L’expresident de la Generalitat Artur Mas va ser espiat amb el programa Pegasus durant 5 anys, des del juliol del 2015 fins al maig del 2020. L’expresident ja apareixia el 2022 a l’informe del grup d’experts en ciberseguretat Citizen Lab que va destapar que uns 65 polítics i membres de la societat civil catalana havien estat espiats. I Rac 1 ha fet públic el detall de l’espionatge contra Mas. El seu telèfon mòbil va rebre 32 infeccions coincidint amb actes o reunions polítiques importants. Avui dilluns Artur Mas i l’exvicepresidenta del govern espanyol Soraya Sáenz de Santamaría compareixen a la comissió del Congrés que investiga l’operació Catalunya. Sáenz de Santamaría va ser la màxima responsable del CNI entre el 2011 i el 2018.
Mas va rebre les primeres infeccions al seu dispositiu mòbil el juliol del 2015, quan encara era president de la Generalitat. Segons el detall de l’informe inèdit de Citizen Lab a què ha tingut accés Rac 1, coincidien amb fets polítics destacats.
La primera, el 14 de juliol, va ser el dia que CDC i ERC van arribar a un acord per la llista conjunta JxSí a les eleccions catalanes. Així doncs, Mas va ser víctima del primer atac documentat a Espanya. Després es van anar succeint les infeccions al mòbil en dies clau com el 3 d’agost del 2015, quan va anunciar la data de les eleccions plebiscitàries dels 27 de setembre del 2015; el mateix dia de les eleccions; el 4 de juliol del 2016, quan es va reunir amb privat amb el llavors president de la Generalitat Carles Puigdemont; i el febrer del 2020 coincidint amb una altra trobada amb Puigdemont, aquesta vegada a Waterloo.
El programari de Pegasus pot treure tota la informació d’un telèfon mòbil infectat, també activar el micròfon o la càmera.
