El sistema educatiu postobligatori català té fuites significatives: més de 13.000 alumnes abandonen els estudis a batxillerat o als cicles formatius de grau mitjà, segons un informe que acaba de fer públic la Fundació Bofill.
Aquest estudi és la continuació d’un primer informe que ja alertava de les altes taxes d’abandonament a 4t d’ESO, quan gairebé 10.000 alumnes també deixaven els estudis. Ambdós informes posen sobre la taula que la taxa d’abandonament escolar prematur a Catalunya se situa en un 14,8%, la més alta de l’Estat i molt més alta que la mitjana Europea.
L’informe L’abandonament al batxillerat i als cicles formatius de grau mitjà, elaborat per Adrián Zancajo i Carlos Bueno, investigadors de la UAB, aporta per primera vegada dades sobre aquesta etapa educativa, fins ara poc analitzada, i ho fa amb indicadors longitudinals extrets del Registre d’Alumnes de Catalunya (RALC), la qual cosa permet identificar el moment en què es produeix l’abandonament, i així també conèixer la trajectòria prèvia de l’alumnat o les seves característiques.
Durant la presentació de l’informe, aquest dimarts a Barcelona, el director de la Fundació Bofill, Ismael Palacín, ha lamentat que tenir una taxa d’abandonament escolar del 15% “és molt greu”. Palacín ha recordat que l’abandonament és una problemàtica social que “es paga molt cara”: “Pot provocar atur de llarga durada, problemes de salut, conseqüències socials i econòmiques… No és un problema més, és un problema molt destacat del sistema educatiu”, ha situat.
Segons destaca l’informe, l’abandonament es dona especialment en el primer curs —dos de cada tres alumnes que van abandonar en aquesta etapa ho van fer al primer curs— el que indicaria els dèficits d’orientació al sistema educatiu. Per això, opina Adrián Zancajo, un dels autors de l’informe, és cabdal “mantenir l’orientació durant tota l’etapa educativa” i no només en els moments de transició entre etapa i etapa.
Una de les dades clau que detecta l’estudi és que els cicles formatius de grau mitjà concentren més abandonament: un 14,8% de l’alumnat va deixar aquests estudis sense aconseguir el títol al curs 2020/2021, 9.167 alumnes concretament. Al batxillerat, aquesta xifra va representar un 4,7%, és a dir, 4.627 alumnes. Tot i que les xifres d’abandonament escolar als cicles formatius de grau mitjà són elevades, la Fundació Bofill veu esperança: el nivell d’abandonament d’aquests estudis s’ha reduït un 30% entre el 2017 i el 2021.
Concentració d’abandonament en centres de màxima complexitat
Un altre punt rellevant que analitza l’informe és la concentració d’abandonament que es dona en alguns centres: un 25% dels centres de cicles formatius de grau mitjà i un 22% dels de batxillerat té nivells alts o molt alts d’abandonament. És a dir, l’abandonament es concentra, i especialment ho fa en els centres de màxima complexitat on la taxa d’abandonament duplica la de la resta de centres.
A més a més, segons els autors de l’informe, hi ha un perfil en què es dona especialment aquesta problemàtica: alumnat noi, aquells amb nacionalitat estrangera i amb alguna necessitat específica abandonen per sobre de la mitjana.
D’altra banda, l’anàlisi posa sobre la taula també una dada rellevant: la continuïtat en el sistema és garantia d’èxit escolar: l’alumnat que ha seguit una trajectòria lineal sense repetir ni sortir del sistema té una taxa d’abandonament del 7,9%, la meitat que la mitjana. Al contrari, l’alumnat de més edat té una taxa d’abandonament de més del 20%, i qui interromp i reprèn els estudis té més probabilitats d’abandonar.
Una altra derivada a tenir en compte és que l’alumnat amb baix nivell de competències bàsiques tenen més probabilitats d’abandonar en l’educació postobligatòria: l’abandonament dels alumnes que no assoleixen un nivell mínim se situa per sobre del 20%. L’informe determina que l’alumnat amb nivells d’assoliment baixos, amb menys de 40 punts en les proves de competències bàsiques de 4t d’ESO abandonen 2,5 vegades més que la resta.
Propostes concretes per revertir la situació
Per intentar revertir aquestes xifres, des de la Fundació Bofill fan una sèrie de propostes concretes. En primer lloc, reclama mesures per evitar les interrupcions durant l’etapa educativa, ja que les dades demostren que prioritzar la continuïtat al sistema evita l’abandonament, així com reforçar les competències bàsiques, i focalitzar-se en els centres amb més abandonament.
Una de les qüestions que la fundació posa sobre la taula és la de garantir un sistema de beques d’entre 9.000 i 6.000 euros l’any, en funció de la situació econòmica familiar dels alumnes, ja que les dades indiquen que a major vulnerabilitat social, major abandonament. “Que realment puguin adreçar-se a molts alumnes que han de contribuir a l’economia familiar”, indica Zancajo, per evitar que deixin el sistema per buscar feina.
D’altra banda, també aposta per una orientació individualitzada, que incorpori serveis municipals i acompanyi l’alumnat al llarg d’aquesta etapa educativa, i no només en la tria, com ara. “L’orientació ha de ser continuada, no només durant la transició”, reitera Zancajo. Ara per ara, ha recordat durant la presentació de l’informe, hi ha un decret d’orientació que s’ha d’aprovar al parlament i que anirà en aquesta línia: dotar de més recursos i mesures l’orientació acadèmica.
En aquesta línia, la fundació també insta a identificar l’alumnat amb més risc d’abandonar i desenvolupar programes compensatoris que permetin reduir la seva probabilitat d’abandonar.
I, a més a més, reclama incrementar els recursos i prioritzar-los als centres amb més complexitat i abandonament, així com planificar l’oferta per evitar la concentració d’alumnat amb més risc d’abandonament.
Per finalitzar, la Bofill també posa sobre la taula la possibilitat d’oferir programes de formació professional atractius i flexibles, sobretot aquells adreçats a les persones que busquen una requalificació professional i que havien abandonat anteriorment el sistema i han tornat veient que estudiar, sempre, és una garantia de futur personal i professional.
