Alcalde del Prat de Llobregat des de fa cinc anys i, ara, número dos de les llistes de Comuns Sumar per a les eleccions del 12-M. Lluís Mijoler defensa la transició ecològica amb polítiques implantades al seu municipi, convertint-lo en un referent amb l’ús d’energies verdes. Mijoler vol fer arribar aquestes propostes al Parlament i seguir apostant per la no-ampliació de l’aeroport, lluitar per evitar el Hard Rock i posar en el focus la sanitat, l’educació i l’habitatge públic.
Com arriba Comuns Sumar al 12-M?
Jo crec que com tothom, que és a correcuita. Tot i que podíem tenir prevista la convocatòria electoral després de veure com s’esgotava la legislatura. I això ho dic també des del punt de vista dels ajuntaments, que encara tenim coses pendents. Per tant, ens arriba una mica precipitat, però amb bona forma. Hem estat capaços de fer una llista i per tant generar un equip de cara al Parlament molt potent amb gent molt vàlida. Tenim les idees molt clares, amb un model de país que cap altra força estigui proposant i una mirada més enllà de les properes eleccions o les següents. Més enllà de quatre anys ningú sembla que plantegi res, sinó el contrari. Per una banda, uns ens diuen que la independència serà allò que traurà tots els problemes a la gent. I per una altra banda, amb propostes desarrollistes dels lobbies de sempre, que veiem que són les fórmules que no han funcionat i que per tant hem de tirar endavant. Estem confiats que serem capaços, aquest cop sí, de col·locar el nostre missatge i parlar de les coses que importen a la gent.
El missatge de campanya que transmet Jéssica Albiach és el de ‘ser decisius’. Però molts sondejos els donen menys escons dels quals ara tenen. Com s’encaixa això?
La meva experiència amb les enquestes em diu que cal seguir-les, cal mirar-se-les, però no són mai determinats. Crec que el més important i el que hem d’aconseguir és mobilitzar el vot. Segurament aquests resultats podria ser que es donessin així. Alguns diuen que el vot útil de l’esquerra és el vot del PSC, quan el que nosaltres estem dient és precisament el contrari. Volem un govern d’esquerres i hi hem de ser nosaltres, i per ser-hi hem de ser determinants. Si som capaços de mobilitzar vot, jo crec que els resultats seran força millors del que ara ens donen les enquestes.
Fa quatre dies el president del Govern d’Espanya, Pedro Sánchez, va decidir que continuava a la Moncloa després de reflexionar uns dies abans. Alguns partits, com per exemple ERC, han denunciat a la Junta Electoral Central aquesta acció acusant-la d’electoralista. Quina lectura fan des de Comuns?
Jo empatitzo molt amb un càrrec públic com és el president, que és la màxima expressió del que és l’exposició pública d’una persona pel fet de ser polític, i totes les injustícies que això suposa i, evidentment, sense privilegis perquè és com ha de ser. Crec que en un president del Govern ha de pesar més la responsabilitat, però també és un bon pas perquè se’n parli i es visibilitzi que de vegades cal aturar-se per reflexionar, sobretot quan parlem de salut mental. Tot i això, crec que hagués valgut una mica més la pena que hagués aprofitat aquest temps, no només per decidir que seguia, sinó també per fer propostes. La regeneració democràtica està bé, però potser el que li toca al país és parlar del procés constituent, de si el model d’estat és el que toca, de per què hi ha aquesta desconnexió entre els polítics i la gent, o de per què tenim una figura com la monarquia que ningú ha votat. Des del Prat també ens hem vist acusats per qüestions de lawfare, involucrats amb fake news… Hem lluitat molt amb les eines que hem tingut. Calen més mesures, com per exemple la reforma del poder judicial.
El candidat del PSC, Salvador Illa, parla d’una ‘dècada perduda a Catalunya’ per culpa de l’independentisme. Estan d’acord?
Sí, jo estic convençut. Més que això, hem tingut una sèrie de governs que han decebut molt la gent. No s’han dedicat a governar. Malgrat això, sí que és cert que s’han fet coses i sempre dic que cal posar-les en valor. Alguns membres del govern han tingut actituds valentes. Però després s’ha demostrat la feblesa del govern d’Esquerra. S’han atès més els lobbies i han deixat de banda les seves conviccions. S’han perdut deu anys amb una cosa que per nosaltres és fonamental, com la transició ecològica. Però encara hi som a temps, i convido a Esquerra a què puguem participar en un govern àmpliament progressista.
“Qui va tombar els pressupostos va ser el PSC posant una condició que sabien perfectament que nosaltres rebutjaríem”
Alguns partits, com ERC, els acusen de l’avançament electoral per no haver donat suport als pressupostos de la Generalitat. Es senten culpables?
Jo crec que ens han penjat la llufa, no? Tampoc els va votar Junts, ni la CUP ni el PP. Qui va tombar els pressupostos va ser el PSC posant una condició que sabien perfectament que nosaltres rebutjaríem. Estaven preparats per les eleccions, a partir del dia següent la maquinària ja va començar a funcionar. ERC tenia el convenciment d’això i veien que les enquestes els anaven a la baixa. També hem vist mentides amb la qüestió del Hard Rock. L’única responsabilitat que tenim és que nosaltres no enganyem la nostra gent. Hem estat molt clars amb el model de país que proposem. Portem des del 2019 parlant de model de país, parlant d’infraestructures, de país de trens, de les necessitats que té la gent en habitatge, de blindar els serveis públics, de la transició energètica justa… No podíem decebre molta gent que confia en nosaltres i que espera que siguem la veu en un Parlament que només ha escoltat els lobbies.
El projecte del Hard Rock i l’ampliació de l’aeroport són els projectes que no accepten des de Comuns. En cas de tenir a les seves mans un pacte amb PSC i ERC pel nombre d’escons i l’escenari sobre això és el mateix, què passarà?
Estic segur que els podem convèncer. Podem seure en una taula i veure quines són les alternatives a un projecte com aquest. Un govern d’esquerres no ha de tenir com a bandera un projecte com el Hard Rock. Que ho faci Junts o el PP ho podria entendre, però que ho faci Esquerra o el PSC no m’entra al cap. Hem de seure sense cap prejudici. Nosaltres ho fem i estem disposats a seguir-ho fent. Però demanem que se’ns escolti. Un projecte com el Hard Rock, la B40 o l’ampliació de l’aeroport, no són projectes progressistes ni responen a les necessitats de l’emergència climàtica que patim. Catalunya necessita un govern progressista d’entesa i el projecte del Hard Rock no encaixa.
I quina és l’alternativa?
D’entrada, saber i analitzar i tenir clar quines són les conseqüències que no es facin aquests projectes. Fins ara ningú ens ho ha explicat bé. Què passa si l’informe ambiental determina que no es poden fer? Què passa si no es fa la modificació del PDU? En definitiva, hi ha hagut una molta manca de transparència. Fins i tot hi ha un acord de govern que no s’havia fet públic. És evident que tenim necessitat de projectes innovadors. Segur que no és un gran casino, però hi ha projectes de recerca, d’educació, de mobilitat… El Camp de Tarragona no necessita un Hard Rock.
Aragonès va anunciar que aquest estiu les pistes de l’Aeroport del Prat canviaran el seu ús per tal de poder operar amb més vols. L’alcaldessa de Gavà, Gemma Badia, va criticar aquesta acció tot i estar a favor de la seva ampliació. La postura dels Comuns es mourà sobre aquest tema?
Del projecte de l’aeroport també s’ha de parlar, però crec que amb això ens hi posarem d’acord. És una proposta que vol polaritzar de nou: o molestem els veïns, o molestem els ànecs. Si ampliem la pista, ens carreguem els ànecs, i si no ampliem i fem l’utilització de les pistes segregades, molestem els veïns i situem aquesta dicotomia. L’alcaldessa de Gavà es va contradir. El que veiem des de Comuns és processisme aeroportuari. És molt difícil avançar i trobar consens amb postures tan oposades. Primer hem de definir el model de turisme del nostre país i també el de les infraestructures. Quan parlem d’infraestructures hem de parlar de totes elles. Autopistes, trens, aeroports i prots. Però també hem de valorar els parcs agraris, els espais naturals i definir les infraestructures verdes. Sobre el turisme també hem de parlar, de si cal potenciar els aeroports de Girona i Reus i, per tant, que les tarifes de Barcelona siguin més altes perquè tinguem connexions intercontinentals. A banda d’això, no pot ser que la gestió de l’aeroport del Prat es faci des de Madrid. El Prat ha de definir quin és el seu futur, cap a on vol anar, quin tipus de clients vol acollir, o la presència, per exemple, com passa en el Port de Barcelona de la Cambra de Comerç. També volen dir la seva. A partir d’aquí, es podrien pendre decisions.
“Catalunya necessita més finançament. Però també ha de ser just per als ajuntaments”
Ara que menciona Madrid, ERC insisteix amb un model de finançament singular perquè tots els impostos es quedin a Catalunya. Des de Comuns Sumar veuen bé aquesta proposta?
És evident que Catalunya necessita més finançament. Per tant, el finançament ha de ser singular, evidentment que sí. A més, perquè és motor del país, i tant a nivell econòmic com a nivell de drets i llibertats, Catalunya sempre ha estat un motor de l’estat i ho ha de seguir sent. Però cal anar més enllà. Aquest finançament just també ho ha de ser per als ajuntaments. Són les administracions més properes a la ciutadania. Necessitem més competències. Potser s’hauria de derogar aquelles iniciatives legislatives que ens han castrat durant els últims anys. Parlem de finançament a Catalunya, però fem-ho també d’una segona descentralització de l’Estat. La Generalitat sap que molts cops els ajuntaments tenim més capacitat de reacció.
Els espanta l”efecte Puigdemont?’
No, el que m’espanta de ‘l’efecte Puigdemont’ és que encara hi hagi gent que cregui que la solució dels problemes del nostre país passa per tenir la independència. Amb tot el respecte per Puigdemont, que té tot el dret i la legitimitat a reclamar allò que considera, però crec que ja hem passat pàgina i ja no toca. Hem fet perdre els catalans i les catalanes molts anys amb un intent de tapar les vergonyes d’una manca de voluntat de governar a través d’aquesta independència que ens ho faria tot, però no ha sigut així. Podria haver estat una eina per a la transformació, però si darrere no hi ha res, no té sentit. Jo no vull un estat català amb un poder judicial com l’Espanyol. El que necessitem és solidaritzar-nos amb la resta de pobles d’Espanya, treballar conjuntament com hem fet sempre.
ERC i Junts mostren el seu convenciment que s’acabarà pactant un referèndum amb l’Estat. Quina lectura fa el seu grup sobre el possible plebiscit?
Crec que s’ha de parlar amb molta calma sobre el referèndum. Nosaltres hem fet més per reconciliar amb aquest país que ningú. Hem treballat per la modificació del Codi Penal, la llei d’amnistia… El referèndum ha de ser pactat i s’ha d’explicar molt bé quines són les conseqüències d’una resposta a una altra. No és una qüestió que nosaltres proposem ara. La nostra prioritat ara és la sanitat i l’educació pública. Després, si cal, seguim parlant de referèndum. Estem d’acord amb votar el que sigui. Som sobiranistes i creiem que Catalunya té dret a decidir sobre el seu propi destí. Però hi ha coses més urgents, com per exemple la problemàtica de l’habitatge.
“La Generalitat ha donat l’esquena als ajuntaments, però l’Estat també”
De fet, la portaveu del PSC, Núria Parlón, també sosté que la Generalitat ha abandonat els ajuntaments.
És veritat. Coincideixo, però també s’ha de dir que l’Estat també ho ha fet. I qui mana a Madrid és el PSOE. El partit de la Núria no ha volgut afrontar la reforma del finançament de les lleis locals. Per tant, té raó. La Generalitat ha donat l’esquena als ajuntaments, però l’Estat també. Hi ha moltes qüestions que depenen de l’estat i soc molt crític, perquè hi formem part. Però també assimilo el nostre posicionament, i la nostra capacitat per incidir en una situació que no tenim ministeri.
Parlava de l’emergència habitacional. Què proposen des de Comuns per fer front a aquesta problemàtica?
La nostra proposta és el màxim possible d’habitatge públic de lloguer. Pot ser habitatge social o de renda justa. Que ningú hagi de destinar més del 30% dels seus ingressos a l’habitatge. El que no podem fer és anar pujant el salari mínim cada cop més i es vegi reflectit en els lloguers, perquè tot acaba pujant sense límit. El que nosaltres diem és que l’Estat s’ha de pendre seriosament aquest tema i declarar que estem en una situació d’emergència habitacional. El parc d’habitatge ha de ser sempre públic. A Espanya el model ha sigut sempre de compra-venda i s’ha de canviar. A més, l’urbanisme del segle XXI ha de ser molt diferent del segle XX. No només el número d’habitatges, sinó com vivim en els espais públics amables, per entendre la situació de canvi climàtic, la baixa circulació de vehicles, etc.
