat de salut”, i sostenen que les persones que tenen una major dificultat per adherir-se als canvis promoguts per la restricció de vehicles són “també les que en poden treure més benefici”.
En aquest sentit, assenyalen que un estudi publicat el 2021 mostra que, malgrat no tenir necessàriament una exposició major a la contaminació, en les zones més desfavorides de Barcelona la mortalitat atribuïble a les PM2,5 tendia a ser més alta (1,22 vegades) en comparació amb les zones menys desfavorides. “Això suggereix que, les subpoblacions més desfavorides són les que més pateixen l’exposició a aquests perills mediambientals per a la salut”, observen.
També destaquen que anàlisis fetes a ISGlobal indiquen que els beneficis de la millora de la qualitat de l’aire “superen de molt els seus costos”. Un d’aquests estudis, destaquen, estima que complir amb les recomanacions internacionals de salut pel que fa a qualitat de l’aire, activitat física, accés a espais verds i temperatura permetria estalviar 9.300 milions d’euros (MEUR) a la ciutat de Barcelona.
Els científics conclouen que “no existeix una solució única al problema de la contaminació de l’aire”, sinó que “calen múltiples mesures a escala urbanística i polítiques de mobilitat, incloent la promoció del transport públic a escala supramunicipal”. De fet, avancen que “caldrà modificar la mobilitat” si realment es vol aconseguir un aire més net.
