El Dow Jones Bar és un establiment de copes de Barcelona inspirat en la borsa. El local utilitza la llei de l’oferta i la demanda per establir els preus dels seus productes. És a dir, el cost de les seves begudes varia en funció de la demanda que tingui un producte concret.
Aquest model és poc habitual veure-ho en el món de la restauració, però sembla que el futur es podria encaminar cap aquesta direcció. La raó és que la cadena nord-americana de menjar ràpid, Wendy’s, vol instaurar un model semblant al del bar barceloní.
La política de preus dinàmics és una estratègia comercial on els preus fluctuen en funció de la demanda. L’any passat la multinacional americana va anunciar la intenció d’aplicar aquesta mesura en els seus restaurants dels Estats Units just a principis del 2025.
Per implementar-ho, es va anunciar la inversió d’uns 20 milions de dòlars per instal·lar taulells digitals amb la intenció de canviar els preus en funció de la demanda i alhora establir ofertes diàries i descomptes. Això és possible gràcies a un algoritme elaborat amb intel·ligència artificial (IA).
Aquesta política no vol dir que s’incrementin els preus de les hamburgueses, ja que la companyia en un comunicat va haver de sortir el pas per explicar que els preus dinàmics només serviran per oferir descomptes de menús i altres ofertes en moments amb menys consumició.
En cap cas van afirmar que augmentarien els preus en hores punta respecte al valor real de les seves hamburgueses. “No tenim previst fer-ho i no apujaríem els preus quan els nostres clients ens visiten més. Qualsevol funció que puguem provar en el futur estarà dissenyada per beneficiar els nostres clients i membres del personal del restaurant”, va aclarir l’empresa en un comunicat penjat a la seva pàgina web en resposta a algunes crítiques que van rebre perquè es va malinterpretar la informació que van anunciar.
Aquest model de negoci no és nou en el mercat. Sense anar gaire lluny, també l’utilitzen les aerolínies o les empreses de mobilitat, com ara Uber. També s’aplica en la venda d’entrades per a concerts o festivals, locals d’oci nocturn i altres negocis, però el seu pas a la gastronomia encara no s’ha fet. El dubte ara és saber si aquest model té èxit als Estats Units i, en cas afirmatiu, si s’acabaria reproduint a la resta del món.
