L’informe anual ‘La ciberseguretat a Catalunya’ , elaborat per ACCIÓ -l’agència per a la competitivitat de l’empresa del Departament d’Empresa i Treball- i l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya, torna a posicionar Catalunya com a pol estratègic per a la ciberseguretat a Europa. En concret, el sector de la ciberseguretat a Catalunya suma un volum de negoci de 1.473 milions d’euros anuals, un 18,4% més que l’any anterior.
D’acord amb l’informe, ja són 557 les empreses que es dediquen a la ciberseguretat a Catalunya (+7,9%), que donen feina a 10.672 persones (+12,8%). La major part del teixit empresarial està format per pimes (82,6%), mentre que el 10,6% són start-ups. D’aquestes, més de la meitat superen el milió d’euros en facturació i una de cada quatre (26,2%) arriben als deu milions d’euros. També és tracta d’un àmbit internacionalitzat: el 26,4% exporta i el 16,9% són filials d’empreses estrangeres.
El director executiu d’ACCIÓ, Joan Romero i Circuns, i la directora de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya, Laura Caballero, han presentat les conclusions de l’estudi aquest dilluns en un acte amb una seixantena d’empreses. Així, d’acord amb Romero, “Catalunya es consolida com a pol de referència en ciberseguretat, un àmbit que resulta clau en un món hiperconnectat i en constant canvi, per garantir la confiança i la privacitat d’individus, empreses i institucions, i que cada cop més companyies incorporen al seu model de negoci”.
La directora de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya, Laura Caballero, ha subratllat que “l’ecosistema català de ciberseguretat es troba en plena expansió, amb un augment significatiu de pimes i startups que trien el nostre territori per innovar i fer créixer els seus projectes tecnològics”.
Un ecosistema complet
Per segments de negoci, la immensa majoria de companyies es dediquen a la protecció (90,3%), és a dir, a la implementació de mesures per prevenir i mitigar les amenaces i atacs cibernètics. Les segueixen la identificació (reconèixer i autenticar els usuaris i els dispositius que intenten accedir a sistemes o dades, amb un 62,5% del total), la detecció (41,8%) primerenca d’activitats malicioses o anòmales dins d’un sistema o d’una xarxa: la resposta davant d’amenaces o dades (35,5%) i recuperació de sistemes afectats per incidents cibernètics.
Pel que fa a la tecnologia que empren, un 42,7% de les empreses desenvolupen solucions lligades a la intel·ligència artificial. El document també destaca el rol de les tecnologies quàntiques, amb un 4,8% del total d’empreses; un àmbit emergent en què s’estan desenvolupant iniciatives per integrar aquestes solucions per reforçar la seguretat de les dades i les comunicacions.
La bretxa de talent continuant
Entre els principals reptes del sector, destaca la manca creixent de talent en ciberseguretat. En el darrer, la bretxa entre les necessitats no cobertes al sector i els professionals que s’hi dediquen ha augmentat en un 12,8%. Això significa que actualment a Catalunya serien necessàries 13.500 persones més dedicades a la ciberseguretat. De fet, es tracta d’un fenomen global, ja que es calcula que al món aquesta xifra s’enfila fins als 4 milions. A Catalunya, s’ofereixen 14 graus, màsters i postgraus en ciberseguretat i hi ha 45 centres d’estudis que ofereixen 62 cursos de formació professional en aquest àmbit.
Mirada global del mercat de la ciberseguretat
El sector continua en augment a escala global: es preveu que la facturació mundial en ciberseguretat creixi a un ritme del 8% anual fins a assolir els 272.000 milions de diners l’any 2030. Alguns dels factors clau que expliquen aquest creixement són la ràpida adopció de noves tecnologies i l’increment general dels ciberatacs. Els sectors més demandants de serveis de ciberseguretat són els serveis financers (32,6%), l’administració pública (24,1%) i el sector de la salut (11,9%).
L’estudi també destaca que a nivell europeu s’han determinat 11 sectors essencials d’alta crítica que constitueixen nous àmbits de demanda de productes i serveis de ciberseguretat. Es tracta de l’energia, el transport, la banca, les infraestructures del mercat financer, la salut, l’aigua potable, les aigües residuals, la infraestructura digital, la gestió de serveis TIC, l’administració pública i l’espai.
